Les 7 meravelles de Quart de Poblet que no voràs si no t’endollent

1.La Cisterna

En l’imaginari de la gent major de Quart de Poblet, la Cisterna de l’antiga plaça del Mercat era el testimoni més clar del passat islàmic del poble: segons la tradició, els pobladors musulmans, en arribar a Quart des de les terres àrides del nord d’Àfrica, haurien manat construir al segle VIII un aljub gegant per garantir el subministrament d’aigua durant els mesos d’estiu. La realitat documentada, però, és una altra: la Cisterna fou construïda al segle XVIII com a element de sanitat pública davant el risc que comportava consumir aigua de pous i séquies durant l’estiu. La seua configuració és senzilla i monumental: un espai soterrat, cobert per una única volta, destinat a emmagatzemar aigua a uns metres per davall del nivell del carrer. A la vora, i de manera independent, es va excavar una escala també en volta que permetia accedir al nivell del dipòsit, on hi havia una aixeta per omplir càntirs i poals. Va estar en funcionament fins a finals dels anys 50, quan es generalitzà la xarxa d’aigua potable. Als anys 80 s’obrí al públic com a sala d’exposicions, però les condicions d’humitat i el deteriorament progressiu de la volta de l’escala obligaren a la seua clausura, ara estan en obres.

2. La fàbrica d’oli d'Aceites Andrés

La fàbrica Aceites Andrés es construí el 1910, fent xamfrà entre la carretera de Madrid i el carrer de l’Estació, en un solar pròxim al que poc després seria el Casino de La Amistat. El conjunt està format per dos edificis que sumen 796 m² de planta. Era una almàssera dedicada a l’elaboració i magatzematge d’oli d'oliva i cacau, cosa que ens dona una idea de la importància que tingué el cultiu de l’olivera al Pla de Quart, aleshores una zona de secà. L’edifici presenta una ornamentació molt sobria, amb línies verticals. La façana que dóna a Joanot Martorell és pròpia de l’arquitectura industrial, mentre que la façana d’habitatge del carrer de l’Estació conserva més elements decoratius. A partir dels anys 50 deixà de funcionar com a almàssera i es dedicà només al magatzematge i distribució fins al seu tancament el 1987. Fou declarat Bé Singular Protegit, i el 2013 l’Ajuntament en fou obligat a expropiar-lo per 1.200.000 euros. Es suposa que a l’interior es conserven les cubes i la maquinària de distribució i etiquetatge, però l’accés ha estat restringit —primer per catalogació i després per seguretat. Durant la pandèmia serví com a magatzem de falles no cremades i encara s’hi guarden diversos utensilis municipals. Hi ha constància d’un projecte per convertir-lo en seu de la Policia Local.

3. El Molí de la Senyoria

3. El Molí de la Senyoria Durant més de 500 anys, Quart de Poblet estigué sota el senyoriu feudal del monestir de Poblet. Entre els privilegis del senyoriu hi havia el monopoli de moldre el gra: els habitants i propietaris de terres havien de portar obligatòriament el cereal al Molí de la Senyoria i pagar un preu fix —un sac de cada huit. Este molí, únic al poble durant tota l’edat mitjana, està situat sobre el caixer del Braç del Molí i aprofita un desnivell de 15 metres que permetia generar una caiguda d’aigua suficient per moure les moles. Esta circumstància permeté construir un cup, un element molt poc habitual a l’horta de València. Amb la desamortització fou venut a una família de València. Els nous propietaris hi introduïren nombroses reformes: casa per al moliner, maquinària de vapor per no dependre del cabal de la séquia, engranatges metàl·lics, nova façana de taulell… i passà a anomenar-se Molí del Real. Als anys 60 fou definitivament abandonat i el seu deteriorament ha sigut constant. Tot i ser Bé de Rellevància Local, continua sent un immoble privat i no s’ha evitat la ruïna.

4. La barberia d’Anselmo

La plaça del Dau va ser l’escenari d’un dels successos més luctuosos de la nostra història com a poble: la baralla que va tindre lloc la nit del 13 d’abril de 1902 entre partidaris dels dos bàndols polítics que es disputaven la primacia local. El conflicte acabà amb 4 morts, 8 ferits i 14 persones condemnades a penes de presó. L’enfrontament quedà per a la història local com “la nit dels morts”, i en la cultura popular en expressions com “lo de Quart” o “a Quart els maten de quatre en quatre”. La baralla, “el jaleo”, s’inicià en la barberia d’Anselmo, un local on el barber, de nit, servia gots de licor. El local encara es conserva, al fons de la plaça, i és ara propietat municipal. Els que de menuts anàvem allí a tallar-nos el monyo encara recordem la sala d’entrada, on estaven les dues butaques de barber on treballaven els germans Santaemilia. Quan l’adquirí l’Ajuntament, fa més de 15 anys, sembla que es catalogà el material que hi havia i es tancà el local. Fins ara. L’edifici no té cap tipus de protecció patrimonial, cosa que vol dir que qualsevol dia pot acabar assolat.

