ESCARABAJO

Derivat del nom de persona germànic skar (ON). El nom prové del llatí scarabaeus: insecte coleòpter, i per extensió cucaratxes. Coromines arreplega l’accepció pejorativa de flares i retors (DECLC). En relació amb aixó, els flares negres, pel seu hàbit, eren els dominics.

Casa de l’Escarabajo.- kása de leskarabájo (39.481938, -0.526931) A la cartografia de 1957 i el cadastre de 1992, apareix una casa ja en terme de Riba-roja, amb eixe nom. A la cartografia de l’IGN (28-27) hi ha una referència a la casella de l’Escarabajo.

Partida de l’Escarabajo.- leskarabájo (≈ 39.481657, -0.524253) El nom apareix al Llibre Padró (f. 61) i a la cartografia de l’IGN (28-27), encara que no en documentació anterior al s. XIX. Apareix sempre en castellà. Esta és una de les partides més llunyanes, al límit del terme amb Manises i Riba-roja, i una zona molt transitada pels ramats transhumants que venien de Terol, de fet, per meitat de la partida passa la VEREDA de Bestiar de Riba-roja a Torrent. Són quasi 22 hectàrees i mitja, 270 fanecades de secà, ara plantat de cítrics.

Camí de l’Escarabajo.- kamí de leskarabájo (39.483813, -0.522764 → 39.481320, -0.521756) Arranca en el Camí de XEST, al límit amb la Partida de ROMEU i es prolonga pel sud d’esta última partida fins enllaçar amb el Camí de la GALEROTA. Era part de les rutes de transhumància que creuaven el terme del nord-oest a sud-est.

Travessera de l’Escarabajo.- travesera de l’eskarabájo (39.481332, -0.521764 → 39.477955, -0.520620) Camí que va de nord a sud, al límit entre esta partida i la Partida de la CANYADA. Enllaça el Camí de l’Escarabajo amb la VEREDA de Bestiar de Riba-roja a Torrent.