GALLEGO

Sembla ser la forma correcta, a la cartografia antiga i moderna, que no “El Gallego” ni “Gàllego”, que hem vist o sentit de vegades. El més probable és que siga un antropònim que tinga relació amb algun habitant procedent de Galícia (ON)

Partida de Gallego.- [el ba’řaɳ de gaʎego] (≈ 39.462697, -0.541300) Apareixen les primeres referències a la cartografia de l’IGN de 1928 (23) Partida de secà. Es troba a l’extrem oest del terme, fent frontera amb el terme de Xiva i al sud del barranc del mateix nom. Pràcticament sense cap construcció, apareix una xicoteta barraca de secà al sud de la partida, prop dels masos de PAI i CAPELLANS. És una de les partides més extenses del terme, amb 85 hectàrees de terrenys, més de 1000 fanecades de secà, huí tarongers regats mitjançant pous d’aigua

Barranc de Gallego.- [el ba’řaɳ de gaʎego] (39.464891, -0.552875 → 39.467041, -0.534109) Es un dels barranc que desaigua les pluges estacionals que cauen sobre el Pla de QUART, principalment a la primavera i la tardor. El Barranc de Gallego te el seu inici en les estivacions de les serres de Turís i Perenxisa i evoluciona en direcció oest-est fins a arribar a l terme municipal de Quart on s’uneix al Barranc de POIO, per a derivar cap al sud-est, cap a Aldaia, Alaquàs i Torrent abans de desaiguar a l’Albufera.

Camí del Barranc de Gallego.- [el ka’mi del ba’řaɳ de gaʎego] (39.464891, -0.552875 → 39.467041, -0.534109) Els barrancs del Pla eren aprofitables com a zona de pastura la major part de l’any i solien tindre un camí paral·lel que, moltes vegades, el creuava d’una banda a l’altra. El Camí del Barranc de Gallego feia, a més, de zona de trànsit de la Vereda de Bestiar de CASTELLA.