Etimològicament d’origen àrab al-manár: lloc on posen el llum. O bé pot derivar de al-manâhir, plural de manhar: canal, que provindria del babilònic naru: canal gran (GLICK, c. 12). També és un cognom prou estès a terres valencianes (DCVB). Segons Coromines (ON) este topònim, referit al terme de Quart ja es troba al llibre del Repartiment, en una referència (xxx,123,4) que, per altra banda, no he pogut trobar.

Corral d’Almenar.- [el ko’řal dalme’nar] (Ø 39.468273, -0.509721) Devia ser una xicoteta construcció-refugi de ramat que es trobava a un lloc estratègic: prop del Camí de MADRID i de la Vereda de bestiar de CASTELLA cap al litoral i, segurament, vora el Camí vell de Madrid. Al Llibre Padró de 1812 no s’identifica cap lloc amb eixe nom, encara que a la cartografia de l'IGN 1928 es dibuixa clarament un xicotet rectangle i els vells recorden la tanca en meitat del secà. Fins fa poc hi quedaven vestigis d’esta antiga construcció, submergida dins del polígon industrial de la banda esquerra de la carretera cap a Madrid i desapareguda per un bosc de contenidors de 4 i 5 altures.

Partida del Corral d’Almenar.- [el ko’řal dalme’nar] (≈39.470184,-0.511771) L’hem documentada per primera volta a la cartografia de l'IGN de 1928. És una partida del Pla, al sud de la carretera de Madrid i que pren el seu nom de d’instal·lació pecuària que es trobava al mig de la partida. Són 46 hectàrees de terreny, quasi 550 fanecades, que antigament es cultivaven amb productes de secà: garroferes, vinyes, ametlers… Estava limitada pel Camí d’Alaquàs al nord, el ferrocarril de València–Utiel al sud i pel Camí del Corral d’Almenar a l’est. Hui, tota esta zona es troba completament transfigurada. Situada entre la carretera de Madrid i la via del ferrocarril, esta assignada a zona industrial, i el polígon ha canviat completament tota la fisiognomia del terreny, inclòs el traçat dels camins.

Camí del Corral d’Almenar.- [ka’mil ko’řal dalme’nar] (Ø39.471344,-0.467888→39.468602,-0.514018) Es tracta d’un camí que partia directament de la carretera de Madrid, anant en direcció a la capital, just en la primera corba a la dreta que endreça la carretera cap l’interior, el camí continuava recte per l’esquerra en direcció sud-oest, fins a la via del tren, on un pas enllaçava amb la Vereda de bestiar d’ARAGÓ. Era ruta per al ramats que venien des de Castella, i és molt possible que corresponga al traçat del Camí vell de MADRID. Ara, la major part del camí és irrecognoscible o ha desaparegut dins els nous planejaments dels carrers del polígon industrial. Només es pot distingir el seu tram final,que arriba encara fins a la VEREDA de Bestiar de Ribar-roja a Torrent, després de travessar la via del ferrocarril Valencia–Utiel.