Transcripció
[0:0] ELS DIFUNTS:TOTS SANTS I CONFRARIES
Pepe: O siga, que pa ficar la fonteta feien un pou cego, uns desaigües. I uno d'ells, el que ho fea era el tio Nofre Coll i Blanco el Ferrer.
Dolores: El Ferrer, sí, vivia al costat del pou de la Carbonera, al costat, que ara ho té eixe, pa vendre o alquilar, eixe del llumener.
Ferran: Sí.
Dolores: Això, vivia el Ferrer, el Blanco Ferrer.
Pepe: Blanco Ferrer. Vostè s’enrecorda d'eixe home? Era un home molt...
Dolores: M’enrecorde del pare i del fill.
Pepe: Era el campaner algú d’ells?
[0:40] Dolores: Campaner. El fill era campaner, i venia per les cases a arreplegar: — Limosna al campaner—. Aixina que quan és Tots Sants, que tocaven a mort molt, tocava trac, dindam, dindam
Ferran: Pa que no te rigueres
Dolores: Per la nit, pues venien a les cases: — Limosna al campaner—. I donaven tot el que duien.
Ferran: Sí, per haver estant tocant, ahí, tot el sant dia.
Amparo: Pues mira, no sé quin temps era més bonico, si aquell o este, vitat?
Ferran: Normalment, sempre t’enrecordes de lo bonico de lo passat, de lo roïn no t’enrecordes mai
Dolores: (Riu) Lo lleig no.
Ferran: Això és lo que sol passar.
[1:23] Dolores: Pues el Blanco el Ferrer com si estaguera mirar-lo ara, el pare i el fill.
Pepe: Ademés del campaner no anaven també l'amic del...
Dolores: També anaven cantors a missa, que ara no n'hi han. També anaven.
Ferran: Jo m’enrecore...
Dolores: Els Catxets.
Pepe:: El Fosser no anava també?
Dolores: Els Catxets eren cantors de la missa. El tio Minguet, això, sacristà, havien acolits, ara no hi ha res. És de veres. El tio Minguet, pues era això
Ferran: Jo també vaig ser acolit hasta, hasta que me posí a treballar.
[2:08] Dolores: Pues el tio Minguet era sacristà que és el va davant arreglant-lo i els acolitets, i després, ara, pues, no n’hi ha res.
Pepe: El dia de Tots Sants, ademés del campaner no anava també el fosser demanant a
Dolores: Ai! Potser que sí.
Pepe: I crec que dia una frase, ara no m’enrecorde: — Campana i Fossa! —Campana i Fossa!...
Dolores: Entonces, com cobraven tant poquet pues anaven a demanar.
Ferran: I jo recorde, quan era acolit, i hasta no fa molts anys encara ho feem, quan es moria una persona del poble feem l'andana, lo que es diu l'andana..
Dolores: L'andana , anaven per ahí en una campana
Pepe: Jo ho ha fet això, no?
Dolores: I dies el nom.
Pepe: Jo m’enrecorde que diem, Cofrets i Cofrades.
Dolores: Cofrares i Cofradetes...
Ferran: Cofrets i cofrades de la Mare de Déu del Roser. I això què vol dir? El Roser.
Dolores: La Mare de Déu del Rosari.
Ferran: Ja.
[03:07] Pepe: Cofrares i cofradeses de la Mare de Déu del Roser.
Dolores: N’hi havia una cofraria.
Ferran: N’hi havia una cofraria.
Amparo: Claro! Si hasta fa un parell d’anys això estava…
Dolores: Jo estava apuntà, venia el tio Tomás.
Amparo: El tio Tomàs venia… desde que s’ha mort ell, és quan no ve, pero l’home venia hasta fa...
Dolores: Una cofraria, de la Mare de Déu del Rosari…
Ferran: És que en valencià Roser és...Rosario, no? Això sempre jo ho sentia.
Amparo: Ho havia la cofreria, hi havia una costum de la Mare de Déu
Dolores: Això encara va.
Ferran: Anaven casa per casa
Dolores: I ho feien perque aixÍ… ara fan bando
[03:44] Amparo: No, això encà va. Això és la Milagrosa, això encà va.
Ferran:Això encà va.
Dolores: La Milagrosa encà va, però aixo era…
Ferran: Això que estava tot el poble apuntat a la cofradia de Mare de Déu del Roser?
Dolores: Pagàvem una peseta l'any.
Amparo: No, però ara què pagàvem ultimament a això?
Dolores: No, dos pesetes, tres, no res. Molt poquet.
Pepe: I en acabant quan uno es moria, anaven els cofrares...
Dolores: Sí, els cofrares anaven al rosari.
Pepe: Portaven la Mare de Déu.
Dolores: Portaven la Mare de Déu i anava la creu i tot.
Pepe: I l’estandard.
Dolores: L’ estandard.
Amparo: L’estandart sí, se ficava. Però això fa molt de temps.
[4:20]Pepe: Solien resar el rosari, vitat? I cantaven unes, unes…
Dolores: I cantaven, el tio Minguet cantava, (...) cantava una oració.
Ferran: Se l’anava ensenyant
Dolores: Por las pobrecitas almas todos debemos rogar, que Dios las saque de penas y las lleve a descansar.
Pepe: També feien molt solemne el viàtic, quan uno estaba mal, feen molt solemne el vitàtic, vitat?
Dolores: Ui!, ja m'ho has apagat.
Pepe: Anaven, anaven en farols…
Ferran: Què és el viàtic?
Dolores: El viàtic? A dur-li a Nostre Senyor. Anaven els farols, eixe el..
Amparo: Com ara va en particular.
Pepe: Ara m’enrecorde de ma abuelo. Jo tenia nou anys. Anaven els farols i els estandards…
Dolores: Abans el duien aixina.
Amparo: Anaven en la campaneta. Ara ho fan particular.
Dolores: Ui! Cada dos per tres anaven en la campaneta i pel carrer s’agenollaven.Vejes.
Amparo: És que aixina particular…
Dolores: S’agenollaven..