PERDIGUER

Encara que este topònim faça relació als perdius o a la caça, el cert és que es troba ben documentat que es tracta d’un antropònim. Perdiguer té relació amb una família, els Peris-Perdiguer, assentada al poble des de 1570. La seua propietat emblemàtica era una casona que es coneixeria al s. XIX com el Palau del MARQUES (Arbitris, pags. 17-23). A més hi tenien possesions a la zona d’entrada al Pla.

Carrer de Perdiguer.- [ka’řer perdi’guer] (39.482799, -0.441925 → 39.483081, -0.441356) Apareix al Llibre Padró (f. 31), com el troç del Camí de MADRID que va des de la Plaça del DAU fins a la Plaça del CANONGE, on huí en dia es troba la oficina principal de Bancaixa. Actualment és el primer tram del Carrer Joanot Martorell. El nom de Carrer Perdiguer estava ben justificat, doncs a la banda de la Plaça del Dau, només hi havia una casa, la coneguda després com el palau del MARQUÉS de Tremolar que pertanyia a la família Peris-Perdiguer. Les altres 8 vivendes, totes elles de baixa renda, es devien trobar a l’altra banda del camí. El propietari en 1812, Antonio Navarrete, era descendent de la familia de Peris Perdiguer i pare del futur Marqués de Tremolar.

Partida de Perdiguer.- [perdi’guer] (≈ 39.477501, -0.468226) Al Llibre Padró (f. 88), dins les possessions d’Antonio Navarrete, se li adjudiquen, entre altres, 12 cafissades de garroferes, prop de 6 hectàrees, 72 fanecades. Esta gran parcel·la estava situada a la Partida del POU, vora al Camí de MADRID. No es d’estranyar que amb el temps rebrera el nom del propietari majoritari.