El MIRACLE DE LA DEGOLLÀ
Pepe: Sobre la Mare de Déu de la Llum, vosté ha sentit algo sobre quan la feren patrona o algo.
Onofre: Sobre la Mare de Déu de la Llum, hi ha qui conta que un que estava servint allà en Palermo, no sé a on per allà.
Pepe: En America.
Onofre: Si venien per ahí, per lo Camí Fondo que estava davant i pararen un cotxe, ha sentit dir, pararen un cotxe, pararen allí que si els que havien en l'ermita eren familiars o algo d'això, i quan tiraren a moure, que si els cavalls no volien moure, i en acabant pues resultà que no deixaren el quadro en l’ermita els cavalls no volgueren això. Però ara la meua dona vos en contrara un que jo no havia sentit dir mai i crec que també és una obra de Jaumet, de Jaumet, de… Xica! Vine cap ací! Jaumet és el de…
Pepe: La Degollà?
Onofre: La Degollà, sí eixa la Degollà! Tu el saps? La saps? La meua dona ho ha llegit en el llibre de la Degollà.
Ana Maria: Que no l'heu llegida vosaltros també?
Pepe: Sobre la Degollà, no?
Ana Maria: Sobre la Degollà.
Pepe: Jaumet possava en una revista, no m’enrecorde. I sobre...
Ana Maria: Pues una dona li deien Vicenta Sancho, crec que és... i anava tots els dies a l'Ermita, a resar-li a Sant Onofre o als sant que tenia, que haurien allí. Com que agarra i un dia li s’apareix la Mare de Déu pel camí, quan se'n venia de l'Ermita a casa a poqueta nit, i que era sempre poqueta nit quan ella se'n venia, pues agarra i... i li s’apareix una resplandor, la Mare de Déu. I en això ella se quedà i li digué la Mare de Déu que durant 8 setmanes o 7 setmanes, que anara totes les setmanes un dia a encendre-li la llumeneta aquella del farol que hi ha allí en l’ermita, a la vora séquia, que havia una olivera. Allí en la séquia aquella. Hi havia una olivera i diu que anava... Ah, i anava primer setmana i se deixà l'home dormint. I quan tornà, encà estava dormint. A la segon setmana, torna a anar altra vegà a encendre la llum i se deixa l'home dormint. I quan torna, encà estava dormint. Però a la tercer setmana, se deixà a l'home dormint, i quan anà, l'home estava despert, i estava en lo carrer, aguardant que anara. Com que ella, m'he s’ha anat del cap, aguardant que anara. I ell què fa? Agarra i li pegà en…
Onofre: Li pegà ell a ella
Ana Maria: … En el gavinet que tallava.
Onofre: Diu: —Esta a estes hores que s’en va de casa i tot això—, pensava el mal.
Ana Maria: Pensava que se n'anava
Onofre: Pensava el mal, que se veia en algú i tot això...
Ana Maria: …A buscar a un home del veïnat.
Onofre: Clar.
Ana Maria: I què feu ell? Agarrà el gavinet i li tirà un això ahí, en el coll, i li feu una raja. I ell creguen-se que s’havia… que l'havia deixat morta, pues pegà a fugir. No m’enrecorde quin puesto digué que se n’anà. I estigué quatre dies sense aparèixer a casa. Com que agarra, i als quatre dies diu: —Me'n vaig a vore esta dona, el crimen que jo ha fet, a vore lo que diuen per el poble—. Com que va, i al que estava prop de casa, diu que agarra i veu la seva Ana María molt ben posà i molt templà, parlant en unes dones. I ell s'arrimà a d'ella, a d’elles. I diu: — Xé! — Li diu ella. Diu: —Xé!— Diu: —Jo me creia que tu, que tu estaves, que te pasaba algo i no venías a casa—. I diu, i entronces li digué ell que li havia pegat un això, i ella entonces li ensenyà la raja que li havia fet. I la dona li contesta. Diu: —Només ha estat un rato de dolor. Enseguideta me passà—. Un milacre que feu la Mare de Déu. Com que… ah! i ell digué: —Pos ara vendrem béns dels que tenim i farem una limosna o no sé què—. Saps? Volia desfer-se l'home i l'home se convertí pel miracle que la Mare de Déu havia fet. De que li tallà el coll i li passà enseguida.
Onofre: Això està escrit d’ahí. Per ahí tindré jo eixe llibre de Jaumet, de la Degollà.
Ana Maria: El tindrem ahí, per ahí està el llibre eixe. Però això està molt bé, això de la Degollà, eixe miracle, això ha segut un miracle molt gran. Vaja, tallar-li el cor i després vore-se-la bé.
Pepe: Sempre ha hagut molta devoció, a la Mare de Déu de la Llum, sempre ha hagut molta devoció.
Ana Maria: Vaja que sí, vaja. Que sí. Veus tu que al tercer de setmana, ja sabia la Mare de Déu lo que li havia passat, i seria que una vegada passat, pa que se salvara ell, seria. Seria això la Mare de Déu. Pa que se salvara. I ell se convertí. I vené béns pa donar una limosna, no ho sé, no m’enrecorde, no m’enrecorde ja com ho llegí. Pa donar una limosna pa d’això.
Pepe: Ja ho sabia la Mare de Déu, sí.
Ana Maria: Pues sí.
Pepe: Es veu com s’emociona, ell.