Wikiquart

50_documents

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

CINCUENTA DOCUMENTOS INEDITOS PARA UNA HISTORIA DE QUART EN EPOCA BAJOMEDIEVAL Premio de Ciencias Sociales del Ayuntamiento de Quart de Poblet en 2004. Autor: Rafael Valldecabres Rodrigo. Textos latinos revisados por Teresa Mª Valldecabres Cebrián, licenciada en Filología Clásica por la Universidad de Granada.

abadia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

ABADIA * Derivat del llatí abbatia, procedent de l’arameu abba: pare * Casa Abadia.- [‘kasa ba’dia] (39.4836,-0442) La casa Abadia, la rectoria o vivenda del rector, es troba al costat dret de l’ESGLÉSIA, però retirada, formant una placeta. L’edifici actual esta fet sobre la planta de dos edificacions que cobrien dos dels costats que formen la plaça, junt a la paret del campanar i l’església. L’antiga casona es trobava a la banda central de la plaça, i tenia comunicació directa amb l’…

administracio

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

ADMINISTRACIÓ * L’administració de bens és una figura de dret eclesiàstic, per la qual un conjunt de propietats queden vinculats sota la gestió d’un administrador amb una finalitat definida. Normalment, la finalitat era piadosa o caritativa, i l’administrador solia ser algun càrrec eclesiàstic. Amb la desamortització de 1855, desaparegueren les traves per a que estes propietats entraren lliurement al mercat immobiliari. Al llibre dels

aeroport

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

AEROPORT * Aeroport de Manises.- [‘laero’prt] (≈ 39.481984, -0.478443) L'aeroport de València va començar a gestar-se amb la llei d'aeroports de 1927, que considerava de caràcter urgent la construcció d'un aeròdrom en esta zona. Tras considerar el port o l’Albufera com a opcions, es va decidir ubicar-ho a Manises, als secans que hi havien als voltants del Camí de

aigua

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

AIGUA-AIGÜES * Derivat del llatí aqua. La pronuncia quotidiana a l’apitxat de l’Horta és augia. * Salt de l’Aigua.- [el salde ‘lawja] (39.4877, -0.448344) És la part final del Barranc de l’Aigua, on vessa sobre el riu Túria, al terme de Manises, però molt prop del terme de Quart.

aiguees

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:07+00:00

ajuntament

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

AJUNTAMENT * A partir de les Lleis de Nova Planta, a conseqüència de la desfeta d’Almansa a 1707, s’imposen les formes d’administració municipal de Castella. Així, les universitats que sota la direcció del jurat representaven al poder municipal, es transformen en ajuntaments dirigits per l’alcalde i regidors.

alaquas

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALAQUÀS * És un topònim d’origen àrab al-aqwās: els arcs, conectat amb l’idea d’ajupir-se, corbar-se (BARCELÓ, p.71). Alaquàs és un poble de l’Horta Sud. Pel seu terme discorre el Barranc de Torrent i el de La Saleta. La zona est del terme era majoritàriament d’horta, regada per la sèquia de

albarder

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALBARDER * Segons el DCVB, l’albarder és l'home que fa i adoba albardes, basts, selles i altres guarnicions de les bísties de cavalcar o de càrrega. Seguint a Coromines, deriva de l’àrab barda’l: fabricant de batolles, vares per batre el forment, o persona que batolla. Com a cognom morisc, Alabardir, apareix repetidament al llibre del Repartiment i alabarder és un cognom abundant a tot el nord de València (

albers

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALBERS * Lloc poblat d’albes, que és un arbre de la família de les salicínies: Populus alba. El nom deriva del llatí tardà albarus, procedent d’albus: blanc (ON). * Partida dels Albers.- [els sal’bers] Antiga partida de secà, de la que hi ha referències al

alcota

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALCOTA * Al llenguatge oral l’hem sentit el topònim amb accentuació plana. Al Llibre Padró també, encara que al llibre dels Privilegis l’accentuen com a aguda, en referència a textos de 1770. Paraula d’origen àrab, però d’etimologia incerta. Pot derivar de l’àrab algatām: falcó (

aldaia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALDAIA * Topònim d’origen àrab: “Ad daya” , que va donar origen a la paraula “aldea”. Poble de l’Horta–Sud. Al llibre del Repartiment el consideren una alqueria de l’horta, encara que l’etimologia del nom suggereix que fora més bé una agrupació d’habitatges i no sols una senzilla alqueria. A més de tot açò, es coneixen restes de l’època romana en diversos llocs del terme. Des el Repartiment fins a 1798 Quart i Aldaia eren dos pobles amb un mateix terme. Esta situació suposava un munt d…

alitra

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALITRÀ * Paraula d’origen àrab, encara que no hem pogut trobar cap documentació sobre la seua etimologia. Al respecte, Coromines apunta, en l’entrada TRANC: bona marxa, d’origen preromà (DECLC), que: “el mot d’estructura tranka o itranka és foraster en àrab, per tal raó estructural és impossible en àrab una inicial tr- i que la llengua, automàticament i mecànicament, avantpossa una i- als mots de tal inicial”. Alguns antics historiadors locals, amb gran entusiasme per la terra nostra, afirm…

aljub

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALJUB * Arabisme que ve del terme al-jubb, la cisterna. Al castellà existeix el terme aljibe, de la mateixa etimologia. * Camí de l’Aljub.- [el ka’mí (de) lal’up] (39.474683, -0.486788 → 39.474151, -0.486698) En el terme de Quart hi ha una xicoteta porció d’este camí, que anava des d’Aldaia fins al Camí de

almacil

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALMACIL S. Guarner proposà l’etimologia d’este topònim d’origen àrab al manzil: el hostal, la posada. Coromines, (ON Almassil) en canvi qualifica esta evolució d’impossible, i proposa el terme àrab masir: viatge, ruta a realitzar; o com alternativa masil: lloc de terreny fondo i aigualós.

almansa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALMANSA * Topònim d’origen àrab: a meitat del camí. Almansa és una població situada a l’extrem oriental de la província d’Albacete, dins d’un nuc de comunicacions entre La Manxa, Murcia, València i Alacant. A la vegada, és també un cognom prou estès per la zona del Llevant. El títol nobiliari de vescomte d’Almansa és més posterior, de 1773.

almenar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALMENAR * Etimològicament d’origen àrab al-manár: lloc on posen el llum. O bé pot derivar de al-manâhir, plural de manhar: canal, que provindria del babilònic naru: canal gran (GLICK, c. 12). També és un cognom prou estès a terres valencianes (

alqueria

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

ALQUERIA-ALQUERIETA * Etimològicament ve de l’àrab “al-qarya o al-qariya” , llogaret, mas (DCVB). Es tracta de la construcció o conjunt de construccions, aïllades a la població, on resideixen permanentment els treballadors de les terres de cultiu que envolten l’alqueria i en les que treballen. Es diferencia de la barraca en ser un edifici amb prou consistència, ideat per a que els treballadors visquen i puguen fer, prop de les terres, totes les activitats de sembra, cura i collita. A Valè…

alquerieta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:06+00:00

alquillo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ALQUILLO * Carrer de l’Alquillo.- [el ka’řer (de) lar’kiʎo] (39.481527,-0.439907) Ha de referir-se al carrer de l'ARQUILLO, però així amb “l”, apareix a la relació urbana de 1876. Si al Llibre Padró no hi ha referència, a la relació de 1876 se li adjudiquen 32 cases. Este salt qualitatiu es pot explicar en que fins aleshores, tot eixe grup de cases aïllades del nucli els corresponia al nom de les

alter

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ALTER-ALTEROS * Nom de procedència llatina, altarium: elevació del terreny , zona més alta (DCVB). Al llarg de la Vega, hi han partides Alters a Aldaia, Mislata Torrent, Paterna, Picassent. En zones de marjals i albuferes, alter es pot referir a una altura minúscula (DECLC).

alteros

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

altisent

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ALTISENT * ALTISENT, Agustí. Història de Poblet. Edicions Abadia de Poblet. Barcelona 1974

amistat

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

AMISTAT * Derivat del llatí vulgar amicitas, que deriva d’amicitia. El nom de l’Amistat, en el context del Quart del s. XX, prové de l’antic Casino conservador que hi havia a finals del s. XIX a la Plaça de la BÀSCULA, en plena època de la Restauració. Ja al primer terç del s.XX, quan el domini dels conservadors al poble era complet, associacions com la banda de música, que fou fundada a 1870 i que al llarg de quasi tot el s. XX ha sigut, pràcticament, l’única referència cultural amb presè…

amparo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

AMPARO [La Venta de l'Amparo, en l'actualitat] * Venta de l’Amparo.- [la’benta (de) lam’paro] (39.474831, -0.488076) Este topònim es presenta sempres en castellà.. No apareix al Llibre Padró , però ja està normalitzat com a partida a principi de segle (IGN, 13-2). No sembla que faça referència a una persona, sinó més bé a una substantivació del verb emparar. No és “Venta de Amparo”, sinó “del Amparo”. L’edifici es trobava, el que existeix ara és un nou establiment reformat als anys sei…

animeta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ANIMETA * Derivat del llatí anima: aire, alé, bufit. [Entrada de la Séquia Faitanar al Molí d'Animeta] * Moli d’Animeta.- [el mo’li dani’meta] (39.477666, -0.436360) El topònim pot derivar d’Ànima, encara que sembla difícil identificar la seua relació. Està situat sobre la sèquia de

antoni

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ANTONI [El Motor de Sant Antoni, al Braç Forà] * Motor de Sant Antoni Abat.- [el mo’tor (de) ‘santan’tni] (39.475334,-0.446479) Nomenat popularment «el número 1». Es troba a la Partida del Braç FONDO, entre la Senda D’ALDAIA i el Camí de SAMARRA; i entre el Braç FONDO i el Braç FORÀ. No apareix a la cartografia de l'

aqueeducte

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

AQÜEDUCTE * Aqüeducte de les AIGÜES Potables. * Aqüeducte de la NÒRIA.

arago

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ARAGÓ * Derivat d’arrel prellatina ara: riu elevat. L’existència d’Aragó està documentada des de l’any 828, quan sorgís un xicotet comtat, baix influencia franca, entre els rius pirenaics d’Aragó i Aragó Subordan. Al 1137, el matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Petronilla, filla del rei aragonès Ramiro II, consolidà la unió dels regnes sota una mateixa entitat, la Corona d’Aragó, a la que s’afegiria després el regne de Mallorca i Valencia.

arbitris

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

Adbitres y notes per a Quart y València. 1676-1696. * Es tracta d’un quadern dietari on s’arrepleguen les reflexions d’un propietari rural del Quart de Poblet de finals de s.XVII. L’autor és Joan Peris Perdiguer, també conegut com Tomàs Perdiguer, hereu d’un vincle testamentari, un conjunt de propietats indissolubles que passaven als primogènits de la família, que involucra un patrimoni considerable en terres d’horta i secà a Quart i Manises i un conjunt de cases en Quart i València on dest…

arquillo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ARQUILLO * SANCHIS (1991, p. 46) opina que el topònim es refereix a alguna xicoteta construcció de la zona. Arquillo és cada un dels arcs de fusta que sostenen la vela del carro (la tela que el cobreix per defensar els viatgers contra el sol o la pluja) (

arroser

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ARROSER * Derivat de l’àrab ar-rizz * Partida del Molí Arroser.- (Ø 39.482073, -0.451592) Partida d’horta que apareix al Llibre de Privilegis (p. 406) a l’any 1551. Correspon a la zona a l’est de l’ermita, després que la Séquia de QUART passara el Partidor de

assagador

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ASSAGADOR * Assagar vol dir trepitjar i anar els animals ú darrere l’altre. La paraula deriva de saga que vol dir anar al darrere. El seu origen és l’àrab saqa que vol dir reraguarda (DCVB), o també del llatí secutorium i un verb freqüentatiu amb influx àrab secutare: que segueix (

assut

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

ASSUT * Etimològicament ve de l’àrab as-sudd, mur de contenció d’un riu, derivat del verb sadd: tancar (ON). En hidrografia, i especialment a l’horta valenciana, l’assut és l’obra que serveix per prendre aigua del riu i desviar-la cap a les séquies. Des d’antic, el seu element principal és un mur, perpendicular o, més normalment, inclinat respecte al corrent d’aigua que desviava els caudals cap el caixer de la séquia. Si d’antic devia tractar-se d’una construcció de pedra i fang amb les…

autovia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

AUTOVIA * Es una via de alta velocitat on les entrades no es troben tant controlades com a la autopista. En sentit pla, diferenciem l’autovia i l’autopista en que la segona és de peatge. * Autovia A-3 E-901.- [lawto’bia] (39.472002, -0.431079 → 39.475350, -0.484931 → 39.472631 ,-0.528636) Bona part de l’Autovia circula per l’antic Camí Real o de

babosall

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:05+00:00

BABOSALL * Pot derivar de bavosall: tovallonet que posen penjat davall el coll dels infants o persones bavoses perquè no s’embrutin el vestit amb les baves o deixalles del menjar, pitet. O amb el significat de lloc ple de bavoses, llimacs (DCVB) *

baix

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BAIX * Derivat del llatí bassus: de poca talla. Al valencià, sense que siga castellanisme, està arrelat l’ús amb sentit adverbial i preposicional: davall, sota (DECLC) * Carrer de Baix.- [ka’řér (de) bajs] (39.482815, -0.439764) Correspon al tram inferior de l’actual Carrer Gerardo Paadin, més proper del Camí de

baldovi

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BALDOVÍ * Nom propi. També és un cognom prou estès per València. * Partida de Baldoví.- [baldo’bi] (≈39.467591, -0.547697) La Partida de Baldoví és una de les més occidentals del terme, limitant amb el terme de Xiva. Es troba entre els Barrancs de

baptiste

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BAPTISTE * El RAJOLAR del tio Baptiste.

