ALCOTA

Al llenguatge oral l’hem sentit el topònim amb accentuació plana. Al Llibre Padró també, encara que al llibre dels Privilegis l’accentuen com a aguda, en referència a textos de 1770. Paraula d’origen àrab, però d’etimologia incerta. Pot derivar de l’àrab algatām: falcó (DCVB), encara que siga difícil entendre el significat del topònim en este context. També podria derivar de al-cutia: fill de goda (ON, cotes). Com a hipòtesi, es proposa per a estudi que siga derivat de mot àrab qut’a: parcel·la, tros de terra; paraula que manté el mateix arrel que el topònim Cotes (BARCELÓ, p. 147). També senyala BARCELÓ (p. 263) que podria ser d’etimologia romanç amb el sentit de “puig”. Este significat podria tenir més sentit, doncs la zona, vista des de vora riu, es troba sobre una elevació de terreny apreciable.

Partida de l’Alcota.- [lal’kta] (≈39.484409,-0.445189) Al capbreu de Navarro (1673, f. 78) ja es fa referència a esta partida. A finals de segle XIX tota la zona estava integrada al casc urbà. Està documentada (Privilegis, p. 328) la importància de les extraccions de fangs i argiles per a la industria rajolera de Manises, i la ubicació en la zona de teuleries, i posteriorment, rajoleries. Des d’almenys 1746, ja hi havien rajolars en la partida, que utilitzaven terra de la zona per a la seua producció. La gent major conta que , antigament, quan tota la partida estava sense edifiar, pels matins un falcó, un alcotà, en venia volant des de terres de l'interior i es possava a un arbre al mig de la partida. I d'este fet, vore l'alcotà tots els matins dominant la zona, deriva el seu nom (Encarna Sanchis). A les excavacions que s’han fet als solars de la zona s’hi troba una gran quantitat de excedents de les fàbriques, que s’utilitzaven per a anivellar les parcel·les, i poques evidencies d’ús agrícola de la terra.

Carrer de l’Alcota.- [kařer (de) lal’kta] (39.485026, -0.446412 → 39.483501,-0.443096) És un tram de l’antic Camí de MANISES. El carrer, amb seu traç rectilini, avarca des del final del Carrer MAJOR, del que és prolongació, fins a l’encreuament amb el Camí de PATERNA que baixa al riu. Des d’un a perspectiva històrica, el Carrer de l’Alcota suposa el desenvolupament urbà del poble més enllà del reduït nucli que hi havia al voltant del CASTELL i de l’ESGLÉSIA. L’inici d’este desenvolupament el podem calcular cap al segle XVI-XVII quan s’edifiquen els primers habitatges a la franja de terra que hi havia entre el Camí de Manises i el riu. Al 1813 el carrer comptava amb 45 vivendes.

Partida de les Eres de l’Alcota.- Apareix als capbreus de Fluixà (1744, f. 134 v.) El terme “era”, pot referir-se a eres per treballar el forment dels camps propers, o a les eres de rajoleries, el lloc on es deixaven les rajoles fresques per a que s’escorriren (DCVB). Hi ha documentada l’existència d’una “terreria nueva” a l’Alcota, a 1812, prop del Camí del RIU (Llibre Padró, 58v.).

Terrers de l’Alcota.- Apareix una referència als capbreus de Fluixà (1744, f. 150), deuria referir-se a la zona més propera al Camí de PATERNA, amb abundant terra roja i on s’instal·laren els primers rajolars del poble.

Creu de l’Alcota.- Hi ha referències en el Llibre Padró que a l’encreuament del Camí de MANISES amb el Camí de PATERNA que baixava cap al Riu, hi havia una creu, possiblement de terme, que li deien creu de l’Alcota.