La paraula pot derivar de magall, eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra, escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (DCVB). La dificultat és que este mot no és propi de la nostra parla, sinó del domini oriental (DECLC). A Valencia es diu lligona o lligonet.

Camí de Magallan.- (39.474683, -0.486788 → 39.474151, -0.486698) A la cartografia de 1973 (23) apareix este camí, coincidint amb el Camí de l’ALJUB. No he trobat este topònim en la cartografia anterior, ni en cap altra banda.