barcelo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BARCELÓ * BARCELÓ Torres, Carme. Toponimia aràbiga al Pais Valencià. Alqueries i castells. II Premis ciutat de Xàtiva 1982.

barranc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BARRANC-BARRANQUET * Derivat del mot d’origen preromà barranca (DCVB). Els barrancs, al context del Pla de QUART, tenen un paper fonamental: aporten nous sediments de les serralades dels voltants, arrepleguen l’aigua en temps de fortes pluges i les van laminant i dirigint cap al riu o cap l’Albufera, destí dels grans barrancs del Pla. Normalment a les voreres del barranc circulaven camins de pas de bestiar, i els seus caixer servien com a llocs de pastura

barranquet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

barraqueta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BARRACA-BARRAQUETA * Paraula de possible origen valencià-aràbic, pot derivar de taravaca: tenda que envolta un llit (DECLC). De forma general, el significat de barraca és la d’habitatge fet amb materials provisionals. La típica barraca valenciana, de teulades altes, dominava els camps d’horta que treballaven els seus habitants. També existeix una barraca en el secà, es tracta de una construcció xicoteta, de planta quadrangular i de materials més resistents, que s’utilitzava com a refugi de…

bascula

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BÀSCULA * Deriva del francès bascule, battre: donar cops. És una balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats (DGLC). * Plaça de la Bàscula.- [‘plasa (de) la ‘baskula] (39.483191, -0.441248) El nom de la plaça és de mitjans de s. XIX, per la bàscula que hi ficaren a la plaça fins a finals dels anys 60. La bàscula, segurament donava servici de pesada, en principi a carros i, temps després, a camions. Encara que potser, no tinga relació directa, cal assenyalar que a la…

basses

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BASSES * Deriva de barsa o blasa, paraula de probable origen preindoeuropeu (DECLC). El topònim bassa significa clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència (DCVB). El topònim basses, referit a partides, és molt comú en l’àmbit valencià. Hi ha partides de Les Basses en Concentaina, Càlig, Alzira

benager

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BENÀGER * El topònim correspon a un llogaret del terme de Picanya. [La séquia de Benàger i el camí de Sant Onofre cap Aldaia] * Sèquia de Benàger.- [‘sekja de be’naϰer] (39.483199, -0.451548 → 39.477113, -0.452672) La sèquia de Benàger, encara que pren l’aigua de la divisió del cabdal de la Sèquia de Quart, és considerada una sèquia mare, amb cadira al Tribunal de les Àigües. Rega terrenys dels termes de Alaquàs, Aldaia, Mislata, Xirivella Torrent i Quart de Poblet. Al plànol de Such…

benimamet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BENIMÀMET * Poble situat a 3 Km de València, i a 2,5 Km de Quart, pel camí de l’horta. El nom és d’origen l'àràb, derivat de Bani Mahbit: Que pertany a la família Mahbit, nom propi (BARCELÓ, p. 119). En el Llibre del Repartiment, del segle XIII, apareix escrit amb les formes Benimahabet i Benimabet. Té el seu origen en una antiga alqueria. Des de 1882 es troba annexionada a la ciutat de Valencia. Actualment la seua població ronda els 15.000 habitants i hi ha un fort moviment veïnal a favo…

betania

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:04+00:00

BETANIA * Poble de Judea on, segons els evangelis, vivia Llàtzer amb les seues germanes Marta i Maria, que representen les actituds activa i contemplativa del creient. * Casa de Betania.- [‘kasa be’tania] (39.484005, -0.441054) La Casa General de la congregació “Cooperadoras de Betania” està construïda de sobre el que era abans la

blanc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BLANC * Derivat del germànic blank: brillant, resplandent, blanc. Pot tindre el sentit de lloc on hi ha argila blanca o blanquisall (DECLC) * Partida del Blanc (secà).- [el ‘blank] Apareix al Llibre Padró (f. 75v). Partida de secà, possiblement a l’actual Partida de

bobasall

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BOBASALL * Carrer de Bobasall.- (39.483684,-0.442926) És el nom, és una variació del nom del carrer de REBOSALL, l’actual Hernan Cortes .

bolos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BOLOS * Toponímic molt estés a terres valencianes. És molt probable que siga de procedencia mossàrab derivat de bolo: pedra redona; o de boll: bullidor, ull d’aigua (ON). * Sifó de Bolos.- [si’fó de Bólos] (Ø 39.479370, -0.434958) L’encreuament de l’Aqüeducte d’

bonaire

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BONAIRE * Derivat del llatí bonum agrum: bona terra (ON) * Carrer Bonaire.- [ka’řer (de) bo’naire] (39.484074, -0.443621) Apareix a la relació urbana de 1876. Correspon a l’actual Carrer Ausias March.

bosch

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BOSCH * És un cognom prou estés per Valencia. Existeix un títol nobiliari, el Marquesat del Bosch de Ares, documentat al s. XVII i que està vinculat a la comarca del Camp d’Alacant. A Quart de Poblet, les referències documentals, principalment del

bracet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BRAÇ-BRACET-BRAÇAL * Derivat del llatí bracchium: braç i, en general, elements amb un sentits radial. Són genèrics quan es relacionen amb hidrònims (DECLC). És difícil diferenciar, dins de la xarxa de séquies, les distintes jerarquies dels canals de rec i com es justifiquen els distints genèrics. Pareix que hi haja un consens en denominar braç a les desviacions d’aigua que provenen d’una sèquia mare. Les posteriors divisions d’un braç passaran a denominar-se bracets i, per últim, la cana…

brines

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BRINES BRINES, Rafael. En el viejo cauce ya hubo chabolas. Levante-EMV 14/5/07

buc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BUC * GRINYÓ escriu Buch, però hem de considerar, en principi, esta grafia com a correcta. La paraula buc és d’orige gàlic (DCVB) o germànic (DECLC) amb el significat de ventre. Manté eixe significat de buit, cavitat interna. Com a tros de soca buida, a passat al mon de l’apicultura, referint-se a l’eixam d’abelles. També, el buc del fumeral és la campana de la xemeneia El buc del riu és la mare o vall per on passa l’aigua. També és un cognom estés per tota València.…

buenavista

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

BUENAVISTA * Encara que semble un neologisme derivat del castellà no puc per menys que transcriure la cita del Onomasticon Catalonia on s’investiga el caràcter aràbig de la paraula bona: ”En fi, trobem un antic nom de persona moro en un document de l’Horta de València, a Quart, any 1257, una donació de cases que havien estat de Abinbona (Mtz Fdo, doc Val ACA I, nº 14)” (

cadastre_de_1992

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

Plànol Cadastral de rústica de 1992-2002 * És un conjunt de 20 plànols que presenten els 30 polígons cadastrals rústics del terme amb escala de 1:2000. Els plànols no es troben datats i presenten a l’angle dret inferior una graella del Ministeri d’Economia i Hisenda, Centre de Gestió Cadastral de la Gerència Territorial de València. Encara que es presenten com de l’any 1992, hi han aspectes, com el límit del terreny industrial de 1996, que indiquen que són actualitzacions posteriors. El ma…

cadireta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

CADIRA * Derivat del llatí cathedra: seient. Segons Coromines (DECLC, cadireta) l’ús de cadira referit a hidrònims és una ultracorrecció resultat de la homonímia entre cadireta com a salt d’aigua i el diminutiu de cadira. * L’Eixugador de la Cadira del

cameta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:03+00:00

CAMETA * És possible que es tracte d’un topònim derivat de un mal nom. SANCHO (160) arrepleguen al seu llistat el malnom de Cametes. * Caseta la Cameta.- [ka’seta la ka’meta] (39.464745, -0.533805)Apareix a la cartografia del cadastre de 1992 (disseminats, YJ17A), però en cap altre lloc. Es tracta d’una xicoteta edificació a la Partida de

camusero

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CAMUSERO * És difìcil diferenciar a la parla oral si és una -ss- sorda o una -s- sonora. La seua etimologia és confosa. Pot derivar del galaic-portugués camoesa: camosa, poma arrodonida i un poc aplanada (DECLC). Està documentat l’ús de la paraula camueses al final del s. XVII en la parla quotidiana de la zona (

canonge

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CANONGE * Membre del capítol d’una església catedral o col•legiata. Derivat del llatí canonicus (DCVB). Per extensió, rector. * Plaça del Canonge.- [‘plasa (de)lka’nɔntʃe] (39.4828, -0.442232) Al Llibre Padró, de 1812, apareix al costat del Carrer

cansalada

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CANSALADA * Paraula composta de carn i salada: carn grassa del porc del color blanc (DCVB) [L'antic Mas de Cansalada, dins el recinte militar] * Partida de Cansalada.- [kansa’la] (≈ 39.475914, -0.485453) Situada a la banda nord de l’intersecció del Camí de MADRID amb el camí a Aldaia pel Barranc de la

cantereria

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CANTERERIA * Un dels significats del topònim és una accepció derivada del llatí cantal: cantera, pedra grossa, pedra dificil de manejar (DCVB), molt propera a pedrera (DECLC). De tota manera, al context de Quart, sembla més clar que és un derivat de cànter o càntir. Així, dins de l’entorn del nucli urbà de Quart, o molt prop d’ell, cantereria és l’obrador on es fabriquen cànters i, per extensió, terrisseria, lloc on es treballa amb argila o fang. Al llibre d’

canyada

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CANYADA * El mot canyada, referit a pas de bestiar, deriva del castellà cañada: vall estreta o faixa de terreny amb canyes (DCVB). Coromines el fa derivar del llatí canna: canya, amb el significat de vall poc marcada visible per les canyes del fons (

canyar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CANYAR * Colectiu de canyes. També, a les zones humides, massa de vegetació, no només canyes (DECLC). El paper de la canya, i per extensió dels canyars en la cultura agricola del Quart antic era molt important. Era un element de construcció de primer ordre, i no sols en construccions efímeres. A més, en una zona saturada de sequiars com era Quart, el canyar, junt a altres arbres riberencs, servia per a consolidar les voreres i protegir-les de les erosions dels corrents d’aigua.

capellans

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CAPELLANS * Derivat del llati capella: diminutiu de capa. El seu significat passà de ser sacerdot d’una capella determinada a generalitzar-se com a prevere o clergue en general, especialment sacerdots seculars. [El Mas de Capellans des del Camí del Pla] * Mas de Capellans.- [el ‘mas de kape’ʎans] (39.458666, -0.543030) A 1748 (

cardona

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CARDONA * Cardona és una antiga vila de la província de Barcelona. El marquesat de Cardona, títol vinculat a la vila, composa una família aristocràtica ben estesa per tota Espanya. Així també, és un cognom molt freqüent a terres Valencianes. El Mas de Cardona, es troba al Pla, dins del terme de Xiva.

carretera

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:02+00:00

CARRETERA * Literalment camí de carros. Es diu del camins transitats per cotxes, particularment quan són de certa importància pel seu transit i travessen nuclis urbans. * La carretera.- [la kaře’tera] ( 39.481949, -0.456644 → 39.482620, -0.442423 → 39.481960, -0.433734) Per antonomàsia, la carretera era el Camí Real de València a

carta_pobla

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CARTA POBLA CARTA DE POBLAMENT. Edició de l’Ajuntament de Quart de Poblet. 1987.

