Llengües de Sant Onofre, Sèquia Quart-Benàger

Davant de l'Ermita de Sant Onofre es troba el partidor de la sèquia de Quart de divideix en dos braços l'aigua, un el de Quart i l'altre el de Benager
Es tracta d'un canal de reg que cobreix l'horta de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya
El canal està construit des del 1790, aproximadament i encara es manté el seu us. En un principi es tractava d'una sanja excavada en la terra recoberta de tapial i maçoneria que anava descoberta en tot el seu tram. Les millores en la canalització han fet que el revestiment de les parets de la sèquia es facen amb aplacat de pedra i la construcció de carreteres i el creixement de la població ha fet necessari ocultar alguns trams de la sèquia
La sèquia de Quart en arribar a aquest punt es fa lleugerament més ampla i es divideix en dos braços que canalitzen l'aigua cap a diferents llocs. A la boca dels dos braços hi ha una comporta de fusta i planxa de ferro que s'acciona mitjançant una plitja i que s'encarrega de donar i tancar el pas de l'aigua
A la borrera de la carretera per on actualment circulen els cotxes es pot vore encara els antics ampits fets en mur de rajola massissa i carreus de pedra que formaven el ponent per a que les persones i les cavalleries pogueren creuar la sèquia
Per ser una de les principals sèquies i encara en funcionament ha tingut al llarg del temps diverses obres de millora i el seu estat de conservació és bo
FICHA REVISADA EN EL AÑO 2003
El partidor d'aigua de les llengües de Sant Onofre, també denominades de Quart ¿ Benàger, consisteix en el típic tallamar de carreus situat a l'interior de la séquia mare de Quart ¿ Benàger, la funció bàsica i primordial del qual és la de dividir el cabal d'esta en altres dos de nous. Es tracta del principal partidor d'esta séquia mare, perquè en ell es dividixen les séquies de Quart i de Benàger, finalitzant el que pot considerar-se el tram comú i iniciant cada una d'elles el seu propi recorregut particular
La séquia de Quart deriva per l'esquerra i després de discórrer quasi paral·lela a l'altre pel carrer de l'ermita en la població de Quart, comença a separar-se en direcció S-SE. Mentrestant, la séquia de Benàger contínua mantenint la cota de nivell més alta i es desplaça recta de nord a sud cap a les poblacions d'Aldaia i Alaquàs
L'emplaçament d'este partidor és l'original i encara conserva el seu tallamar central fet amb carreus de pedra acabats en forma d'aresta. No obstant, la resta del conjunt ha patit certes reformes que passen per la construcció de caixers de ciment i l'adequació urbanística de l'entorn, ara convertit en un parc públic delimitat per vials de circulació de vehicles. Tampoc s'han conservat els mollons laterals de carreus, ara substituïts per la mateixa paret llisa de ciment que recobrix els caixers
La remodelació d'este punt va ser aprofitada per a instal·lar comportes i torns en cada una de les séquies, que combinen el ferro en els engranatges i la fusta en les comportes, a manera dels antics costers. La seua instal·lació respon a les necessitats de regular els cabals i fer aportacions de suport entre les séquies, més encara quan la zona de reg de Quart es va reduint progressivament al mateix temps que disminuïxen les seues demandes d'aigua, mentre que la superfície regada de Benàger es manté i les seues necessitats d'aigua poden augmentar
Respecte a l'espigó central, este seguix la tònica constructiva dels caixers, i només ha deixat visible l'extrem del tallamar amb la pedra de carreus La importància d'este sistema de partició d'aigües radica en la seua persistència al llarg del temps i en funció d'una proporcionalitat que ve establida des de temps immemorials. La divisió del cabal d'aigua que discorre pel caixer del tram comú es realitza per parts iguals entre les dues noves séquies, i per això tenen estes una presa semblant de 240 cm cada una
Uns vint metres aigües amunt de la partició d'aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia que deriva per l'esquerra de la séquia mare cap a la població de Quart. I allí mateix es va construir en 1991 una caseta nova de la comunitat de regs
L'emplaçament de les llengües ha sigut protegida amb una tanca metàl·lica decorativa, però el tractament que li han donat permet integrar este element d'arquitectura hidràulica en el conjunt del jardí. La zona augmenta en interés i valor patrimonial, en poder contemplar un element tant important com este en la distribució de l'aigua per a reg de les poblacions veïnes. Valor que s'haguera perdut d'haver canalitzat i cobert la zona com ha succeït en molts altres punts de la vega

Procés

FICHA REVISADA EN EL AÑO 2003 Les llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dos noves séquies. El seu peculiar nom es deu a la forma física d'este element hidràulic ja que es tracta d'un tallamar central, construït dins del caixer de la séquia amb obra sòlida d'argamassa i inclús de carreus. La seua finalitat és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dos parts proporcionals, no necessàriament iguals segons la seua ubicació en l'interior del caixer, que corresponen a les noves séquies que d'allí naixen. La seua localització dins de la séquia, en la mateixa direcció de l'aigua corrent, genera després de la seua partició l'existència de dos nous caixers, que discorren quasi paral·lels en el seu tram inicial

Croquis

Fotos

Plànol

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.