Aqüeducte d’Aigües Potables.- [lakwa’dukte ‘dawjes po’tables] (39.483571,-0.449825 → 39.477914,-0.430649) A mitjans del s. XIX s’inicien les obres de subministrament d’aigua potable a Valencia. El projecte contava amb un conjunt d’elements entre els que destacava la pressa d’aigua del Riu a Manises i les basses de decantació, obres de canalització, un dipòsit entremig a Quart i un dipòsit de distribució a la Creu de Mislata (l’actual Museu d’Història de Valencia). La canalització creuava, per mitja d’un aqüeducte que després es cobrí, subterrani, el que era en aquell moment les rodalies despoblades del nucli urbà de Quart, i el que ara és, una de les zones més transitades i més poblades. L’aqüeducte partís del dipòsit situat front al parc de Sant Onofre i baixa pel Carrer Trafalgar fins l’antic pas a nivell. Fins als 60, este recorregut es feia per dos grans tubs que anaven al descobert, després es soterraren, i que salvaven els barrancs i barranquets de la zona Després enfila una recta que recorre els Carrers de Joan XXIII, Pius XII i Jaume Balmes, fins al sifó de
BOLOS. El traçat rectilini d’estos carrers responen a que es feren respectant que l’aqüeducte passara pel centre del carrer, el que ara és l’escaló que hi ha al mig dels Carrer Pius XII i Jaume Balmes. Hores d’ara, la canalització encara s’utilitza per a transportar aigües per a usos de neteja i jardineria.