Molí del Roll de Faitanar, Vernís, Manises, Mitjablanca o de Vicent Mora (Conservat Sols Fumeral)

El molí i les seues dependències es troben al costat de la séquia mare de Quart¿Benàger¿Faitanar, just en el punt on s'origina el braç de Faitanar que inicia un recorregut en solitari, distanciant-se de la primera, i discorrent quasi en paral·lel a la séquia mare de Mislata durant una llarga tirada, fins que arriba pràcticament al terme de Xirivella. Ere la primera instal·lació d¿este tipus a la séquia de Faitanar, després del qual es va construir el molí de l¿Animeta al terme municipal de Quart. El molí compta amb dos espais construïts clarament diferenciats però emmarcats dins d'un mateix complex arquitectònic, que disposa a més d'una tanca que delimita tot el seu perímetre
Després d'una gran porta de dues fulles, una de les quals es troba ara en terra, s'accedia immediatament al primer bloc edificat. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb coberta de teula àrab a dues aigües vessants cap a les façanes principals, que estan orientades al nord i al sud. Disposa de dues crugies paral·leles i separades per una gran arc rebaixat. La planta baixa estava compartimentada en dos espais: el de la dreta era utilitzat com a quadra o estable per a animals, i conserva fins i tot els pessebres per a les cavalleries que portaven els sacs de gra a moldre, mentre que la part esquerra encara conserva un tros de volta de canó, que ocupa tot el seu ample en un extrem amb indicis d¿haver estat la sala de moles del vell molí medieval. Per la seua banda, la planta superior estava destinada a vivenda permanent. Este primer edifici utilitza una fàbrica majortiària de maçoneria basta i lluïda amb cal. La seua planta és aproximadament quadrada i més menuda que la resta de construccions del conjunt. Reparacions posterior han introduït rajoles en este edifici
Al costat de l¿antic molí es troba una successió de naus de formes i plantes diferents que configuren una planta general del nou molí industrial prou irregular, la fàbrica de la qual és la rajola i la maçoneria. També es localitza una imponent xemeneia de rajoles que encara segueix en peu, com a resultat de la instal·lació de maquinària de vapor. El nou edifici que es va construir tenia dues plantes amb coberta de teula àrab a dues aigües vessants com l'anterior, encara que l'altura final és molt més elevada. Esta construcció disposa de dues crugies paral·leles separades per un únic pilar central, que suporta jàsseres de fusta on descansen les bigues i el pis de fusta de la planta superior, així com les de la coberta
L'espai interior resulta totalment diàfan i comunicat per mitjà d'una empinada escala de fusta i obra. Totes dues plantes albergaven un complex important de maquinàries comunicades entre elles i accionades per mitjà d'un dens entramat de corretges i corrioles que ascendien i descendien d'un nivell a un altre
En la part davantera del molí, que es correspon amb la seua façana nord, es va adossar una altra nau d'una sola crugia rectangular i d'una sola altura. La coberta, encara que no es conserva, era de teules i abocava a una aigua cap a la part davantera
El conjunt actual es troba molt abandonat i en procés accelerat de degradació, amb el consegüent perill per a les persones que poden endinsar-se en el seu interior. La situació pot ser reversible, donat que l'entorn immediat no es troba tan degradat. La trama urbana ha absorbit l'emplaçament del molí i darrere d¿ell s'ha creat un complex escolar de gran envergadura que ha revitalitzat la zona, a més d'un passeig urbà que acaba uns metres abans d'arribar al propi molí

Hui en dia encara queden restes d'estes transmissions mecàniques i de nombrosos punts d'ancoratge per a les màquines
En la part davantera del molí, que es correspon amb la seua façana nord, es va adossar una altra nau d'una sola crugia rectangular i d'una sola altura. En el seu interior se succeïxen diversos ancoratges per a la maquinària més moderna que va anar incorporant el molí, sobretot els molins industrials relacionats amb les seues activitats més notòries com l'obtenció del vernís o la pasta ceràmica. Una activitat incipient que va provocar la construcció d'una altra nau, també allargada, però disposada de forma transversal a l'última, amb una sola altura i coberta orientada en la mateixa direcció que les anteriors, on es van instal·lar dues grans turbines per a generar tot el moviment que necessitaven les diferents màquines. Estes peces encara es troben en el seu emplaçament original i, enganxades al sostre, també es conserven bons exemples de corretges i corrioles encara encastades

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.