Manises és un municipi de l’Horta Sud situat al marge dret del riu, entre Riba-roja i Quart de Poblet. Es troba a una altura mitjana de 60 metre, en una planura que va descendint suaument fins el Riu. AL Repartiment, esta vila i la veïna Paterna foren donades a Artal de Luna, per al 1304 els drets feudals passaren definitivament a la família Boïl, que es mantingué com senyor feudal de la vila fins a la desaparició dels senyorius en 1837. Des de ben antic ha sigut l’activitat ceràmica, senya d’identitat de la vila. La proximitat ha fet que la relació històrica entre els dos pobles haja segut la de dos bons veíns amb competició permanent, cosa que la postmodernitat ha convertit en una relativa indiferència. Fa anys que no es veuen estampes com la de les dones anant, pas apurat, al matí i al migdia, pel Camí de Manises, per arribar a hora a les fàbriques de ceràmica, ni els joves fent arca al Barranc del Salt de l’AIGUA, ni els estudiants de batxiller, caminant per la via per estalviar-se els diners de l’autobús.

Camí de Manises.- [el ka’mi de ma’nises] (39.482761, -0.442003 → 39.484725, -0.445699 → 39.486227, -0.448082) El Camí de Quart a Manises és un dels elements que han configurat la fisonomia del poble fins al segle XIX, junt al CASTELL, el MOLÍ, el Camí de MADRID i la xarxa de reg. El seu traçat urbà actual, compost pel Carrer MAJOR, L’ALCOTA i el Carrer Sagunt, és en realitat un antic camí que anava fins al pont del riu i a Manises, per continuar més amunt per la ribera dreta del riu. Hi ha que prendre amb precaució l’afirmació de que era una antiga senda romana, reforçada amb la convicció de que el PONT del Camí de PATERNA també és de construcció romana. La veritat és que no s’ha trobat cap documentació ni cap estudi que ho confirme. Per altra banda, si es considera des d’una visió conjunta de l’antic nucli urbà, el camí, pel Carrer MAJOR i l’ALCOTA, sembla ser el límit oest del primitiu Quart. De tota manera, almenys des del s.XVIII, hi havien vivendes a les dues bandes dels dos carrers. Des de mitjans del s. XIX, el camí va ser molt transitat pels carros que portaven material i distribuïen productes dels rajolars de la zona de Quart i de Manises cap a València. El camí es dirigia recte des del Camí de MADRID cap a l’oest. Girava un poc cap a l’esquerra i continuava en rectilini fins arribar primer a l’encreuament amb el camí que va al PONT del riu i a Paterna, i després, per l’actual Carrer de Sagunt, fins el barranquet que era l’escurridor de la cadira del RÀFOL, al límit de Manises. Ja en Manises, continuava fins que arribava al Salt de l’AIGUA on el camí feia varies corbes per fer més còmodes la baixada i pujada corresponent. Ja en l’entrada de Manises, agafava la recta del Carrer Major del poble.

Aeroport de Manises.- L’AEROPORT de Manises.

Camí de Manises a Aldaia.- [el ka’mi de ma’nises al’daia] (39.475966, -0.461440 → 39.484408, -0.461964) A l’oest del Camí de la CAUTIVA, també en direcció de nord al sud, el camí unia els pobles d’Aldaia amb Manises, on s’internava pel camí vora al cementeri. Al terme de Quart, creuava el Camí de MADRID i el Camí de XEST marcant el límit entre les partides dels TERRERS i PERDIGUER. Hui este camí, rodeja l’extrem més prop a la població de l’Aeroport de MANISES, en un nuc de comunicacions que s’interna al barri de PORTA per l’avinguda Juan Ramón Jiménez

Séquia de Manises.- [la ‘sekia de ma’nises] Amb eixe nom apareix al plànol de Suchet de 1812 i al de 1813, la Séquia QUART-BENÀGER.