cartografia_de_1954

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

Plànol del terme municipal de 1954 * Es titula Plano del Término Municipal de Cuart de Poblet. Es tracta d’un plànol de tot el terme de Quart, a escala 1:12500 fet en tinta sobre cartolina i amb l’antic segell de l’ajuntament. Pertany a una col·lecció privada. Està datat a València al 18 de desembre de 1957 i signat pel topògraf, amb un signatura il•legible. Presenta, de forma esquemàtica, els principals camins, accidents geogràfics i séquies del terme. El seu valor radica en que senyala …

cartografia_de_1973

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

Cartografia de 1973

casa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CASA-CASETES * Les expressions compostes de casa eren comunes a Quart. Així, casa Gran es refereix a casones de grans dimensions, que solien tindre espais diferenciats per habitatge, cavalleries, magatzems... * Casa Gran.- [la ‘kasa ‘gřan] (39.483690, -0.441167) Antiga casona de la Plaça del

caserna

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CASERNA * Derivat del francés caserne, on arroba a tarvés de l’occità caserna:grup de quatre persones, des del llatí vulgar quaderna: de quatre en quatre. Caserna és l’edifici on s'allotja la tropa en una guarnició permanent (GDLC). * La Caserna.- [la ka’serna] (Ø 39.479822, -0.429101) Al camí de Quart cap a Mislata, enfront de l’Hospital

casetes

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

casino

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CASINO * Casino de l’AMISTAT

cassola

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CASSOLA * Derivat de cassa. Recipient, ordinàriament rodó i de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a cuinar (DGLC). Olla. * Assut de la Cassola.- [la ka’sɔla] (39.484518, -0.438474) Es el nom popular de l’Assut del

castell

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CASTELL * Derivat del llatí castrum:campament fortificat, o simplement, fortificació. Al llibre del Repartiment, ja es feia menció de:” Castri et Ville de Quart “. * El Castell de la Senyoria.- [el kas’teʎ] (39.484058, -0.440726) Anomenat popularment “el castell”. Al

castella

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:21+00:00

CASTELLA * Vereda de bestiar de Castella.- [be’reda de bes’tjar] (39.465045,-0.557923→39.468564,-0.514119→39.480085,-0.461735) ) Denominat també Vereda de Castilla Quemada, és una variant de la Vereda de Talayuelas, i te el seu origen en les serres de Conca i Albarrasí. Circula per la Vora dreta del Riu passant per Benagèber, Villar de Tejas fins arribar a Xest. En este punt la Vereda baixa cap al sud fins arribar a les comarques de La Ribera i La Marina. Però, des de Xest, un braç tra…

catala

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CATALÀ * CATALÀ i Gimeno, Josep Maria. Els antics molins de refinació de vernissos i fabricació de pastes. Llibre de Manises, festes patronals -1995. Editat per la clavaria de les santes escudelleres. Valencia 1995

catxo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CATXO * Significa baix d’altura, i també abaixar, inclinar (DECLC). N’hi han nombrosos topònims per tot el nostre domini lingüístic (ON). Probablement, catxo derive d’acatxar, que vol dir ajupir, inclinar-se, doblegar el cos. A Quart existeix un malnom, el Catxet, amb el significat de passar inadvertit, no fer-se notar. “El tio Catxet sempre deia: ‘catxet, catxet i que ningú s’entere”’ (Pep Sancho)

cautiva

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CAUTIVA * Cautiva és un mot de procedència llatina, del verb capere, captus: agafar deriva captius: presoner i, altra accepció, trist, desgraciat. Un altre sentit de la paraula derivaria del verb llati captare: agafar, trobar; d’on deriva captio captionis:agafar; que és l’arrel de la paraula acaptar o captar, que vol dir demanar almoina (

cavalls

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CAVALLS * Derivat del llatí caballus. Dins del context del Quart agrícola, que ha sigut una realitat fins fa poc, cal valorar la importància dels animals de llaurança, cavalls, ases i matxos; i de les xarxes de comerç d’animals de tir que s’establien amb altres regions, i en particular amb Aragó.

cebollera

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CEBOLLERA * Castellanisme de cebera. La cebera és un tipus de construcció o barraca que es feia al terreny, per a emmagatzemar les cebes abans de la seua comercialització. És féu molt comú al paisatge de l’horta valenciana a finals de s. XIX i principi del XX, quan el cultiu de la ceba era un negoci amb bona rendibilitat.

cebrian

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:01+00:00

CEBRIAN i Molina. Quart de Poblet: Art i Patrimoni. Ed. Ulleye. Xàtiva 2005

cecilia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CECÍLIA * Cecília és una gens, família, de la Roma antiga. Segons la tradició, Santa Cecília de Roma fou una noble romana, convertida al cristianisme, que fou martiritzada entre els anys 180 i 230. És patrona de la música, dels poetes i dels cecs. Se la representa tocant l’orgue o el clavicèmbal.

cementeri

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CEMENTERI * Prové del llatí coementerium, derivat del grec xoimenterios: dormitori. * Cementeri Vell.- [el semen’teri ‘beʎ] (Ø 39.483968, -0.442298) Seguint la tradició cristiana, fins a 1911, el cementeri es trobava darrere de l’església, i s’accedia des del temple pel tram final del Carrer Sant ONOFRE. Després de la missa funeral, es formava la comitiva encapçalada pel taüt, dut al muscle, que, en eixir per la porta de l’església, girava cap al Carrer Sant Onofre per dirigir-se al fos…

cens_de_propietaris

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

Llistat de terratinents del Sindicat de Guarderia, anys 40. * Es tracta d’un quadernet de 45 pàgines, amb cobertes de cartró, on es troba la relació de tots els propietaris de terres de Quart. A la primera pàgina es sindica: Provincia de Valencia. Partido de Torrente. Termino de Quart de Poblet. Sindicato de Guarderia Rural. Lista de Terratenientes. En la part superior, amb llapis, fica: año 1925. Les següents pagines són una relació de tots els propietaris rurals del terme, on s’indica d…

cid

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CID * Derivat de l’àrab sayyidi: senyor meu. La figura del Cid és històrica i ha quedat reflectida a nombrosos documents, en particular al cantar castellà antic “Mio Cid”. Hi ha nombrosos topònims, com València del Cid, que es refereixen a este personatge. Cal tindre en compte que, la major part, són d’edat moderna i que apareixen al rebuf de onades farcides de sentiments patriòtics (

cisterna

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CISTERNA * Derivat del llatí cisterna: dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada (DGLC). * La Cisterna.- [la sis’terna] (39.483463, -0.441732) Encara que al imaginari col·lectiu es considera la cisterna com a obra dels primers conqueridors musulmans (ni més ni menys que el cabdill Fai-tanar!) el que tot sembla indicar és que la Cisterna, per analogia amb la d’Aldaia, es degué construir pel segle XVI (

closa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CLOSA * Derivat del llatí claudere: tancar. Del mateix arrel deriva la paraula claustre Com a substantiu vol dir el lloc, normalment tancat, on pastura el bestiar gros: cavalls vaques, bous. Té un sentit pròxim a prat, lloc sense conreu on hi ha presència d’aigua (

clot

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CLOT * Paraula d’origen obscur, probablement preromà. El seu significat és fosa, forat per amagar alguna cosa, amagatall, tomba... A les comarques valencianes del centre i del sud és una accepció molt utilitzada aplicada a l’aigua: toll en general, gorg (

coberta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

COBERTA * Partida de la Casa Coberta.- casa cobérta Apareix als capbreus de Navarro (1664, 26 v.). Es trobava prop del Camí de XEST, al nord del terme.

cobos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

COBOS * Partida de la Creu de Cobos.- (creus de cobos) Apareix al Llibre Padró (f. 84b) , vora al Camí de XEST, pel que , probablement , deuria referir-se a una creu de terme o a un encreuament de camins.

coll

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

COLL COLL Ferrer, Vicente. Geografia, Origen e Historia de la Muy Leal y Heróica Villa de Quart de Poblet. Editat per l’Ajuntament de Quart de Poblet 1887.

columnes

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

COLUMNES * Casa de les Columnes.- [la ‘kasa de les ko’lumnes] (39.454136. -0.531369) Apareix a la cartografia del cadastre de 1992 (21)

conill

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CONILL * Derivat del llatí cuniculus:cau, madriguera. La toponímia relacionada amb el mot conill està molt estesa, per exemple la Torre en Conill, de Bétera. * Partida del Mas del Conill.- [el ‘mas de ko’niʎ] Apareix als capbreus de

consuelo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CONSUELO * Vil·la Consuelo.- [‘biʎa konsu’elo] (Ø 39.478366, -0.523248) Apareix a la cartografia del cadastre de 1992, com una casa amb pati vora una zona de runes. Era una casa, també anomenada La Paca, a la Partida de la TANCADA. Hui en dia no hi queda rastre de la construcció.

cor

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

COR * Derivat del llatí cor: Òrgan central i motor de l’aparell circulatori (GDLC). Este topònim està vinculat a referències religioses, en concret al Sagrat Cor de Jesús, de devoció molt estesa des del s. XVIII o al Immaculat Cor de Maria, molt més recent i que es farà popular a partir de les aparicions de Fàtima.

corruscosa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:00+00:00

CORRUSCOSA * Hi ha a Paterna una partida de rec amb el mateix nom. Al diccionari Alcover corruscar vol dir brillar amb resplendor enlluernadora (DCVB). Segons DECLC pot ser un derivat de corruixes: afanys, pressa, maldecaps. mot valencià familiar i afectiu, que ve del llatí COR RUPTUM: cor trencat. Una altra possibilitat és derivat del llatí corrugatus: arrugat, terres aspres (

coscollar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

COSCOLLAR * Derivat de cusculium, paraula d’arrel preromana. El coscoll és un arbust de la família de les quercínies, que dona de fruit bellotes (DCVB). * Partida del Coscollar.- [el kosko’ʎar] (39.472549, -0.491342) Apareix ja als capbreus de

cova

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

COVA * Derivat del llatí cavus: concavitat, buit. La cova a més d’una cavitat subterrània natural, ha servit en moltes ocasions, de forma natural o excavada, d’habitatge o de lloc de emmagatzemament d’animals o articles. Al nostre entorn, son prou conegudes les coves de Paterna o Manises.

creu

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

CREU-CREUETA * Derivat del llatí crux. Entre altres significats de creu, molts amb evidents connotacions religioses, es troba la de creu de terme: Creu monumental de pedra col·locada prop de l'entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins (

creueta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

crist

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

CRIST * Barri del Crist.- [‘baři del cřis] Correspon a la zona del Barri de PORTA que es troba enclavada dins del terme d’Aldaia. Cada vegada més, s’està perdent el nom quarter del barri, en benefici de l’accepció aldaiera, que, a la parla quotidiana i també en l’oficial, ja es refereix a tot el barri en conjunt.

cruillas

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

CRUÏLLAS * El marquesat de Cruïlles, o castellanitzat Cruillas, és un títol derivat de la població de Cruïlles en Girona, que fou concedit en 1731 a Joaquin de Montserrat per Carles III. El marquesat de Cruïlles ha tingut estreta relació amb València, amb terres a Patraix, Alboraia i Quart. Amb la desamortització, adquiriren la casona del

cuconet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

CUCONET * Pot derivar de cucós: que cria cucs, que fa cucs (GDLC), o ve tindre relació amb el cucut (ON). * Partida del Cuconet.- Esta partida de secà ja apareix als capbreus de P. Navarro a 1698 (254). També al Llibre Padró (f. 227), vora al Camí de MADRID, prop del Camí del

cvc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

CVC. Consel Valencià de Cultura * Consel Valencià de Cultura. Informe sobre el convent de Sant Domènec.

da

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DIETARI * Dietari de les famílies Aliaga i Grafià. Manuscrit particular

dau

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DAU * Derivat del llatí dadu de procedència oriental, àrab dad o persa dadan, amb el significat de joc. El dau és una peça cúbica d'os, de vori o de fusta que porta marcat en cada cara un nombre de punt de l’u al sis i que serveix per a diferents jocs d’atzar (

dcvb

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DCVB * Alcover, M. i . Moll, F. de B. Diccionari catala-valencià-balear, en

declc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DECLC * Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana. Curial Edicions Catalanes SA. Barcelona 1990

derramador

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DERRAMADOR * Derramador, en el sentit de séquia mes xicoteta que una altra que li dóna l’aigua, ve del verb derramar: desviar del corrent d’un altre, escampar. Deriva del català antic rama: branca, ramal, de vegetal o d’un corrent (DECLC) *

desemparats

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DESEMPARATS * Patrona dels Valencians, la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats es remunta a 1409, quan es fundà a València la Confraria de la Mare de Déu dels Innocents i Desemparats, que, entre altres ocupacions, s’encarregava del soterrar dels ajusticiats

dglc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

GDLC. Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en

diago

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DIAGO * Potser derive del grec diago: conduir. És un cognom d’origen aragonès, prou estès, hores d’ara, per Catalunya i València. A Quart, un dels veïns que participà com a perit a les valoracions per confeccionar el Llibre Padró a 1812 es deia Bautista Soler y Diago.

