La samarra és una peça de vestit, a manera de gec sense mànegues, fet de pells d’ovella sense adobar, que és vestit propi de pastors i cabrers. D’etimologia incerta; probablement del basc zamar, del mateix significat (DCVB), o amb relació amb el sufix basc sama: coll (ON). Derivat de samarra tenim, més usual, samarreta.

Partida de Samarra.- [sama’řa] (≈ 39.466708, -0.435012) Es troba al sud del terme, al límit entre Quart i Xirivella, al sud de la Partida de la NÒRIA. Esta zona no corresponia a Quart, en funció de l’acord de divisió del terme amb Aldaia, però segurament, es degué de fer un intercanvi amb la zona del Pont Nou del poble veí.

Camí de Samarra.- [el ka’mi de sama’řa] (39.476336, -0.443466 → 39.471479, -0.444036 39.464308, -0.439918 → 39.467055, -0.43321) Apareix al document de fitació de termes de 1556 (Privilegis, p. 76) i al Llibre Padró (f. 50). El Camí de Samarra naixia al nucli urbà en el que ara és el Camí del CEMENTERI. A hores d’ara podem considerar el camí des de l’altra banda de l’AUTOVIA A-3, on és el camí d’accés al CEMENTERI Municipal. Antigament, des de l’encreuament amb el Camí VALLADOR, anava recte cap al sud fins entrar al terme de Aldaia, pel Motor del Braç FORÀ. Dins del terme d’Aldaia, girava cap a l’est, cap a València, on arribava a l’altura de la creu de Mislata. A l’eixir del terme d’Aldaia, anava pel límit entre Quart i Xirivella, al sud de la Partida de La NÒRIA. Actualment és l’entrada del camí del Cementeri Municipal, però a partir d’eixe punt, és difícil seguir el seu trajecte. Fins i tot al límit del terme Quart-Xirivella, el camí és difícil de reconèixer dins de la xarxa d’accessos a Xirivella i a l’avinguda del Cid de València. * Séquia de Samarra.- [la ‘sekia de sama’řa] (39.464308, -0.439918 → 39.467055, -0.43321) La séquia ve de terme d’Aldaia, segurament del rec del Divendres. Circula junt al Camí de Samarra en el tram de divisió entre els termes de Quart i Xirivella, vora la carretera que emmarca el barri de Sant Ramon, del poble veí.