Transcripción
[0:0]LES CADENES DEL PALAU DEL MARQUÉS
Pepe: Ha escomençat a dir-me coses importants. Que darrere de la porta principal hi havien unas cadenes.
Dolores: Què vols saber d'això? Darrere de la porta principal havia un escut. Era una porta, pues, molt bonica.
Pepe: Se veu ahí en la..
[0:13] Dolores: Sí, i gran. I dins havia un saló. I a la banda de dalt havia una cadena grossa i estava penjà, dalt de la porta aixina.
Pepe: De cenefa, de cenefa, veritat?
Dolores: Fea aixina, i després caien tres cadenes per ací. Estaven penjades aixina i caien dos. Era massa gran, comprens?
[0:44] Dolores: I eixa cadena jo sentia dir que antigament el que el sentenciaven a mort i tocava eixa cadena, se lliurava.
Ferran: Però el que el sentenciaven a mort a on? Ací en Quart?
Dolores: Això no ho sé si era en Quart o fora, diu que eixa cadena estava penjà en el carrer.
[1:15]Ferran: Ah, estava penjà en carrer.
Dolores: Antigament. I el que llicenciaven a mort, venia i tocava la cadena, tenía do de que...
Amparo: I si estava tancat, cóm teníen que...?
Dolores: Bueno, jo dic lo que ha sentit dir.
Ferran: Però si per lo que fóra la tocaven...
[1:23]Dolores: Si me vas replicant, no diré res.
Amparo: Eh?
Dolores: Que si me vas replicant no diré res. Jo diré lo que sé.
Ferran: Que l'ha viscut.
[1:31]Dolores: Perque tú, lo que jo sé no ho saps.
Amparo: Però vull dir jo si estaven tancats com podria se ser?
Dolores: Perque no se tancaríen, algú se podría soltar. I el que tenía eixa devoció, venía i la tocava i es lliurava. Jo l’ha sentit dir.