dijous

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DIJOUS * Partida del Dijous.- [el di’ʃɔus] (≈ 39.481360, -0.443270) La Partida del Dijous ocupava les terres que estaven envoltant el que hui és l’ESTACIÓ de tren, a la vora exterior del Camí de MADRID, des de la Senda d’ALDAIA fins al Camí de SILLA. Esta gran zona d’horta, que ocupava vora 6 hectàrees de terreny fou la primera que, des de finals de s. XIX, mantingué el progressiu creixement urbà del poble que s’inicià amb l’estació, va continuar amb l’

dimarts

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DIMARTS [Tram del Braç del Dimarts, abans del partidor del Bracet i del Braç del Mig] * Braç del Dimarts.- [el‘bras del di’mats] ( 39.481370, -0.451222 →39.478268, -0.450383) És un dels dos braços en els que es divideix la Séquia de QUART, prop de l’antiga Alqueria de Sant ONOFRE. Després de donar aigua al Braç del MOLÍ, es forma el Braç del Dimarts, que continua cap al sud pel límit que separa les zones d’horta i secà. A l’altura del motor de la Mare de Déu de la

divendres

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DIVENDRES [Rec del Divendres, a Aldaia] * Rec del Divendres.- [řec del di’bɛndres] (39.477042, -0.452643) Ja apareix al llibre de Privilegis(411) a 1758. La casella del rec del Divendres es trobava al límit del terme amb Aldaia, vora la Séquia de BENÀGER. L’aigua del Divendres rega dins del terme d’Aldaia, excepte la Séquia de

dol

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:59+00:00

DOL * On es despedix el dol.- [onesdespe’diʃ el’dol] (39.482004, -0.440378) Es refereix al final de l’actual Carrer Baró de Carcer, en el punt on s’encara el Carrer Numància. Fins al principi del s.XX hi havia un ritual popular de soterrament on, una vegada acabat els oficis religiosos, la gent acompanyava al taüt pegant la volta a l’església, pel Carrer de Sant Onofre fins el

domal

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

DOMAL * Paraula de difícil interpretació, potser derive de domer: beneficiats eclesiàstics que s'alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l'administració dels sagraments (GDLC). A Quart hi havia, al 1662, dos beneficiats de la parròquia (CÁRCEL, 127).

domenyo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

DOMENYO * Poble situat, fins als anys 80, en la confluència dels rius Túria i Xelva, a la comarca dels Serrans. Amb la construcció del Pantà de Loriguilla fou derruït, traslladat i amb un nou terme dins del terme de Llíria. El seu nom derivat del llati dominium: propietat del senyor, senyorial.

domingo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

DOMINGO * Santo Domingo, fundador de l’ordre dels Predicadors, coneguda popularment com a dominics. A Valencia, tenien com a propi el Convent de Santo Domingo de València, fundat per concessió de Jaume I, el qual va cedir els terrenys en 1239. El conjunt actual, conegut com a “Capitania Militar”, va ser construït sobretot durant els segles XIV i XV, les obres van començar pels volts de 1300. Destaca pel seu valor la sala capitular, l’església, la sagristia i el claustre (

dula

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

DULA * Ramat de bestiar gros—eguí, mular, boví, porquí—compost de caps pertanyents a diferents propietaris, que va a pasturar tot plegat a la muntanya o devesa comunal, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler (DCVB). També a Aragó la dula era l’arreplegada en un poble del bestiar, cavalls, ovelles cabres de diversos amos per a que un pastor els pujara al past (T. Pastor). Derivat del àrab daula: la volta, el torn; també és una mesura d’aigua sinònima a fila en Alacant . Al …

eixample

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

EIXAMPLE * Després dels projectes d’ampliacions de la ciutat de València de la segona meitat del s.XIX, es generalitzaren les noves tendències urbanistiques als pobles de la rodalia, en bona part per cobrir les necessitats de nous habitatges que comportava el creixement demografic esperimentat al voltant del principi de segle. Estes ampliacions dels nuclis urbans que s’identifiquen clarament pels traçats rectilinis i amples dels carrers, són coneguts com els eixamples.

elcano

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ELCANO [Naus de Elcano, des de Manises. A l'esquerra, el solar per al nou Hospital Comarcal] [Certificació de la inscripció de l'empresa a la Delegació d'Industria de València] * L’any 1949 es posà en funcionament a Quart la divisió de metalurgia de la empresa, de capital públic, Elcano, encarregada, en aquell temps en la producció de materials auxiliars per a vaixells. Ja en 1952 funcionaven a ple rendiment els seus tallers de fundició, models, forja, maquinaria, montaje, etc

elisa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ELISA * Vil·la Elisa.- villa elisa (Ø 39.483202, -0.445515) Pertany al grup de xalets, o construccions de segona residencia que es construïren al les rodalies del poble a principi de s. XX, per part d’empresaris o adinerats, principalment de la capital. Vil·la Elisa es trobava a l’actual Carrer Dc. José Sarrió. Tenia un jardí d’unes 2 fanecades on destacava una alta palmera que, quan s’edifica en la parcel•la un edifici de 4 altures als anys 90, fou trasplantada a l’entrada del poble per …

enrique

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ENRIQUE * Sant Enric fou un personatge històric, emperador alemà de final del primer mil·lenni. El nom d’Enric significa: senyor poderós. [La Vil·la de San Enrique] * Vil·la de San Enrique.- san enrríke ( 39.484450, -0.447493) Pertany al grup de xalets, o construccions de segona residencia que es construïren al les rodalies del poble a principi de s. XX, per part d’empresaris o adinerats, principalment de la capital. La propietària de la casa, i de l’horta circumdant, era Francisca …

ensenyament

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ENSENYAMENT * Casa d’Ensenyament.- escola Dins dels bens propietat del municipi en 1744 (Privilegis, p. 323), consta una casa d’ensenyament, l’antiga escola, que es trobava a la Plaça de l’ESGLÉSIA. A més el Llibre Padró s’identifica un mestres de primeres lletres (f. 67).

eres

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ERES * Segons DCVB, l’era és un espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra. A València eren comunes les eres poligonals, “amb cantons”. El diccionari també arreplega una accepció interessant: Era de rajoler, com a lloc pla on els rajolers estenen els rajols i altra obra d'argila o de terrissa.

ermita

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ERMITA * Derivat del grec eremus: desert * Ermita de Sant Onofre.- lermíta (39.483129, -0.451088) Simplement, l’Ermita, car no hi ha noticies de cap altra ermita al terme de Quart. L’Ermita de Sant Onofre estava situada dins d’un triangle que formaven antigament el Partidor de la sèquia de Quart, un barranc que ocupava, segurament, tot el que hui és el parc de Sant Onofre i el Camí de Madrid

escarabajo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ESCARABAJO * Derivat del nom de persona germànic skar (ON). El nom prové del llatí scarabaeus: insecte coleòpter, i per extensió cucaratxes. Coromines arreplega l’accepció pejorativa de flares i retors (DECLC). En relació amb aixó, els flares negres, pel seu hàbit, eren els dominics.

esglesia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

* =========== ESGLÉSIA ====== * Església.- laiglésia (39.483760, -0.441950) L’església parroquial ha sigut, des de fa 700 anys, el centre de la vida religiosa de Quart. Era l’element principal d’un conjunt que incloïa el CEMENTERI i la casa

espartero

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ESPARTERO * Baldomero Espartero (1793 -1879), general i polític liberal, fou una personalitat clau a la història d’Espanya a la primera meitat del s.XIX. La seua figura, de vegades tractat quasi com a llegenda, influí pràcticament al llarg de tot el segle XIX.

espi

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ESPÍ * Casa d’Espí.- kása despí (39.476807, -0.466082) Situada a la Partida de PERDIGUER, molt prop al terme d’Aldaia, devia ser un antic mas, per la seua ubicació en terrenys de secà. Apareix als plànols de 1928 (ING, 11) i a la cartografia de 1954.

espinos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ESPINOS * Partida de los Espinos.- els espínos Apareix als capbreus de Navarro de 1664 (f. 20) i al Llibre Padró (f. 196v.). Era una partida de frontera amb el terme d’Aldaia en la zona de La CREUETA.

esquilache

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:58+00:00

ESQUILACHE ESQUILACHE MARTI, Ferran. Paisatge Agrari i Alimentació. TORRENS vol 16. Ajuntament de Torrent.

estacio

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

ESTACIÓ * L’Estació.- lestasió (39.481870, -0.443159) L'estació de Quart de Poblet pertany a la línia Valencia-Lliria, inaugurada al 1899. El seu edifici correspon a una estació de tercer ordre, estàndard, amb pavelló lateral paral•lel a les vies,edifici de planta quadrada amb sostre de quatre vessants amb teula àrab. Encara que a hores d’ara la seua ubicació es situa al centre dels casc urbà, al seu origen es trobava a la rodalia del poble, a la Partida del

estanislau

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

ESTANISLAU * Nom masculí. Sant Estanislau fou bisbe i màrtir de Polònia al principi del segon mil•lenni. * Plaça d’Estanislau.- plása destanisláo (39.483788, -0.443396 → 39.484173, -0.443097) Apareix al Llibre Padró (f. 69), com una xicoteta plaça prop del Carrer de l’

esteve

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

ESTEVE * Nom derivat del grec stephanos: corona. Al diaca Sant Esteve se li considera el primer màrtir cristià. A terres de València era un nom i un cognom molt comú. [El Pont d'Esteve] * Pont d’Esteve.- [el’pon des’tebe] (39.465636, -0.517495). També conegut com a pont de la

etnologia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

ETNOLOGIA. LLORÍA, R; SELMA,S; GUINOT, E. Inventari d’Etnologia. Pàgina web de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia. * de ficha]

faitanar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FAITANAR * Derivat de l’àrab faitana: hisenda (N. Primitiu replegat en GLICK, 12). * Sèquia de Faitanar.- [la’sekia de faita’nat] sékia de faitanar (39.483500, -0.451983 → 39.484271, -0.441640 → Ø 39.482005, -0.438524 → 39478430, -0.436619 → 39.476695, -0.436402) La Séquia de Faitanar circula pel nord del casc urbà del poble pràcticament en paral·lel amb la Séquia de Mislata, des del Barranc de Manises fins a la Plaça de Sant

favara

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FAVARA * D’origen àrab. Probablement be al-fawwâra: la primavera (N. Primitiu replegat en GLICK, 12), o de l’arab fawwāra: font, brollador (DCVB). Com a topònim, Favara és un poble entre Cullera i la Valldigna, també és una partida en La Núncia i en Pego, deriva de l’àrab fayydra: font que brolla i sobreïx de la terra, del verb àrab fur: bollir (

ferran

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FERRAN * Hagionònim, Sant Ferran fou rei de Castella (1217-1252). La paraula ferran, en origen, és un adjectiu, el nom de color de cavall, grisenc, d’ahí passà a referir-se a color del pèl de persona. Ens ha arribat del francès auferanz, amb el significat de corcer. Deriva de l’àrab antic al-farás: cavall (

ferris-catala

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FERRIS-CATALÀ * FERRIS I SOLER, Vicent ; CATALÀ I GIMENO, Josep Maria. La ceràmica de Manises: els seus vocables i locucions. Diputació Provincial de València. Valencia-1987.

