Segurament es tracta d’un antropònim. Als capbreus de Fluixà conviuen en tres anys seguits, tres entrades que, segurament es refereixen al mateix lloc, zona de pas de bestiar: al 1746 una mallada de Maria Ignàcia Fuster (f. 44), al 1747 la mallada de les Fusteres (f. 216), i al 1748 una Partida de Fuster(f. 110), prop del Mas de les FITES. Com a hipòtesi, és possible que el nom fusteres faça referència a les germanes, o les mare o filles Fuster.

Xarco de les Fusteres.- [el ‘ʃarco de les fus’teres] (39.472794, -0.515988) Partida de secà, apareix a la cartografia de l’IGN (16), a les dos vores del Camí de MADRID, abans de creuar-se amb la Vereda de Bestiar d’ARAGÓ. És una, relativament, xicoteta extensió de 19 hectàrees, 225 fanecades, cultivades majoritàriament als anys 40 de garroferes i vinya.