RAMBLA

Derivat de l’àrab rámla: areny, sorral. És el llit, o les vores del llit, cobertes d’'arena o de pedres procedents de les avingudes (DCVB). A Quart, les zones de rambla eren depressions properes als riu. La seua altura era un poc més alta que la de l’aigua del riu i que s’inunden amb facilitat. Eren terres apreciades per al cultiu, encara que el seu valor no arribara als dels terrenys d’horta. Tenien els avantatges de la proximitat al riu, d’on s’extreia l’aigua de rec moltes vegades manualment, i la seua fertilitat producte de les aportacions de terres en les riuades. Per contra, podia donar-se el cas, que una pujada de nivell o una riuada, fera desaparèixer completament tant el cultiu com la terra on es trobava. De forma general, a Quart s’anomenava com “la rambla” tota la zona baixa a les dos vores del riu (R. Sanmartín)

Partida de la Rambla.- [la ‘řambla] (≈ 39.485805, -0.440144) No apareixen referències a esta partida, diferenciada de les rambles de FAVARA i TORMOS, fins al cens de propietaris de meitat del segle XX. Correspon a les antigues partides del RIU i de DIAGO. Les terres de la partida es troben a la vora dreta del Riu, entre el PONT i el Molí de Sant RAFAEL, des del Riu fins a la Séquia de MISLATA. Eren quasi 4 hectàrees i mitja de terreny, unes 50 fanecades de terra rambla regades directament del riu , o tragent d’amagat l’aigua de la séquia, de vegades a braç. Es troben a poca altura respecte al riu, per la qual cosa eren fàcilment inundables i, de vegades, una riuada podia fer que, simplement, desaparegueren les terres (Privilegis, p. 414). Des dels anys 70 en terres s’ha anat edificant i només resta una estreta franja de terra cultivable, a l’estil dels “horts urbans”.