festes

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FESTES FESTES, llibre de les festes patronals, 1967. Ajuntament de Quart de Poblet

figueral

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FIGUERAL * Col·lectiu de figuera. Deriva del llatí tardà ficus (DECLC). * Partida del Figueral.- [el fige’ral] (39.480233, -0.436095) Es un topònim arreplegat de la parla oral. Es tracta d’una zona situada al entre els Carrers Santiago Ramón y Cajal i Jaime Balmes, prop a la Séquia de

fila

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:57+00:00

FILA * Deriva del llatí filum: fil, raig prim de líquid, o seguit de fils o objectes filiformes (tela, aigua, fustes primes. Esta documentat des del s. XIV el seu ús relacionat amb la irrigació (DECLC, fil). La seua pronúncia correcta és plana, no aguda. La fila és una mesura de rec, que controlava la quantitat d’aigua que calia distribuir entre les distintes séquies. Encara que s’han fet estudis per establir el seu volum, sembla que, al context dels regant de la Vega, es tracta d’una mes…

fites

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FITES * Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d'una heretat, d'una contrada, d'una distància a recórrer. Deriva del llatí ficta o pedra ficta: pedra clavada a terra. A partir d’allí es deriva el valor de límit, senyal

fluixa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

Els capbreus de 1663 al 1758 * Al setembre de 1995, per al IV Col•loqui d’Onomàstica Valenciana celebrat a Ontinyent, Josep Ramon Sanchis Alfonso presentà una interessant comunicació anomenada Toponímia Rural d’Aldaia i Quart, publicada al butlletí interior de la Societat d’Onomàstica, vol. LXX-LXXI, editorial Comercial DENES, d’Ontinyent, 1997. A la comunicació, ordenats alfabèticament, s’arreplegava tots els topònims recollits a capbreus de la senyoria de Quart dels segles XVII, XVIII i X…

foia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FOIA * Derivat del llatí fovea: concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d'erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica. (GDLC). Coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats (DCVB). És un topònim propi de les terres del sud de l’Ebre, amb el significat de lloc que s’ompli d’aigua amb les pluges (

fondo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

No apologies for being condifent about the result going the right way (see comments on Spangly's previous blog entry). I don't think one person's confidence/prediction is going to jinx anything.I'd like to have seen how it would have all turned out had Materazzi been rightfully red carded for that foul as the last man in defence when the game was still 0-0.I didn't expect Parma to be so shit.

fondos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FONDO-FONDOS * La paraula fondo bé del llatí fondus, d’a on deriva fons. És una paraula netament valenciana, usada al quatre-cents, segurament procedent del mossàrab valencià, s’estengué al nord de l’Ebre (DECLC) * Partida dels Fondos.- [els’fondos] (≈ 39.474514, -0.439485) En plural, apareix al

font

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FONT * Derivat del llatí fons-tis * Carrer de la Font.- [ka’řér de la fɔn] (39.481957, -0.440493 → 39.481052, -0.441356) No apareix a la relació urbana de 1876, però si a la cartografia de l’IGN de 1929. El Carrer de la Font era la primera part del Camí que anava al CEMENTERI Parroquial, el tram que es trobava abans de creuar les vies del tren. La instal·lació de fonts als carrers del poble es feu a agost de 1915, i l’aigua corrent a les cases pel novembre de 1926 (

fora

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FORÀ-FORANA-FORAN * Forà, Forana i Foran, són termes equivalents, procedent del llatí vulgar fŏrānu, derivat de l'adverbi foras (DCVB). Sembla ser una forma particular del nostre domini, mantinguda al mossàrab valencià i després estesa al nord de l’Ebre (

foran

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

forana

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

forcada

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FORCADA * Adjectiu femení de forcat, que vol dir dividit en dues branques a manera de forca, o lloc, instrument d’execució. Deriva del llatí forcatu (DCVB). A més de pal pegat a terra i dividit en dues parts, pot referir-se, genèricament, a una bifurcació de camins (

forcadell

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FORCADELL * Forcadell és un adjectiu diminutiu de forcat, que vol dir dividit en dues branques a manera de forca (DCVB). * Mas de Forcadell.- (39.458666, -0.543030) Nom antic del Mas de CAPELLANS (1663, Navarro, f. 13) El seu nom pot derivar de que es trobava prop de la Torre

forn

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FORN * Deriva del llatí fornus: Botiga en què hom ven pa; fleca (GDLC) o tenda que ven pa i té un forn públic per a coure pa, o altres productes, d'encàrrec. A llarg dels anys de Senyoria, el Monestir de Poblet tenia el privilegi d’autoritzar les tendes de consum que es podien instal·lar a Quart. Així que no hi hagué al poble més que un dos forns de pa propietats de la senyoria, on els usuaris que anaven a coure els seus aliment i que pagaven un quita pel treball, que en el pa era un de cad…

franc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FRANC [Partidor dels Moros. Recte per l'esquerra de la imatge, la séquia de Franc] * Braç de Franc.- [el ‘břas de’fřanc] (39.485744, -0.423785 → 39.481697, -0.424181) El Braç del Franc, té el seu naixement en el Partidor de la Séquia del MOROS, d’on pren l’aigua per a dirigir-se cap al sud, cap a l’Alqueria dels

francesc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:56+00:00

FRANCESC * Nom propi d’home, que te el seu origen en franciscus, adaptació al llatí merovingi del germànic frankisk: gentilici de la nació franca de les Gàl·lies (GDLC) [Retaule al Motor de Sant Francesc] * Motor de Sant Francesc.- [el mo’tor de sanfřan’ses] (39.461542, -0.532526) Es troba a la Partida del Mas de

frares

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

FRARE * Derivat del llatí frater: germà. Religiós pertanyent a certs ordes, especialment als mendicants. En el context de Quart, son especialment rellevants les ordes mendicants de franciscans, dominics i mínims. Els membres dels Císter, com els de Poblet que és una ordre monacal, no són estrictament frares, sinó monjos, encara que eren coneguts popularment com a frares blancs, pel seu hàbit.

fusteres

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:16+00:00

FUSTERES * Segurament es tracta d’un antropònim. Als capbreus de Fluixà conviuen en tres anys seguits, tres entrades que, segurament es refereixen al mateix lloc, zona de pas de bestiar: al 1746 una mallada de Maria Ignàcia Fuster (f. 44), al 1747 la mallada de les Fusteres (f. 216), i al 1748 una Partida de Fuster(f. 110), prop del Mas de les

galerota

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GALEROTA * La galera era un carro gran, de granja, amb quatre rodes i cobert, normalment tirat per mules, dirigides pel galerer. També es diu, en castellà, de la cogullada (galerida cristata), xicotet au paregut a una alosa, amb un xicotet caputxó de plomes al cap. Un altre significat és presó de dones. Tot i aixó, el

gallego

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GALLEGO * Sembla ser la forma correcta, a la cartografia antiga i moderna, que no “El Gallego” ni “Gàllego”, que hem vist o sentit de vegades. El més probable és que siga un antropònim que tinga relació amb algun habitant procedent de Galícia (ON)

garcia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GARCIA * Mas de Garcia.- Apareix amb eixe nom al Llibre Padró (f. 108) en Mas del Marqués de CRUILLAS, segurament pel nom del seu arrendador i estatger, en aquell temps Pasqual Garcia, al qual li venia l’arrendament per via familiar.

garraguller

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:51:16+00:00

GARRAGULLER * Topònim amb sentit incert, i del que es troba poca documentació. És possible que derive de l’àrab-beduí garraf: agarrar fort, poar aigua (ON) * Senda del Garraguller.- Apareix al Llibre de Privilegis (p. 408) com a partida d’horta a 1538. No tinc indicacions d’a on podia estar situada. En principi, a Quart hi ha un grapat de sendes d’horta que, amb la falta de dades, podien ser candidates, començant per la mateixa

gdlc

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GDLC * GDLC. Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en

gestalgar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GESTALGAR * Poble de la comarca dels Serrans, situat vora el riu Túria, entre les muntanyes de Xulilla i les serres de Xiva. * Cami de Gestalgar.- [el ka’mi de gesta’lgar] Antic camí del que ja hi ha referències en 1776. Partia de València per la vora dreta del riu, arribant a Quart i anant cap a Manises, Riba-roja i Vilamarxant, on creua el riu per passar a Pedralba, Bugarra i Gestalgar. Fou habilitat novament en 1888 fins a Riba-roja

glick

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GLICK * GLICK, Thomas F. Irrigation and Society in Medieval Valencia en .

godella

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GODELLA * Godella és un poble de l’Horta Nord, prop de València, entre el Túria i el Barranc del Carraixet. La seua horta és regada per la sèquia de Montcada. El topònim de Godella està ja documentat en 1238, quan el Rei Jaume I cedí l’Alqueria de Godayla a Pere Maça. L’etimologia del nom és més polèmica, tal vegada relacionat amb l’àrab “cudia”, roca, tossal.

gracia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GRÀCIA * La paraula significa, en llenguatge jurídic: benvolença, benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa (GDLC). Tal vegada derive de Deo gratia: formula litúrgica llatina d’agraïment a Déu. També potser que tinga relació amb una advocació a la Mare de Déu de Gràcia (ON)

grafia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GRAFIÂ * Partida del Roll de Grafià.- Al Llibre Padró (f. 19). Potser siga una errada respecte al Roll de GRÀCIA.

grinyo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GRINYÓ * GRINYÓ i Guzman, Amador (1). La Séquia de Quart. Comunicació a la XXII Assemblea General de Cronistes Oficials , Octubre 1998 * GRINYÓ i Guzman, Amador (2) personatges del meu poble: L’ermità. Revista CRONICÓ. Gener-Març 1991.

guait

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

GUAIT * El verb guaitar ve del fràncic wahta, la guàrdia, i significa l’acció d’estar a l’aguait, vigilant. El guait era un tipus de servitud feudal de vigilancia per a un senyor (DECLC). * Casa de Guait.- [la ‘kasa del gwajt] (Ø 39.466922, -0.522525) Apareix a la cartografia de 1928 (

hambre

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

HAMBRE * Venta del Hambre.- (39.474831, -0.488076) Així es deia la venta de l’AMPARO. El nom de la venta del Hambre fa referència a un historia del temps de les bodes de Carles IV a València, quant durant una cacera, un grup de nobles entraren a la fonda i no trobaran res per menjar.

hermosa

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

HERMOSA * Vil·la Hermosa.- [viʎaer’mosa] Era un xalet que es trobava a la Partida de l’ALITRÀ, dominant el riu, per la zona del meandre de l’Assut de FAVARA. Era un xalet d’estil modernista, dels que foren construïts a Quart per industrials i famílies acomodades de València. Tenia un jardí fondós amb palmeres. Als anys de la Guerra Civil fou adquirida per la família de l’escriptor Max Aub que hi va residir algunes temporades. Fins fa poc es conservava la casa dels estatgers.…

hornillos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

HORNILLOS * El nom Hornillos, en castellà, apareix ja a documents com els capbreus de Navarro (1698, f221 v.), de Fluixà (1747, f. 149) o al Llibre Padró (f.77 v.) [Màquina tractant el depòsits de compost en Fervasa] * Partida dels Hornillos.- [els or’niʎos] (≈ 39.462760, -0.513694) És troba al sud del terme municipal, fent frontera amb Aldaia. Són quasi 46 hectàrees de terra de secà, a l’est del Barranc de

horta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:55+00:00

HORTA * Comarca de l’Horta Sud.- [‘lorta ‘sut] (≈ 39.439349, -0.441039) Físicament, la comarca de l’horta sud és part de una planura litoral bordejada, per l’interior, per muntanyes de poca elevació. Esta planura seria una antiga zona sota el nivell del mar, omplida amb sediments d’al·luvió aportats pel mateix riu Túria i els seus barrancs (Calderona, Carraixet i Poio) en època quaternària. La planura litoral ha estat plena de zones de marjals i aiguals, olls, dessecats per l’home per l’apr…

hostal

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

HOSTAL * Es té constància que, almenys, des de 1570 (Privilegis p.314) fins al final de l’època senyorial, a Quart hi havia un hostal o tenda exclusiva per a l’abastiment del poble que arrendava l’ajuntament, a banda del mercat del dimecres, on la gent podia vendre els seus productes del camp.

iglesia

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

IGLESIA * Canyada de Iglesia.- Apareix al Llibre Padró (112b). Encara que SANCHIS considera que es refereix a l’Església, es probale que siga un antropònim, ja que apareix com “Cañada de Iglesia” i, al Llibre Padró, un dels propietaris en la partida es diu Josef Iglesia (175b), i un altra és la viuda de Bernardo Iglesia (176). Es trobava prop de la Partida de la

ign

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

Cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional de 1928 * Es tracta d’un compendi de 31 plànols que corresponen als 30 polígons cadastrals que avarquen tot el terme municipal. Foren realitzats, en una fase inicial cap el 1928, com part dels treballs per a confeccionar el Cadastre Parcel•lari. El Cadastre Parcel·lari fou una iniciativa signada per Alfons XIII el 23 de març de 1906, després d’un concurs d’idees i un intens debat. El que pretén és fer un aixecament topogràfic de tots els límits …

ing

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

jeroni

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

JERONI * Barri de Sant Jeroni.- [barri de sanʃe’rɔni] (≈ 39.484267, -0.459242) Aquest Barri aparegué a finals dels anys 60 vora l’empresa ELCANO. Es tracta de quatre blocs d’edificis, bona part d’ells dins del terme de Manises. Els quatre blocs conformen 2 carrers en creu, als que cal afegir una escola infantil i la carretera que forma el conjunt front a la tanca de l’empresa Elcano. Es de lamentar la poca sensibilitat respecte a la gent que viu al barri a l’hora de planificar la urbanit…

joan

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

JOAN * Motor de Sant Joan de la TANCADA.

