FILA

Deriva del llatí filum: fil, raig prim de líquid, o seguit de fils o objectes filiformes (tela, aigua, fustes primes. Esta documentat des del s. XIV el seu ús relacionat amb la irrigació (DECLC, fil). La seua pronúncia correcta és plana, no aguda. La fila és una mesura de rec, que controlava la quantitat d’aigua que calia distribuir entre les distintes séquies. Encara que s’han fet estudis per establir el seu volum, sembla que, al context dels regant de la Vega, es tracta d’una mesura proporcional a la quantitat d’aigua disponible. També es pot referit a un canal de rec, Coromines arreplega al seu diccionari que a Xirivella, en 1962 “una fileta rega menys que un braç” (DECLC).

Partida de La Fila.- [la’fila] (≈ 39.489517, -0.444068) Apareix al Llibre Padró de 1812 (f. 51) És una de les dos partides d’horta situades a l’altra banda del RIU. Són 33 hectàrees de terreny, poc més de 380 fanecades, que es cultivaven majoritàriament de cereals. No es pot comprendre la pertinença d’estes partides al terme de Quart sense considerar el particular recorregut del riu, amb el meandre cap a l’esquerra de la rambla de FAVARA, i l’existència del PONT que comunicava les terres dels dos vessants del riu. La Partida de la Fila es troba entre el riu al sud i el terme de Paterna al nord, on el Braç de PATERNA fa de frontera. Esta partida era fàcilment inundable davant les crescudes estacionals del riu. Les seues característiques orogràfiques, i fins i tot estètiques, s’han vist alterades amb les transformacions d’elements com la carretera V-31. Encara es conserva com a horta, predominantment de tarongers, a pesar de la forta pressió urbanística.

Braç de La Fila.- [el’bras de la’fíla] (39.490337, -0.445779 → 39.488325, -0.438556) L’aigua del Braç de la Fila, procedent de la Séquia de Moncada, recorre d’oest a est tota la partida a la qui dona nom, i desaiguava a la Séquia de TORMOS, molt prop de l’antic llit del riu. Les obres derivades del PLA Sud, amb la construcció de l’AUTOVIA V-30, han modificat severament el seu antic traçat i l’extensió de terres que avarcava.