Consuelo Molins:No sé com podria ser, el cas és que li tocava.
Pepe Sancho:És que he sentit jo que després que mataren a D. Juan escomençaren a donar-se presa per a traure a Adolfo perque denanaren (…) al semdemà anaven…
Consuelo Molins:Bueno, això ja fon el tio Mirapeix el que ho feu. Tio Mirapeix, tu acò no ho saps? (…) . El pare dels Mirapeixos, eixe era gestor i vivia a València i tenia unes amistats aixina, algo rares, je, je algo rares i eixes amistats, els jefassos de València dels comitès principals eren amics també d'eixes amistats i per eixes amistats podia, i podia no i ho feu, a Nofret el Negret, a Nofret, a la meua Adelaida i a Adolfo. Els tragueren i els amagaren en València, eixes dones. Això fón ja després de lo de D. Juan.
Pepe Sancho: El, el... D. Juan va morir, D. Juan el maten en agost…
Consuelo Molins:27 d'agost.
Pepe Sancho:I,i pa una escritura, per a una caseta de ma mare tragueren una... un certificat de defunció i posa setembre. (riu) Errors de...
Consuelo Molins: D'agost era, 27 d'agost. Ta mare en pau descanse, Amparo jo, fórem les tres que anàrem al cementeri a veure a don Juan. Ta mare, Amparo i jo. I estava el padre Santonja, en pau descanse, havia vingut la viuda de Gil, Gil este de... allà al final de les Monges, d'este Miguel… L'abuela, la viuda, vingué a per el padre Santonja i el ficà en una caixa. I estava a l'entrar del cementeri a mà dreta, però la caixa destapà, mosaltros el verem. Però Don Juan, el conde de Montornès, Don Enrique, i un peluquero d'allà al carrer de Colón, eixos estaven a la dreta del panteón de Don Juan, en terra, tapats en sacs, i els verem Amparo, ta mare i jo.
Consuelo Molins: D'agost era, 27 d'agost. Ta mare en pau descanse, Amparo jo, fórem les tres que anàrem al cementeri a veure a don Juan. Ta mare, Amparo i jo. I estava el padre Santonja, en pau descanse, havia vingut la viuda de Gil, Gil este de... allà al final de les Monges, d'este Miguel… L'abuela, la viuda, vingué a per el padre Santonja i el ficà en una caixa. I estava a l'entrar del cementeri a mà dreta, però la caixa destapà, mosaltros el verem. Però Don Juan, el conde de Montornès, Don Enrique, i un peluquero d'allà al carrer de Colón, eixos estaven a la dreta del panteón de Don Juan, en terra, tapats en sacs, i els verem Amparo, ta mare i jo.
Pepe Sancho:Estava en .. el.. (..)
Consuelo Molins:Aixó és. I el tio Quitapelos ens dia que no era en Don Juan. “Ara no el coneixeré jo a Don Juan” dia ell. Mosaltros anàvem a veure-lo i clar, sí que era. Ademés, estaven les sabates d'ell i l'aparato d'herniat estava damunt del Panteón de los Monjes. Allí tirat.
Consuelo Molins: Allí tirat. Tenia la bala, la tenia ahí. El Padre Santonja era acribillat, tota la cara. Era metralleta, se veu, i tenia tota la cara com si fora pedrigonà. Però el tio només tenia un forat aixína, ací, i un quall de sang vist de l'orella. D'això me'n recorde perfectament. I era el dia 27 d'agost.
Pepe Sancho: Jo d’eixe dia recorde, recorde , era xicotet, anava en mon pare per ahí per la plaça cap avall al camp que teniem allí en les casetes, i encontra a uno que devia ser un dels matons de primer de segle. I va dir: — Ramon, Ramon, és veritat lo de Don Juan? — Sí, sí, ell vos salvà a vosaltros, i vosatros no… i a d’ell no l’ha salvat ningú. Diu: — Canalles!
Consuelo Molins: Què li tocava a d'ell. Ell fos massa confiat, perquè la nit que tancaren el casino era el dia que cremaren Sant Joan. Era diumenge d'esprà (de vesprada). Pegaren foc a Sant Joan. I anaren d’estos d’ací, de la societat, Tiroi i companyia, i els tiraren del casino i tancaren el casino. I se n'anaren tots a casa mon tio Pepe. Era un l'estiu. i estaven a la porta del carrer, en casa mon tio Pepe. I mon tio, com no estava al casino, diu: — Oi, què què passa, D. Juan? I anà a mon tio i li digué lo que passava. I mon tio li digué: — Pues jo no esperaria a demà, a que vostè se n'anara. Vostè ara, de la manera que estan les circumstàncies, vostè pot anar-se'n. I ell no se podia ficar en el cap que a d’ell li pogueren fer mal. No s'ho creia.
Pepe Sancho: Tenien uns tràmits, un viatge d'anar a Paracuellos de Jiloca.
Consuelo Molins: Sí, sí, si l'any anterior havia anat jo en ells. L'any anterior aní jo en ells. Adelaida, la tia, ell i jo. Quatre.
Pepe Sancho: No sé quina cosa es retrassà. És fatal.
Consuelo Molins:I ell, pues, no se refugià, no se n’anà fóra perque el meu tio li proposava a l'estranger, no a Paracuellos, anar-se'n, que ell entonces podia haver-ho fet encara, era el primer dia, era el dia de la Mare del Carmen, quan li pegaren foc a Sant Joan, era en juliol.
Pepe Sancho: El diumenge seria el 19, el 20 encara.
Consuelo Molins: No la Mare del Carmen sempre és el 16.
Pepe Sancho: El diumenge eixe era el 16.
Consuelo Molins:El diumenge seria a 15, (el 15 de juliol va ser dimecres) quan passa això seria a 15 i el 16 és quan morí la tia Mercedes La Panolla. El 16. I és quan feren anar a Domingo Morante vestit encara i tot en el sobrepellit a l'Ajuntament, quan dien que s'havien sublevat les tropes en Àfrica. Jo m’enrecorde que vingué una amiga a l'enterro de la tia Mercedes i ella mos se ho digué, aixina és que seria el 16 era dilluns i el quinze o al revés, el quinze seria diumenge i el setze dilluns. Vull dir-te que hasta, hasta quan fon la sublevació? El 18, clarament fon el 18, no?
Pepe Sancho:Si, els primers dies se passà…
Consuelo Molins: Vull dir-te jo, que ix(…) això és, que és el que mon tio li dia: — Vostè encara se'n pot anar. Ací si passa algo, vostè convé estar fora. Però ell no se creia que li poguera passar res. No se ho creia. Mira.
Pepe Sancho:No ha fet mai mal a ningú.
Consuelo Molins: Pobre, pobre. Al revés, lo que havia fet era al revés. Però mira. Li tocava aixina.