josep

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

JOSEP * Barri de Sant Josep Artesà.- [barri de sanʃɔ’sep] (≈ 39.477385, -0.474499) Este barri, en la Partida de la LLOMA, esta format per quatre carrers paral•lels, entre el Camí de MADRID i l’antic ASSAGADOR, al mig de la recta que fa costat a l’AEROPORT en el punt on es creuava el Camí del Mas de la

jutge

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

JUTGE * El Mas del Jutge és un antic mas situat en terme de Torrent, vora a l’antic Camí de Torís. Actualment en la zona es troba un important polígon industrial. * Camí del Mas del Jutge.- [el ka’mi del ‘mas del ʃutʃe] (39.470531, -0.534880 → 39.450834, -0.527432) També nomenat Camí Fondo de l’

llatzer

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

LLÀTZER * Nom de persona, deriva del llatí bíblic Lazarus (DCVB). També és un cognom prou estès. * Partida del de Llàtzer.- Apareix al Llibre Padró (133 v). Es trobava prop de les terres del Mas de CAPELLANS. Segurament, la forma del topònim ho confirma, es tracta d’un antropònim. En la mateixa zona, per exemple, hi havia un propietari anomenat Vicent Llàser.

llibre_padro

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

**El Llibre Padró de renda de 1813** * A meitat dels anys 80 fou derruït el vell ajuntament de Quart per a construir un de nova planta. A l’hora del trasllat de documents es trobà un llibre manuscrit oblidat que s’havia salvat de les successives destruccions patrimonials del s. XIX, que culminaren amb la crema completa dels arxius municipals i parroquials en 1936. El llibre en qüestió, restaurat posteriorment, és una relació, un padró, de tots aquells propietaris i caps de família als que se…

lloma

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

LLOMA * Derivat de llom. Vol significar muntanya de poca alçada i de forma planera o rodonenca (DCVB). És un mot particular, i molt estès, del domini lingüístic valencià, segurament amb arrels mossàrabs (DECLC). * Partida de la Lloma.- [la ‘ʎoma] ( ≈ 39.477677, -0.473102) Hi han referències a la partida en una carta d’establiment arreplegada al llibre de

llum

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

LLUM * Motor de la Verge de la Llum.- Motor de QUART-Aldaia [Motor de la Verge de la Llum, de Quart-Aldaia]

madrid

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MADRID * Camí de Madrid.- [el ka’mi de madřit] (39.478771, -0.425939 → 39.481800, -0.458150 → 39.471637, -0.497824 → 39.473266, -0.528449) El Camí Real de València a Madrid o carretera de Madrid, és, des de que a finals del XVII s’incorporà al la xarxa de camins principals de la nació, la ruta d’anada des de Valencia fins a Madrid, per la serra de las Cabritillas de Bunyol. El seu tram pel nucli urbà de Quart, es divideix en el Camí de

magallan

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MAGALLAN * La paraula pot derivar de magall, eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra, escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (

major

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MAJOR [El Carrer Major, carrer Verge del Pilar] * Carrer Major.- [el ka’řer ‘maʃor] (39.482897, -0.442198 → 39.483503, -0.443100) El Carrer Major, que cal no confondre amb l’antiga Plaça Major, el forma el primer tram del Camí de MANISES des de el seu inici en el Camí de MADRID. En nadal de 1706, Joan Peris àlies Josep Perdiguer acudeix a la justícia per a poder vendre unes terres, per reconstruir “la casa grande de la Calle Mayor”, es a dir, l’edifici que després seria palau del MARQUÉ…

manises

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MANISES * Manises és un municipi de l’Horta Sud situat al marge dret del riu, entre Riba-roja i Quart de Poblet. Es troba a una altura mitjana de 60 metre, en una planura que va descendint suaument fins el Riu. AL Repartiment, esta vila i la veïna Paterna foren donades a Artal de Luna, per al 1304 els drets feudals passaren definitivament a la família Boïl, que es mantingué com senyor feudal de la vila fins a la desaparició dels senyorius en 1837. Des de ben antic ha sigut l’activitat ceràm…

mapa_de_1821

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

Mapa de descripción topogràfica de 1821 * El seu llarg títol és: Mapa que contiene la Descripción Topográfica de la Ciudad de Valencia del Cid, antes de los Edetanos, y de los Pueblos, Caseríos, Huertas, Río Turia, Presas en él, y Canales de riego hasta una legua en contorno de ella; con las noticias de los particulares de mayor atención, que se contienen dentro y fuera de sus muros. El feu l’arquitecte valencià Cristobal Sales a partir dels plànols militars francesos, per a un concurs convo…

marques

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MARQUÉS * Palau del Marqués de Tremolar.- [el pa’lau del mar’kes] (39.482995, -0.441953) L’any 1854 va ser nomenat primer Marqués de Tremolar Manuel Navarrete y Rezábal. Els seus avantpassats, els Peris i Perdiguers, s’havien assentat a Quart on mantenien un vincle, es a dir, un conjunt de possessions mantingudes unides pels primogénits. Dins del vincle hi havia un conjunt de cases contigües que començaren a adquirir-se a 1572 (

maset

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MAS-MASET * El mas és una construcció de caràcter residencial permanent, aïllada del nucli urbà, que domina una extensió de terra cultivable, on habiten les famílies encarregades del conreu de les terres. A diferencia de l’ALQUERIA, el mas es situa en terres de secà, per la qual cosa, normalment , l’extensió de les terres que es treballaven des d’un mas era superior a les d’una l’alqueria , per a que fora rendible d’inversió econòmica que suposava el manteniment de l’edifici i de les famíli…

menendez_pidal

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MENENDEZ PIDAL * MENENDEZ PIDAL, Ramón: La España del Cid. Espasa-calpe. 1967

mesells

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MESELLS * Derivat del llatí mesellu: miserable, amb el sentit de leprós. * Partida dels Mesells.- Als capbreus de Fluixà (1744, f. 139) apareix la Partida dels Mesells com altre nom de la Partida de la Canyada de ROMEU. * Partida de la Caseta dels Mesells.

mesquita

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MESQUITA * La Mesquita.- Es referix a l'antic edifici que hi havia just enfront de l'entrada de la CISTERNA, al carrer del mateix nom. Tenia eixida també a l'altra banda, al carrer de la BÀSCULA. Durant el periode feudal, l'edifici era propietat dels monjos de Poblet, que el feien servir com almàssera, mantenint el seu nom de Mesquita. Sembla molt probable que allí estiguera situada l'antiga mesquita musulmana, almenys durant el període des de la Reconquesta fins a l'expulsió dels musulmans…

mestalla

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:54+00:00

MESTALLA * Mestalla és un despoblat que dóna nom a una de les vuit séquies de la Vega. Sembla derivar d’un mot àrab, mastāla, que significa ‘escampada’. Segons MENÉNDEZ PIDAL (p. 445) : «El Cid pudo trasladar a su campo frente a la misma Valencia, a la aldea de Mestalla, para hacer mas riguroso el

mig

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MIG [El Braç del Mig] * Braç del Mig.- [el ‘břas del mitʃ] (39.478268, -0.450383→ 39.476519, -0.444060 → Ø 39.475316, -0.4355437) És un dels tres braços en que es divideix la Séquia del DIMARTS. És el del mig, entre el BRACET i el Braç FORÀ. Discorre cap a l’est entre els altres dos braços. Al poc, en altra divisió, fa nàixer el Braç

milagro

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MILAGRO * Vil·la Milagro.- [‘biʎa mi’lagřo] (Ø 39.478369, -0.427420) Prop del punt on els plànols de l’IGN (3) marquen l’existència d’una vaqueria, al límit amb el terme de Mislata i front a l’Hostpital MILITAR, el plànol de 1957 marquen la casa de Vil·la Milagro, un xalet dels que a principi de s. XX solien fer-se com a segona residencia de gent acomodada de la capital .

militar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MILITAR * Hospital Militar.- [lospi’tal mili’tar] (39.480662, -0.426116) Es troba situat a la Partida de l’ALTER, vora el Camí de VALÈNCIA, al límit amb el terme de Mislata. Construït cap a 1952 (CEBRIAN, p. 116), ja apareix a les fotos de 1956, amb les seues naus principals acabades. Ocupa al voltant de 82.000 metres quadrats en terme de Quart i una extensió de quasi la meitat més al terme de Mislata.

millan

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MILLAN * Partida de Millan.- [mi’ʎan] (≈ 39.452663, -0.525705) Partida de secà, es troba al sud-oest del terme, a la frontera amb Aldaia. Forma un triangle amb el límit del terme d’Aldaia, el Camí del Mas del JUTGE i el Camí del PLA. [Zona on es trobava l'antiga Casa de Millan] *

minuarte

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MINUARTE * Mas de Minuarte.- Apareix ja als capbreus de Navarro al 1664 (f. 52v), i als de Fluixà (1748, f. 179 v) com “Masia de don Martin Minuart”. A meitat del segle XVIII passà a mans del Clergat de Sant Miquel, prenent el nom de Mas de Sant MIQUEL i, actualment, és el Mas de

miquel

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MIQUEL * Mas de Sant Miquel.- A meitat del s. XVIII, el Mas de MINUARTE, passà a mans del Clergat de la Parròquia de Sant Miquel i canvià el nom. Actualment es conegut pel Mas de CAPELLANS

mirariu

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MIRARIU * Carrer Mirariu.- [el ka’řer de mira’riu] (39.484149, -0.442307 → 39.484278, -0.443856) Està documentat almenys des del Llibre Padró de 1813. També apareix a la relació urbana de 1876. Era una carrer prou recte que discorria en paral·lel al riu. Recorria la part nord del poble des del

mislata

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MISLATA * Poble de l’Horta Sud, situat a la riba dreta del Riu. Es troba a meitat camí entre Quart i València. El seu nom és d’origen àrab Manzil’Ata: Establiment del “Ata” nom propi (BARCELO, p.178). Després de l’expulsió dels morisc en 1609 quedà despoblat i s’atorgà carta pobla pel seu repoblament en 1611 per el Compte d’Aranda. El seu reduït terme Municipal, 2,1 km2, es troba quasi completament urbanitzat. Manté una població de prop dels 44.000 habitants.

moli

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MOLÍ [El Molí] * El Moli.- [el mo’li] (39.482344, -0.439804) A Quart, és el Molí per antonomàsia. Conegut com el Molí de la SENYORIA, Molí dels FRARES, o Molí del Real, estava regit pels monjos de Poblet fins 1835, que nomenaven al moliner que s’encarregava del treball i del manteniment. Tots el habitants del poble estaven obligats a moldre el seu forment i el moliner es quedava, com a pagament, un sac de cada 8. Amb la desamortització, passà a anomenar-se Molí del Real, i fou adquirit…

mollo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MOLLÓ * En València és més comú la pronúncia “mulló”. Ve del llati Mutulo –onis, cap de biga, fusta grossa. El molló és una pedra robusta ficada en terra perquè serveix d’indicació de límit d'una propietat, d'un país... (DCVB) El terme molló s’utilitza sobretot en l’àmbit valencià, inclús preferentment al de fita. Coromines pensa que a València el molló és, d’alguna manera, més gran i més important, que la fita, i curiosament, cita, per exemplificar-ho, el trifini de Quart, Riba-roja i …

monges

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MONGES * Carrer de les Monges.- [el ka’řer de les ‘montʃes] (39.481954, -0.440015 → 39.481461, -0.438677) Correspon a l’actual Carrer Pizarro, on des de principi de s. XX, existia el Col·legi de les Monges, hui Sagrado Corazón. El col·legi fou una fundació de Ignacia Cardona en 1899 que fou assumida per les germanes de la congregació de Sant Vicent de Paul, que foren les mestres de vàries generacions de quartans fins els anys 70.