5. El retaule de Rafael Gimeno Ramírez

Fa un parell d’anys, l’Ajuntament de Quart de Poblet adquirí el local on estava l’antiga Caja de Ahorros de Valencia, a la plaça del País Valencià, enfront del Casino. Allí, a les parets de l’oficina, s’instal·là fa més de 35 anys un gran retaule de taulells on apareixen, en grans dimensions, els patrons del poble: Sant Onofre, la Mare de Déu de la Llum i la Mare de Déu dels Desemparats. Este retaule és obra d’un fill del poble, Rafael Gimeno Ramírez (1919–2017), professor de l’Escola de Ceràmica de Manises, amb una important trajectòria artística i didàctica. L’edifici està clausurat des que tancà la sucursal bancària. El futur del local, pel que sembla, apunta a convertir-se en central de la policia local. Els que hem passat anys contemplant el retaule —cal dir que amb més curiositat que devoció— patim ara pel seu futur, amagat entre sales buides. Sense entrar en més consideracions, és evident que la temàtica religiosa i folklòrica de l’obra no juga a favor del seu manteniment i conservació.

6. El pou de l’Ermita

Als anys 30, ja en període republicà, el govern municipal decidí obrir un nou pou per garantir el subministrament d’aigua a la població. El pou es va excavar prop de l’ermita, a la part més alta del nucli urbà, i es construí damunt un depòsit en altura. Després d’una ampliació als anys 70, el pou té una profunditat de 38 metres i s’hi accedeix per 143 esglaons. Segons la documentació municipal, fou inaugurat el 14 d’abril de 1935. Actualment no està en ús, ja que als anys 90 es va fer una nova perforació, tecnològicament més avançada, a poca distància. La instal·lació antiga es manté, però no es permet la visita.

7.El refugi de la Guerra Civil

El 1938, en plena Guerra Civil, s’intensificaren els bombardejos sobre València i, en particular, sobre la zona de Quart de Poblet i el seu aeroport. Al poble es creà la Junta de Defensa Local i s’implantaren mesures de protecció, habilitant refugis per a la població. El Consell Municipal decidí construir una xarxa de refugis subterranis perquè tota la població tinguera accés ràpid a un lloc segur. Es té constància de 17 refugis al terme de Quart. Després de la guerra, les entrades foren cegades amb sediments i quedaren inutilitzats. El refugi de la plaça de la Creu és el més gran dels recuperats. Travessava tota la plaça i tenia eixides a banda i banda. Als anys 80 es feren excavacions per llevar els sediments. Actualment consta d’una rampa d’accés des del carrer, originàriament amb esglaons, que porta a una galeria d’uns 13 metres de llarg i 2,7 metres d’ample, amb bancs correguts als dos costats. D’esta galeria n’ixen dues més, paral·leles, de dimensions menors. El refugi fou excavat completament en les argiles compactes del terreny, i encara s’hi poden observar les marques de les picades. El 2012 es féu una intervenció arqueològica per documentar-lo, però des d’aleshores no hi ha cap iniciativa per obrir-lo a visites.

7+1. Complex industrial Elcano

L’any 2008 tancà definitivament la planta de fabricació de motors d’Izar, l’antiga Empresa Nacional Elcano de la Marina Mercant S.A. La factoria, amb 150.036 m², ha sigut des dels anys 40 el major centre industrial de Quart de Poblet. Iniciat el 1945 i finalitzat el seu nucli fonamental el 1953, el complex compta amb edificis d’administració, torre de rellotge, xalet per a visites oficials, pistes de tennis, camps d’esport, zona ajardinada, economat, aparcaments, magatzems, carrers, zona residencial i parcs de materials. Sense cap dubte, és un dels exemples més destacats del patrimoni industrial valencià encara conservat. Ha sigut objecte de nombrosos projectes d’ús que no han passat de la fase de disseny i propaganda. Les naus diàfanes, d’estructura de formigó armat, responen a una arquitectura eclèctica pròpia del franquisme de postguerra. Per visitar el complex, tancat i vigilat, cal aprofitar algun acte promocional d’algun nou projecte urbanístic o conéixer algú que conega algú.

7+2. El motor de Sant Antoni

Els pous o motors estan distribuïts per tota l’horta i el secà de Quart de Poblet. En les zones de regadiu servien, sobretot, per reforçar el paper de les séquies en moments d’escassetat, aportant aigua a les séquies tradicionals. Aparegueren a Quart a finals del segle XIX i primeries del XX. El motor de Sant Antoni Abat, conegut popularment com el número 1, es troba a l’horta entre Quart i Aldaia i aportava aigua a la séquia del Braç Forà. A principi del segle XXI fou clausurat per falta d’ús, però es manté la construcció i encara es poden vore el pou i el mecanisme de presa d’aigua, si tens la sort que algú te’ls mostre.