Mas de Pai.- [el ‘mas de ‘paj] (39.460638, -0.534602) Hi ha referències dels capbreus de
Fluixà de 1749 (f. 893) amb este nom, i en 1813, al
Llibre Padró (f. 7), ja estava plenament consolidat el nom de Pai. Encara que també se sent Mas “del” Pai, pareix que siga més correcte el topònim “de Pai” i així apareix a la cartografia de principi de segle i al llibre Padrò. Ha sigut, al llarg de més de 500 anys, el centre del secà del terme de Quart: el Mas de la
SENYORIA, on els propietaris de la zona anaven obligatòriament a moldre el seu forment i a extraure l’oli de les seues olives. El mas emmagatzemava els delmes del secà corresponents a Poblet i mantenia les seues pròpies collites, on destacava la producció de panses que s’enviaven directament al monestir tarragoní . Així , al 1460 es consumiren al mosenstir més de 5 quintars de panses (
ALTISENT, 393).