monreal

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MONREAL * Carrer Monreal.- [el ka’řer ‘moře’al] (39.482487, -0.441317 → 39.483372, -0.441044) El nom de Monreal, era un cognom conegut a Quart. Al Llibre de Privilegis (p. 98), hi ha una referència, de 1658, a una escriptura de venda de cases i terres per lo curador de Vicent Monreal a favor de Agustí Monreal. Este xicotet carrer, ja apareix amb este nom al

montes

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MONTES * El terme “montes blancos”, en castellà l’hem trobat en la documentació, es utilitzat freqüentment per a referir-se a terres comunals, normalment desforestats, o terrenys sense aprofitament econòmic on els pobles acabaren exercint la seua titularitat front a altres instàncies. Posteriorment, als processos de desamortització del s. XIX foren, be integrats en el patrimoni municipal o venuts a particulars en subhasta. Montes blancos amb este sentit en trobat des de l’Aragó (Alfajarín) …

monzons

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MONZONS * Derivat de l’àrab maysum: assenyalat, definitiu, marcat, amb el sentit de molló, fita. També és un cognom a l’Argelia (ON). Potser gentilici del poble de Monzon, al nord d'Aragó, a la vorera del riu Cinca * Carrer dels Monzons.

morales

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MORALES * Barraca de Morales.- (Ø ≈ 39.484008, -0.457660) Ja apareix als capbreus de Navarro de 1698 (f. 249) com a partida de secà. Esta partida, junt a la de DOMAL es situaven a l’eixida dels poble cap al PLA, entre el Camí de MADRID i el de XEST, en la zona que hui ocupa l’aeroport de

moreno

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MORENO * MORENO ROYO, Jose Mª. La aportación de Manises i otros pueblos de la comarca en la recostrucción del puente de Quart en 1847. En Torrents, Estudis i investigacions de Torrent i Comarca. Ed. Ajuntament de Torrent. Torrent. 2000.

moreres

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MORERES * Camí de les Moreres.- [el ka’mi de les mo’reres] (Ø 39.482780, -0.435882 → 39.478853, -0.426145) Es deia així el tram que unia Quart i Mislata en el Camí de VALÈNCIA. Arrancava en línia recta des de la part baixa del poble, a la partida de la Caserna, en la zona de les

moros

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MOROS * Derivat de maurus: habitant de Mauritània. A terres valencianes són incomptables les construccions toponímiques on s’atribueix als moros la propietat, la invenció o l’aprofitament d’algun element (ON). * Braç dels Moros.- [el ‘břas dels ‘moros] (39.485871, -0.429981 → 39.485014, -0.422173). Un braç de la séquia de

musonez

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

MUSOÑEZ * Camí de Musoñez.- (39.472674, -0.493469 → 39.472021, -0.490995) A la cartografia de 1973 (28) apareix este camí amb esta ortografia. Coincideix amb el Camí del PESSEBRET.

nadal

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

NADAL * Nadal deriva de nativitas: naixement, referit al naixement de Crist. El Mas de Nadal es troba al límit entre Manises i Riba-roja. Domina la planura que s’estén cap al sud, que forma el pla de Nadal. * Camí del Mas de Nadal.- [el ka’mi del ‘mas de na’dal] (39.482945, -0.509114 → 39.478502, -0.499257) El Camí del Mas de Nadal, és un dels camins més orientals del Pla de Quart que comuniquen la zona sud amb la nord, més propera al riu. Més encara quan la construcció de l'…

navarro

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

Els capbreus de 1663 al 1758 * Al setembre de 1995, per al IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana celebrat a Ontinyent, Josep Ramon Sanchis Alfonso presentà una interessant comunicació anomenada Toponímia Rural d’Aldaia i Quart, publicada al butlletí interior de la Societat d’Onomàstica, vol. LXX-LXXI, editorial Comercial DENES, d’Ontinyent, 1997. A la comunicació, ordenats alfabèticament, s’arreplegava tots els topònims recollits a capbreus de la senyoria de Quart dels segles XVII, XVIII i X…

negro

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:53+00:00

NEGRO * NEGRO, Luis, Notas històricas de Quart de Poblet. Copia mecanoscrita. 1961 aprox. Colecció P. Sancho.

noria

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

NÒRIA * Arabisme derivat de naura: roda hidràulica. Encara que la normativa considere nòria com a castellanisme i contemple com a correcte el mot sènia, la paraula nòria té una antiga tradició a l’horta de Valencia. * Partida de la Nòria.

nucs

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

NUCS * Terme toponímic amb justificació imprecisa. Potser es refereix a estar prop d’una intersecció de camins (un nuc de comunicació) o que les vegetacions són plantes “plenes de nucs”... [La Mata dels Nucs] * La Mata dels Nucs.– [la ‘mata dels 'nucs] (39.475912, -0.486217) La Mata dels Nucs, mata es un conjunt d’arbustos o vegetació que destaca del paisatge, era un xicotet marjal-barranc, que estava situat al capsal del Barranc de la

obres_publiques

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

OBRES PÚBLIQUES * Els edificis de “peon camineros” estaven estesos per tot el trajecte de les principals carreteres, i el Camí Real Madrid-València no era una excepció. La casa principal en el terme de Quart es troba prop del límit del casc urbà, en l’entrada des de Mislata. Hi havia un altra a la Partida de

oliveral

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

OLIVERAL * El Mas de l’Oliveral, es trobava al terme de Riba-roja, a la zona on hui és un polígon industrial. La seua situació, entre les rutes de bestiar que travessaven el Riu un poc més al nord, l’atorgava una especial importància dins el Pla de Quart.

oloriz

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

OLORIZ * Cognom d’origen basc. Oloriz és un municipi de la Valdorba en Navarra. A València corresponia a una família important al llarg del s. XIX. Rafael Oloriz, el doctor Oloriz com és conegut, fou vicerector i mecenes de la Universitat de València (1848-1913)

omets

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

OMETS * L’om és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, que es planta, o creix espontani, als boscos de ribera. Deriva del llatí Ulmus (DECLC). A la nostra zona, hi ha un Barranc de l’Omet a Carlet (ON). [Partida dels Omets] * Partida dels Omets.- [els o’mets] (≈ 39.465332, -0.528800) La Partida dels Omets forma un triangle al sud del Barranc de

on

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

onofre

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

ONOFRE * ERMITA de Sant Onofre * Carrer de Sant Onofre.- [ka’řer de santa’nɔfře] (39.483580, -0.440467 → 39.484052, -0.442160) És un dels carrers més antics del poble. Rodant el CASTELL, puja des del Camí de VALÈNCIA fins a l’ESGLÉSIAesglésia. Molt probablement, marcava el que era els límits de l’antiga vila-castell. Se la conegut amb els noms de Carrer del

paca

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PACA * La Paca.- [la ‘paka] Altre nom de Vil·la CONSUELO

pai

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PAI * Pai, segons el DCVB, s’utilitza en llenguatge infantil per a referir-se al pare, en Mallorca i Menorca. L’Onomàsticon el relaciona amb Peia, que és una partida de Vilamarxant, i el fa derivar del mossàrab peia, que vindria del llatí vulgar pedem: peu (

paiporta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PAIPORTA * Poble de l'Horta de València, immediat a la capital. El seu terme és totalment pla, i el travessa del nor-oest a sud-est el Barranc de POIO, nomenat a esta altura de Torrent o de Xiva, que divideix el nucli urbà en dos parts. Coromines considera que pot derivar del llatí propem hortam: prop de l’horta, considerant ridícules les explicacions del tipus pa i porta (

palmera

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PALMERA * Alqueria de la Palmera.- Alqueria dels TARONGERS

panta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PANTÀ * Partida del Pantà.- Apareix als capbreus de Fluixà (1744, f.122) i al Llibre Padró (f. 114). Corresponia a una zona de secà, prop de la Lloma i al costat del Cami REAL. Probablement, per proximitat, haja de vore amb el Barranc de la SALETA o amb la seua capçalera, la Mata dels

paquillo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PAQUILLO * Amb este topònim, es troba la dificultat de que les terminacions en –illo són típiques del castellà, i l’ús del nom de Paco és prou modern per a que puga ser topònim del s. XVIII (ON). Es pot plantejat la hipòtesi que puga ser derivació d’un topònim anterior, el

parada

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PARADA * Partida de la Parada.- [la pa’ra] (≈ 39.453416, -0.529764) Esta partida de secà ja apareix al Llibre Padró (f. 93v). Es troba entre les partides de MILLAN i CAPELLANS, al sud-est del poble vora al límit d’Aldaia (IGN, 22-21-2). Ocupa una extensió de poc més de 24 hectàrees, quasi 289 fanecades de cereal de secà, garroferes, vinyes, oliveres i ametlers.

paradis

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PARADÍS * Carrer del Paradis.- [el ka’řer del para’dis] (39.483580, -0.440467 → 39.484052, -0.442160) Apareix prou documentada al Llibre Padró (f. 91a) i a la relació urbana de 1876. Correspon amb el Carrer de Sant Onofre.

paretetes

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PARET-PARETETES [Partida de les Paretetes] * Partida de les Paretetes.- [les pare’tetes] (≈ 39.482208, -0.494628) Hi ha una referència a esta partida de secà als capbreus de Fluixà de 1746 (48v). Esta xicoteta partida de secà, no arriba a les 8 hectàrees, al voltant de 93 fanecades, que als anys 40 cultivaven preferentment garroferes. Es troba entre la Partida de

parets

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

pas

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PAS [Vista del Mas de Capellans des del Camí del Mal Pas] * Camí del Mal Pas.- [ka’mi del mal’pas] (39.459405, -0.551792 → 39.458619, -0.544464) El bell nom d’este camí no apareix al Llibre Padró, el que no vol dir que no s’utilitzara en l’època, en la zona que ara és el Mas dels CAPELLANS. Podem fer analogia amb altres mal-pas a la comarca, com el de Picanya, que és el nom donat històricament al punt sobre el Barranc de Xiva del Camí de les Pedreres que separa Vistabella i Picanya. A Qu…

paterna

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PATERNA * Nom, possiblement, derivat del llatí paternus: que pertany al pare. Població de la riba esquerra del Túria, el seu origen es remunta a l’època romana, ja lligat a la producció ceràmica. Al llarg del s.XX, la població s’anà transformant fins convertir-se en un model particular de creixement industrial i urbanístics, on s’han conformat una multitud de nuclis residencials a banda del nucli urbà el que l’ha permès arribar a quasi 60.000 habitants repartits en un ample terme municipal …

pati

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PATI * Paraula d’etimologia desconeguda. Sembla relacionable amb el llatí patulu: obert, però l'evolució fonètica no es veu clara. En el llatí medieval s'usava la forma patuum (DCVB). Patuum: pastura comunal o terreny inculte, no edificat. Pati significa espai clos i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici (

patillo

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PATILLO * Partida del Patillo.- Apareix com partida d’horta en 1523 (Privilegis, 288). Com a hipòtesi, és possible que este topònim haja derivat, temps després, en la Partida de PAQUILLO.

pedrera

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PEDRERA [El Camí de la Pedrera] * Camí de la Pedrera.- [el ka’mi de la pedřea] (39.466735, -0.523722 → 39.463442, -0.0517355) Connecta el Camí del Mas de PAI, amb el Camí de los HORNILLOS, després de travessar el Barranc de POIO. * La Pedrera.- [la pedřea] (Ø ≈ 39.463356, -0.516506) Es troba entre la Partida de les

perdiguer

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PERDIGUER * Encara que este topònim faça relació als perdius o a la caça, el cert és que es troba ben documentat que es tracta d’un antropònim. Perdiguer té relació amb una família, els Peris-Perdiguer, assentada al poble des de 1570. La seua propietat emblemàtica era una casona que es coneixeria al s. XIX com el Palau del MARQUES (Arbitris, pags. 17-23). A més hi tenien possesions a la zona d’entrada al Pla.

pessebret

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PESSEBRET * L’Hombrada del Pessebret era una partida de secà d’Aldaia molt prop al terme de Quart, a l’oest del Barranc de la SALETA. També es coneixia com el Pessebret del Cid. * Partida del Pessebret.- [el pese’břet] (39.472249, -0.492384) Apareix al

pi

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PI–PINET-PINADETA * Derivat del llatí pinus. Pinadeta és un diminutiu de pinada, amb el significat de xicotet bosc de pins. Al Pla de Quart, les pinadetes son agrupacions de pins que es troben, normalment, dalt de xicotetes colines, no aptes per al cultiu.

picanya

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PICANYA * Camí de Picanya.- Camí de SILLA-

pilatos

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:52+00:00

PILATOS * Procurador romà de Judea en temps de Jesús. A banda d’aixó, la seua figura te un cert valor negatiu, com denota l’expressió “rentar-se les mans com Pilatos”, que vol dir escapolir-se dels problemes, no afrontar-los. * Partida de Pilatos.

