La Cisterna.- [la sis’terna] (39.483463, -0.441732) Encara que al imaginari col·lectiu es considera la cisterna com a obra dels primers conqueridors musulmans (ni més ni menys que el cabdill Fai-tanar!) el que tot sembla indicar és que la Cisterna, per analogia amb la d’Aldaia, es degué construir pel segle XVI (
SANCHO,160). La importància de la Cisterna radica en la seua capacitat per a convertir-se en un espai més de la quotidianitat del poble. Els xiquets de les cases s’encarregaven de portar aigua potable tot l’any, fresca en l’estiu. S’omplia a gener: “Llevàvem el taulell que mantenia l’aixeta i eixia tota l‘aigua. Pujava sis o set escalons i després anava baixant. Desaiguava per un forat que hi havia enfront. Els vells deien que anava directe al riu. Després es despenjàvem dos persones pels respiradors i anàvem netejant dins de la cisterna, normalment agranàvem, amb graneres llargues de palma, el banquet que rodejava tot el depòsit i pujavem a cabassos el fang que quedava a terra. Després emblanquinàvem tot amb calç, tornàvem a ficar l’aixeta amb algeps i ens pujàvem pels respiradors. El dia que hi havia que omplir-la, de bon matí, es ficaven homens al llarg del Braç del
MOLÍ, perquè ningú rentara a la séquia o embrutara l’aigua. S’omplia per una sequieta des del
CASINO, i en un dia ja quedava plena.” (R. Sanmartín, “el de l’augia”).