GALEROTA
- La galera era un carro gran, de granja, amb quatre rodes i cobert, normalment tirat per mules, dirigides pel galerer. També es diu, en castellà, de la cogullada (galerida cristata), xicotet au paregut a una alosa, amb un xicotet caputxó de plomes al cap. Un altre significat és presó de dones. Tot i aixó, el DCVB considera que els topònims relacionat amb GALERA, tenen relació amb el seu significat de vaixell llarg i estret, propulsat amb veles i rems, fins a 30 per banda, i que el topònim es justifica per la presencia d’alguna roca o muntanya amb eixa forma. Hui en dia és molt difícil apreciar ninguna forma concreta en la zona de la partida De tota manera, cal dir que, almenys a les últimes dècades del s. XVII, l’ús de la paraula galera amb el sentit de carro gran de transport i els seus derivats, galerada de fem p. e., era comú al parlar quotidià (Arbitris, ps. 59-60).
- Partida de la Galerota.- [la gale’rota] (≈ 39.480790, -0.510135) No s’ha trobat referències d’este topònim fins als plànols de l’IGN de 1928 (29). Partida de secà, es troba entre les partides de ROMEU i CAMUSERO, al nord del terme municipal, fent frontera amb Manises. Ocupa prop de 37 hectàrees, quasi 450 fanecades on antigament es cultivaven garroferes, olivereres i cereals de secà
- Camí de la Galerota.- [el ka’mi de la la gale’rota] (39.478778, -0.512935 → 39.478899, -0.503932 → 39.478138, -0.493441) El camí era la prolongació del Camí del ESCARABAJO. Separava la Partida de La Galerota de la Partida de La CANYADA. Anava direcció oest-est pel sud de la partida, i era un dels camins de bestiar dels ramats que travessaven el riu pels guals de Riba-roja i Manises. El camí es talla en quant arriba a terrenys de l’AEROPORT, però, segurament, continuava per la Senda d’ALDAIA, vora el Barranc de la SALETA.
- Alberg de la Galerota.- [lal’berg de la gale’rota] (Ø 39.477325, -0.506624) També dit casa de la Galerota, es trobava a la Partida de La CANYADA, molt prop dels camins que baixaven de la Partida de La GALEROTA. Segurament era un refugi per als ramats i pastors que freqüentaven eixes vies per la transhumància. Al dia de hui es pot vore encara una construcció, en terrenys de la Diputació, que podria ser vestigi d’aquest antic refugi.