piles

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PILES * Derivat del llatí pilas: columnes. És un cognom prou estés per terres valencianes. Està documentat el nom de Juan Piles, veí de Quart a 1756 * Paret de Piles.- [la pa’ret de ‘piles] (Ø 39.482477, -0.441281 → 39.482083, -0.440264) Segurament és un antropònim. La Paret de Piles cercava l’hort de REGINA, separant-lo de l'antic carrer del les

pilota

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PILOTA * Carrers amb el nom de Pilota, on es jugava, i s’apostava, a esta especialitat deportiva, hi ha en Aldaia i per tot arreu en terres valencianes. * Carrer de la Pilota.- [el ka’řer de la pi’lota] (39.482897, -0.442198 → 39.483503, -0.443100) Ja apareix amb eixe nom al Llibre de

pinadeta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

pinet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

pins

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

pitera

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PITERA - PITERES * La pitera o atzavara, agave americana, és una planta molt comú en terres valencianes d’interior. Procedís d’America i de les seues fulles grosses i carnoses, s’extrau una fibra amb les que es fa cordes. El seu tamany i la proliferació de fulles, guarnides de punxes la fan servir de cercat i separació de camps.

piteres

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

pla

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PLA * Dues paraules homònimes: [Camí del Pla] * A) Amb el sentit de planura. Derivat del llatí planus: porció de terreny que no presenta elevacions ni depressions considerables (DCVB). * B) Amb el sentit de planificació. Derivat del francès plant, que deriva de planter: plantar, escrit després plan per encreuament amb plan: lloc pla, que donà plano i s’adaptà a pla per similitud. El seu significat és projecte ordenat d'una obra a realitzar, d'una cosa a fer, d'una conducta a seguir…

pleit

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PLEIT * Derivat del llatí placitu: opinió, sentencia. Encara que el significat actual de pleit siga enfrontament, discussió, divergència que es discuteix per via judicial, el significat antic era completament contrari, ja que pleit volia dir acord, enteniment, tracte (

poio

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

POIO * Derivat del llatí podium: peu (ON) La Venta de Poio és una antiga masia del Pla, al terme de Riba-roja. La seua situació estratègica, respecte als camins d’arribada a Castella, la feren augmentar d’importància conforme milloraven les rutes i la influencia castellana a València. Així, als plànols de Tomas López de 1788, ja apareix la Venta de Poio com a punt central en el camí des de València a Bunyol. La seua proximitat al barranc facilità el traspàs del topònim d’un a l’altre, en…

pont

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PONT * El Pont.- [el pont] (39.486618, -0.444603) Per antonomàsia el pont sobre el Túria és el Pont de Quart. El terme de Quart, inclús abans de la partició de terme amb Aldaia, té bona part de la terra més productiva, l’horta, a l’altra banda del riu. L’única forma d’accés a estes hortes, sobretot en temps de pujades del riu, era a traves del pont. El fet de disposar de hortes a l’altra banda del riu posa en evidencia la importància del pont en la configuració del terme i a l’inrevés…

porta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PORTA * Barri de Porta.- [el ‘bařio de ‘porta] (≈ 39.475445, -0.460775) El nom original és barri de Porta, encara que oficialment se li coneix pel nom de la zona aldaiera, barri del Crist. La Riuada de 1949 va provocar en València, a més de la mort de més de cent persones, la destrucció de les barraques i casetes que es trobaven dins del mateix llit del riu, on es calcula que podien haver-hi prop del miler de construccions precàries. A partir de la de la riuà, es va prohibir els assenta…

portales

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PORTALÉS * Canyada de Portalés.- Apareix al Llibre Padró (f. 67), i es trobava vora el Camí de XEST, al nord, molt prop del terme de Manises o Riba-roja.

portalet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PORTALET * Diminutiu de portal: Porta d'entrada d'una ciutat o vila (DCVB). * Carrer del Portalet.- [el porta’let] (39.483224, -0.442360) El Portalet era en realitat un passatge o passadís que comunicava la Plaça de l'ESGLÉSIA amb el Carrer MAJOR. Fou ampliat pels anys 50 format el actual Carrer del Portalet. Es deia que va ser un capellà que vivia al Carrer Major i que , cansat de tindre que pegar la volta per la Plaça del

posit

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PÒSIT * Derivat del llatí positus participi del verb ponere: posar. Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants (DGLC). * El Pòsit.- [el ‘pɔsit] (39.483901, -0.441150) El pòsit era l’edifici municipal on s’emmagatzemava els aliments, principalment cereals, panses vi i oli, per a l’abastiment de la població. L’edifici està a la Plaça del

pou

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

POU-POUET * Partida del Pouet.- [el ‘powet] Apareix als capbreus de 1748 (Fluixà, f. 19), també al Llibre Padró (f. 71) com a terreny de secà prop del Camí del PESSEBRET. Hi tenim una referència cartogràfica de 1928 (IGN, 13-2) de que prop es trobava l’aljub dels

pouet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

privilegis

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

El Llibre de Privilegis del Priorat de Sant Vicent 1300-1835. * El Llibre de Privilegis del Priorat de Sant Vicent 1300-1835. * Es tracta d’un índex o relació documental manuscrita realitzada pel monjo cistercenc Lluc Parreu, de tots els privilegis i drets del Senyoriu de Sant Vicent de la Roqueta. Cal no oblidar que l’Hospital de Sant Vicent de la Roqueta de València era el senyoriu a través del qual el Monestir de Poblet exercia com a Senyor dels pobles de Quart i Aldaia L’objectiu d’es…

purissima

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

PURÍSSIMA * Motor de la Puríssima.- [el mo’tor de la pu’risima] (39.456139, -0.0.537870) Apareix als plànols DEL cadastre de 1992 en la Partida de CAPELLANS. És un dels pous que s’obriren al llarg del s.XX per transformar el secà en regadiu de fruitals, principalment de tarongers.

quart

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

QUART * Encara que alguns historiadors locals han volgut identificar el nom de Quart amb la fenícia Carteia, el cert és que sembla prou admès l’origen romà del topònim i de la població, lligada al castrum que des d’una elevació, dominava la ribera dreta del riu. Jaume Sanmartín Fita, historiador local dels anys 60, parla de unes cròniques d’Eucliridión, de les que no he trobat referència, on les tropes de Aníbal son ajudades pels veïns de Quartum en la seua ruta per assetiar Sagunt. Encara…

quatre

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

QUATRE CANTONS [Els Quatre Cantons, al fons, el Carrer de l'Alcota] * Els Quatre Cantons.- [els ‘kwatre kan’tons] (39.483520, -0.443106) Així es diu l’encreuament que fa el Carrer MAJOR amb els Carrers Torreta i Hernan Cortés. Amb l’expansió d’indústries de la rajola al s. XIX, el Carrer Major incrementà el seu trànsit amb els carros de transport des de Valencia a les fàbriques de Quart i Manises. El canvi de l’ajuntament al seu lloc actual consolidà la zona com a nou centre urbà. Als…

quatre_cantons

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:51+00:00

QUATRE CANTONS * Els Quatre Cantons.- [els ‘kwatre kan’tons] (39.483520, -0.443106) Així es diu l’encreuament que fa el Carrer MAJOR amb els Carrers TORRETA i Hernan Cortés. Amb l’expansió d’indústries de la rajola al s. XIX, el Carrer Major incrementà el seu trànsit amb els carros de transport des de Valencia a les fàbriques de Quart i Manises. El canvi de l’ajuntament al seu lloc actual consolidà la zona com a nou centre urbà. Als Quatre Cantons s’instal•là la casa del poble de l’UGT…

rabossall

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RABOSSALL * Tal vegada tinga el sentit de cau de raboses. * Carrer del Rabossall.- (39.483894, -0.440902) Així consta a la relació urbana de 1876, el Carrer del REBOSALL.

raconet

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RACONET * Partida de la Canyada del Raconet.- Apareix, directament transcrit, “Reconet” (Fluixà, 1746, f. 17). Es correspon amb la Partida de la Canyada de ROMEU.

rafael

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RAFAEL * Sant Rafael, arcàngel del cel, representa la companyia en la malaltia i la curació. Així, el seu nom vol dir “medicina de Déu”. Apareix al Llibre de Tobies com l’acompanyant que ajuda a solucionar els problemes de la família fidel a Déu, sense demanar res al canvi. Esta història representa el paradigma de la figura de “l’àngel de la guarda”. Era el patró dels nuvis i esposos, també dels caminants, els mariners, els malalts de pesta, els cecs, els metges i farmacèutics.…

rafol

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RÀFOL * El mot Ràfol, és un topònim prou extens en la geografia Valenciana. Hi ha un llogaret en Torrent nomenat així, una partida en Toris o un Barranc del Ràfol a Albal, per ficar exemples propers (DECLC). Així mateix, és un cognom prou comú per estes terres. Esta paraula pot devenir d’una múltiple etimologia. Sembla clar el seu origen aràbic, que derivaria de rahl: “casa de camp, hostal” , i seria una casa més o meyns aïllada amb una xicoteta porció de terra (

rajolar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RAJOLAR [L'antic Rajolar de Baptistet] * El Rajolar de Baptistet.- [el řaʃo’lar de batis’tet] (Ø39.485566, -0.447060) Bautista Valldecabres Rodrigo, (VALLDECABRES), polític i fabricant de rajoles. Tenia la seua fàbrica a la Partida del Pont CATXO, molt prop del BARRANQUET. Tancà al voltant dels anys 30.

rambla

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RAMBLA * Derivat de l’àrab rámla: areny, sorral. És el llit, o les vores del llit, cobertes d’'arena o de pedres procedents de les avingudes (DCVB). A Quart, les zones de rambla eren depressions properes als riu. La seua altura era un poc més alta que la de l’aigua del riu i que s’inunden amb facilitat. Eren terres apreciades per al cultiu, encara que el seu valor no arribara als dels terrenys d’horta. Tenien els avantatges de la proximitat al riu, d’on s’extreia l’aigua de rec moltes v…

ramblar

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RAMBLAR * Lloc on conflueixen diverses rambles o torrents (DCVB). El fenomen de la rambla estava estretament lligat al règim de pluges estacionals de la mediterrània, amb períodes de fortes sequeres amb fortes pluges puntuals, normalment lligades als equinoccis.

rascanya

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

RASCANYA * Rascanya era una antiga alqueria situada a la banda esquerra del Túria. El nom de Rascanya procedeix de l’àrab rizq-al-ain: el benefici de la font; o de ra(i)z-q-ain: la que Déu ens concedeix (ON). També pot derivar de qanâ or qanâya,

real

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

REAL * Prové del llatí Regalis: pertany al rei, de domini real (DECLC) [Descripció del Camí Real] * Camí Real.- kami real. Camí de MADRID, Camí de VALÈNCIA. * Partida del Camí Real (horta).- [el ka’mi řeal] (39.478392, -0.427716) És la part més llunyà al nucli urbà del Camí de

rebosall

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

REBOSALL [Antic Carrer del Rebosall, ara Hernan Cortés ] * Carrer del Rebosall.- [ka’řer del řebo’saʎ] Era el nom que tenia, aproximadament a meitat s. XIX, l’actual Carrer Hernan Cortés. Es troben varies variacions del nom, com Babosall, en escriptures de 1889, o Rabosall, en el Resumen d’Urbana de 1876. Al 1916, el nom del carrer ja figura com Carrer Hernan Cortés. Està documentat un nom anterior com a Carrer dels

refracta

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

REFRACTA [Solar de Refracta en obres] * Fàbrica de refractaris.- [ře’fřacta] (≈ 39.480552, -0.443013) La Fàbrica de Refractaris, REFRACTA, es trobava al Carrer Marqués del Túria de Quart de Poblet, davant l’estació de ferrocarril, ocupant una parcel·la de 33000 metres quadrats. La seua producció estava centrada en la producció de materials de construcció, especialment rajoles refractaries. La seua ubicació, en un solar cedit pel poble a finals dels anys 40, es justificava per trobar-se v…

regina

Anonymous (anonymous@undisclosed.example.com) — 2026-03-13T01:50:50+00:00

REGINA * Nom femeni de persona. Deriva del llatí regina: reina. El seu ús s’ha conservat al llenguatge notarial i eclesial (DECLC) Per exemple, a la Mare de Déu, Regina Coeli. * Casa i hort de Regina.- [la ‘kasa de ře’gina] (39.482480, -0.441015) Era una casona amb una porta metàl·lica pel Carrer Baró de Carcer que tenia com un claustre i un hort que arribava fins al Carrer del

repartiment