CASTELL

Derivat del llatí castrum:campament fortificat, o simplement, fortificació. Al llibre del Repartiment, ja es feia menció de:” Castri et Ville de Quart “.

El Castell de la Senyoria.- [el kas’teʎ] (39.484058, -0.440726) Anomenat popularment “el castell”. Al Llibre Padró apareix ben reflectit :” Por otra Casa Castillo con su Almasara sita enla Plazuela del Horno Viejo”. No s’hem de fer una imatge clàssica de castell, sinó, més bé, una gran casona on residia el Majoral quan venia al poble. Millor, hem de considerar un conjunt de edificacions al voltant d’una plaça, la Plaça del Castell. El Castell era el símbol de la senyoria dels monjos de Poblet sobre el poble. Amb seguretat deuria ser antigament una mena de fortificació, al cim d’una elevació del terreny que dominava el riu, l’entrada al pla i el Camí a València. D’eixa manera es degué formar la primera agrupació de cases que, posteriorment, formarien la vila. Este nucli primer, que podíem marcat amb el traçat del Carrer de Sant ONOFRE, seria completat després, ja en època islàmica i posterior, amb el conjunt MESQUITA, ESGLESIA i CEMENTERI, que limitaria amb el Carrer MAJOR i L’ALCOTA. A la mateixa vegada aniria formant-se al final del Carrer de les ERES un altre nucli que dominava els terrenys d’horta del DIJOUS i l’ARQUILLO. La gran casona del Castell, amb la seua torre amb porta d’entrada i masmorra, fou derruït cap a 1965, per construir el nou edifici de BETANIA, amb el col•legi Puríssima Concepció.

Plaça del Castell.- [la ‘plasa del kas’teʎ] (39.483838, -0.440944) Amb tota seguretat era el nucli fundacional de la vila, que al seu origen seria un “castrum” o fortificació de període romà o posterior que dominava l’entrada al pla de QUART i la complexa xarxa de comunicacions i camins vora el riu i el seu pas. El conjunt d’edificacions de la plaça, representava, més que un símbol de poder militar, la representació de les relacions de vassallatge que es van establir a Quart per més de 500 anys. La vella casona que feia de castell, el pòsit, l’almàssera o la masmorra, eren, més bé, símbols de la senyoria feudal dels monjos de Poblet, que estructures defensives. La plaça es completava amb una sèrie d’edificis singulars, la CASA Gran o la CASA-que-es-pasa o,a partir del s. XVIII, el PÒSIT.