Aeroport de Manises.- [‘laero’prt] (≈ 39.481984, -0.478443) L'aeroport de València va començar a gestar-se amb la llei d'aeroports de 1927, que considerava de caràcter urgent la construcció d'un aeròdrom en esta zona. Tras considerar el port o l’Albufera com a opcions, es va decidir ubicar-ho a Manises, als secans que hi havien als voltants del Camí de
XEST, entre Quart i Manises. La inauguració oficial de l'aeròdrom té lloc al març de 1933 i es declara duaner el setembre de 1934. El primer vol regular es realitza l'1 de setembre de 1934 amb la inauguració de la línia Madrid-València. A la Guerra Civil la pista estava en funcionament, encara que la seua activitat no deuria ser massa gran: Ens bombardejàvem amb obús des del port i el Saler, volien inutilitzar les pistes de l’aeroport, però les bombes caien als horts” (P. Sancho). Després la Guerra, el Govern va decretar la rapida expropiació dels terrenys, la majoria oliveres i garroferes: “Donaren dos dies per a replegar les collites”. La primera pista ferma –la 12/30– es comença a construir l'estiu de 1946 i es fa servir xarxa metàl•lica coberta amb una capa de terra calcària sobre base de pedra compactada. Les posteriors reformes i ampliacions de pistes, van estretament unides al doble ús, civil i militar, de les instal·lacions. Al 1985, tanca la base
MILITAR adjunta a l’aeroport civil i es lliuren uns terrenys que seran, pròximament, aprofitats com a base logística de la ONU. Ara, la nova terminal té una superfície total de 35.000 metres quadrats i es completa amb un aparcament per a més de 1.200 vehicles.