CANTERERIA

Un dels significats del topònim és una accepció derivada del llatí cantal: cantera, pedra grossa, pedra dificil de manejar (DCVB), molt propera a pedrera (DECLC). De tota manera, al context de Quart, sembla més clar que és un derivat de cànter o càntir. Així, dins de l’entorn del nucli urbà de Quart, o molt prop d’ell, cantereria és l’obrador on es fabriquen cànters i, per extensió, terrisseria, lloc on es treballa amb argila o fang. Al llibre d’Arbitris (p.125) s’anomena l’existència d’una cantereria al 1686.

Partida de la Cantereria.- [kantere’rja] Apareix als capbreus de Fluixà (1745, f. 221): ”Cantareria eo del Barranquet alias del Roll de Gracia” i al Llibre Padro (f. 103v.). La partida es trobava en terreny d’horta, a prop del nucli urbà antic, entre les partides de la TORRETA, Roll de GRÀCIA i Sant ONOFRE. És molt possible, doncs, que tinga relació amb un obrador de cànters, o materials de fang. Hi ha documentació (Privilegis, p.328) sobre una zona rica d’argiles que suministrava materials per a l’industria manisera. És un acord entre el monestir de Poblet i el gremi d’obrers de plat de 1747, però que fa referència a que es subministrava argila “des de temps immemorial”.