A primera vista, saleta és un derivat del germànic sal: sala, edifici amb només que una gran peça de recepció (DECLC), la qual cosa sembla no correspondre molt amb les característiques d’este barranc. D’altra banda, l’Onomàsticon presenta, en l’entrada salit, varies accepcions, inclosa saleta, derivades del llatí salix: salze. Estes accepcions han derivat en nombrosos topònims, encara que tots ells dels Pirineus i nord de Catalunya. Per últim cal remarcar que l’arrel ibèric salo-onis, d’on deriva Jalón, i la seua forma mossàrab xalo, es troba present en molts mots de caràcter fluvial (ON)

Barranc de la Saleta.- [el ba’řaŋ de la sa’leta] Té el seu naixement al terme de Manises, i arreplegava l’aigua de la vessant sud de les terres altes del plà de Quart situades a prop del Riu: La Mallà, la Pinadeta de Manises, la GALEROTA… Estes aigües van confluint a la Mata dels NUCS, que sembla que era una zona més humida on es mantenia més temps la presència d’aigua. Al moment de les pluges estacionals els torrents anaven acumulant aigua al principi del barranc, circulant cap a Aldaia per la zona on ara és el centre comercial Bonaire, passa per l’est d’esta població fins arribar al terme de Xirivella, on, literalment, el caixer del barranc va desapareixent, a l’altura del polígon de Verge de la Salut.