El mot canyada, referit a pas de bestiar, deriva del castellà cañada: vall estreta o faixa de terreny amb canyes (
DCVB). Coromines el fa derivar del llatí canna: canya, amb el significat de vall poc marcada visible per les canyes del fons (
DECLC). Les dues accepcions es refereixen a camins de pas de bestiar transhumat. Les canyades al terme de Quart, amples i disperses en la zona del Pla i un estret corredor per l’horta, s’organitzen en dos grans eixos en funció de la procedència del ramat, principalment lanar, que s’acostaven cap a l’Albufera o la Costera per passar la tardor i l’hivern. El primer gran nucli de procedència eren les muntanyes de Conca, on els ramats baixaven per la serra de Cabrillas travessant el Pla de oest a est. El segon arrancava de les muntanyes de Terol i Albarrasí, baixant cap al Sud fins travessar el Túria per Riba-roja i dividint-se un ramal cap al sud, a la Costera, i un altre cap al sud-est, per la ribera dreta del Túria, que passava inclús pel centre urbá del poble.