SALTERI

Salteri, o saltiri és un derivat de llatí psalterium: llibre de salms de l’Antic Testament utilitzat, a la església catòlica, per fer les oracions de les Hores. També es pot tractar d’un derivat del llatí saltare: ballar botar. Normalment es troba referit a hidrònims, per exemple Salt de l’AIGUA (ON).

Partida del Salteri.- [el sal’tɛri] Al Llibre Padró apareix com a Partida del SANTARI (f. 120). Pot semblar poc encertat nomenar així, amb un hidrònim derivat de saltar i ballar, a una zona que té una aparença plana i sense altures. Però cal tindre en compte que la partida ha sigut sempre considerada, com es diria ara, zona d’inundació controlada, per on s’obria el riu quan els desbordaments produïts per les pluges estacionals, eren especialment agressius, la qual cosa fa que la fisonomia del terreny haja segut canviant al pas del temps. La Partida del Salteri són poc més de 14 hectàrees i mitja, unes 176 fanecades de terreny de cultiu de gran fertilitat, antigament de cereals i hui en dia per tarongers. Es recorreguda pels braços del Salteri, de PATERNA i la FILÀ i, llevat de les obres de l’AUTOVIA V-31 de la banda sud, és una zona que es conserva sense cap canvi important des de fa molt de temps.

Braç del Salteri.- [el ‘břas del sal’tɛri] Pren aigua de la Séquia Real de Moncada i travessa la partida del seu nom d’oest a est fins desaiguar a la Séquia de TORMOS.

Camí del Salteri.- [el ka’mi del sal’tɛri] Travessa de oest a est la banda nord de la partida, anant des del Camí de PATERNA fins a l’antiga rambla de TORMOS, on hui passen les carreteres del corredor comarcal.