BARRACA-BARRAQUETA

Paraula de possible origen valencià-aràbic, pot derivar de taravaca: tenda que envolta un llit (DECLC). De forma general, el significat de barraca és la d’habitatge fet amb materials provisionals. La típica barraca valenciana, de teulades altes, dominava els camps d’horta que treballaven els seus habitants. També existeix una barraca en el secà, es tracta de una construcció xicoteta, de planta quadrangular i de materials més resistents, que s’utilitzava com a refugi de bestiar o dels llauradors que se desplaçaven a complir amb les tasques del cultiu (DCVB).

Partida de la Barraqueta.- Apareix al Llibre Padró de 1812 com Partida de la Barraqueta, encara que al dietari d’Aliaga (DA. f. 14), en 1778, ja es senyala: ”murió aquel de la Barraqueta” Lògicament, deu el seu nom a alguna edificació de la zona. Correspon a un terreny d’horta prop de la Partida de l’ALMACIL i del terme de Mislata, entre la via del tren i el Camí de València, en una zona per on passa el nou llit del Túria.

Senda de la Barraqueta.- Apareix al Llibre Padró (f. 71b). Podia correspondre amb el Camí de la SENDA que anava cap a l’horta del sud de Mislata i de Patraix, prop de la Séquia de MISLATA (LP, 30v.). Tota la xarxa de regs i sendes que hi havia en la zona per atendre els camps, es transformaren amb les VIES del tren o desaparegueren amb les obres del PLA Sud.