Miquel: ....Pues en la riuà, morí
Jesús: Vosté riuades, ademés d’esta de la del 57, ha conegut aixina fortes, alguna?
Miquel: Después d’aquella, no ha conegut cap. Aiguades, riuaetes… Aquella ha segut la més gran que han conegut els que viuen, més gran que la Gran que dien. Aquella fon... home, totes les séquies se quedaren plenes d’arena i les netejaren. Se taparen totes les séquies. Tot ple de fang i tot estava, tingueren que netejar-les i... Se’n dugué la caseta de la Séquia de Montcà, se’n dugué avall.
Jesús: Eixa és la del 57.
Miquel: La del 57.
Jesús: Però vostè n'ha conegut una molt forta, també.
Miquel: Eixa és la més forta que he conegut. Una altra més forta que fon quan jo naixquí, quan tenia un any, que s’en dugué el pont, és eixa que el tio Pero està dalt del pont.
Jesús: O sea, la del canyís.
Miquel: Eixa era gran, però esta la rebassà, esta la rebassà. Eixa és la més gran que ha habut.
Jesús: Entonces el pont vostè quan l'ha conegut després ja se l'havia dut antes una riuà
Miquel: Sí, home, ja se l'havia enfonsat. Quan jo naixquí, ja se l'emportà, el pont. Però eixa era molt gran. Eixa se'n dugué la caseta de Favara que traguérem a Fèlix, era concejal entonces. I Fèlix estava en una neta, i vingué la riuà i en cordes, en una corda, en cordes se pogué traure. I a les dos hores s'emportà la caseta. Tocan-li en una trompà d’aigua, se la portà sinó, sinó llevem a Fèlix, s'en va Fèlix avall. Fèlix de la Sabatera. Però s'obliden moltes coses.