És un cognom prou estés per Valencia. Existeix un títol nobiliari, el Marquesat del Bosch de Ares, documentat al s. XVII i que està vinculat a la comarca del Camp d’Alacant. A Quart de Poblet, les referències documentals, principalment del Llibre Padró de 1812 (f. 81 v), utilitzen la forma “de Bosch”, remarcant el caràcter d’antropònim. Per 1758, era propietaria de l’alqueria, i d’una gran extensió de terres, Maria Gertudris Bosch, filla d’Andreu Bosch i esposa de Luís Fos. El seu hereu, fill o net, Francisco de Paula Fos, és, en 1813, un dels majors terratinents residents a Quart.

Alqueria de Bosch.- (39.482423, -0.451500) També coneguda per Alqueria de Sant ONOFRE. Al llibre de Privilegis (p. 232) per l’any 1763 apareix el litigi que sostingué la família Bosch amb el Monestir de Quart per la construcció de l’Aqüeducte de la NÒRIA, que havia de dur aigua per regar l’hort de l’alqueria i els camps dels voltants. Era una alqueria situada a la darrere de l’Ermita, prop del Camí de MADRID. Darrere d’ella hi havia una altra alqueria, i, en 1812 les dos eren del mateix propietari.

Partida de la Barraca de Bosch.- barráka de bosk (39.482322, -0.453224) Apareix, com a terrenys de secà, al Llibre Padró (f. 80) Està documentada l’existència d’altra alqueria un poc més lluny de l’alqueria de Bosch, més endins del terreny de secà. Podria ser que es referira a esta segona alqueria, en la Partida de l’Alqueria de Sant ONOFRE, més amunt de l’ERMITA que després es convertiría en fabrica de ceràmica. La zona era un lloc de transició entre els cultius d’horta, i les terres de secà.