FAVARA

D’origen àrab. Probablement be al-fawwâra: la primavera (N. Primitiu replegat en GLICK, 12), o de l’arab fawwāra: font, brollador (DCVB). Com a topònim, Favara és un poble entre Cullera i la Valldigna, també és una partida en La Núncia i en Pego, deriva de l’àrab fayydra: font que brolla i sobreïx de la terra, del verb àrab fur: bollir (ON)

Assut de Favara.- [la’sut de fa’bara] (Ø 39.486254, -0.430309) L’antic assut de la Sèquia de Favara es troba soterrat sota una muntanya de sis a vuit metres de terra, producte primer de la riuada de 1957 i després de les obres de construcció del PLA Sud. Era l’únic assut de la banda dreta que es trobava al terme municipal, quasi a la seua eixida. La desviació del llit del riu l’afectà directament i fou traslladada la pressa d’aigua a l’Assut del REPARTIMENT, la Cassola. La riuà de 1957 l’arrasà en unes circumstàncies dramàtiques. Hi vivien prop de l’assut, en una barraca, una parella d’homens majors amb la neta. Quan creixqué el riu per la nit, anaren a la caseta de l’assut, doncs tenien la clau per a eixes emergències. Al matí, quan el riu anava més alt, els tragué de la teulada de la caseta on s’havien refugiat Enrique Ferrer, amb ajuda de cordes. Quinze minuts després, la caseta fou arramblada aigües avall.

Sèquia de Favara.- [la’sekia de fa’bara] (Ø 39.484020, -0.438325 → 39.486254, -0.430309 39.486881, -0.425090 → 39.485527, -0.422296) Amb el PLA Sud, la sèquia de Favara desplaça la seua pressa d’aigua a l’Assut del REPARTIMENT, la Cassola, al mig del terme de Quart. Allí, una canalització subterrània porta una porció d’aigua al marge esquerre del Riu, per regar les hortes que amb el Pla sud canviaren de posició relativa al riu. Després de superar el sòl urbanitzat de la capital i la seua rodalia, i d’arreplegar part d’aigua de la depuradora de Pinedo, gira cap al sud i passa a regar unes 3.000 ha. als termes d’Alfafar, Massanassa i Albal. En este punt conecta amb la sèquia real del Xuquer i, tots dos, deixen les seues aigües a l’Albufera. * Partida de la Rambla de Favara.- [la ‘řambla de fa’bara] (≈39.487458, -0.427472) Apareix als plànols de l’IGN (2) i a la relació de propietaris dels anys 40. Es trobava al punt on el llit vell del RIU feia el seu últim meandre en el terme de Quart, entre els assuts de Favara i RASCANYA. La zona interior del meandre, un triangle de terra per a on antigament passava el riu, forma esta xicoteta partida que en tenia 3 hectàrees de terreny, unes 45 fanecades, cultivades als anys 40, de cereals de rec.