Es tracta d’un compendi de 31 plànols que corresponen als 30 polígons cadastrals que avarquen tot el terme municipal. Foren realitzats, en una fase inicial cap el 1928, com part dels treballs per a confeccionar el Cadastre Parcel•lari. El Cadastre Parcel·lari fou una iniciativa signada per Alfons XIII el 23 de març de 1906, després d’un concurs d’idees i un intens debat. El que pretén és fer un aixecament topogràfic de tots els límits de propietat, amb la finalitat, en bona part, de previndre i detectar borses de frau a les contribucions. Els treballs s’encomanaren a l’Instituto Geográfico Nacional. A la col·lecció que consultem, quasi tots el plànols apareixen amb data de 1928 i 1929, amb escala 1:2000 i signats pel Geometra auxiliar Federico Lloret i conformat per l’Enginyer en cap de la 2ª Brigada Miguel Bonet. Les excepcions són els plànols numero 10-1-12 i el número 10-2-12, que es troben datats al 1943 amb la signatura del Topògraf Conservador Carlos del Rio amb el vist-i-plau de l’Enginyer en cap Alfredo Cabanes. Estos dos plànols corresponen a la zona de l’aeroport, aleshores base militar, que es troba censurada, completament en blanc. Un altre plànol de distinta data és el 10-3-12, datat a l’agost de 1956 per l’enginyer en cap provincial, sense signatura. Correspon a la zona d’horta que envolta el nucli urbà. De tota manera, la data de finalització del plànol no correspon amb l’ultima actualització dels plànols, ja que s’adverteixen raspadures que esborren parcel·lés, línies afegides posteriorment i anacronismes. Per exemple, al plànol nº 6 de la zona del Dijous, datat a 1929, són visibles encara les correccions fetes amb posterioritat, entre les que destaca, la parcel·la reservada per a la Fàbrica de Refractaris, REFRACTA, inagurada als anys 50.

L’escala dels plànols, 1:2000 permet que apareguen dibuixats una gran quantitat de detalls: límits, séquies, camins, i construccions a l’horta i al secà. No hi ha cap data d’altimetria, en canvi presenta una gran quantitat de topònims, el que li dóna un gran valor envers al nostre treball. En són més de 300 topònim situats al plànol. A més a més, encara que l’ortografia és arbitraria, es percep un esforç per mantindre els termes de la llengua oral. En definitiva, és el primer esforç de normalització de la toponímia del poble.