NÒRIA

Arabisme derivat de naura: roda hidràulica. Encara que la normativa considere nòria com a castellanisme i contemple com a correcte el mot sènia, la paraula nòria té una antiga tradició a l’horta de Valencia.

Partida de la Nòria.- [la ‘nɔrja] (≈ 39.469378, -0.436643) Cal no confondre-la amb la Partida de la Nòria que es trobava vora l’Alqueria de Sant Onofre. Esta partida es troba a l’extrem sud-est del terme municipal, fent frontera amb els termes de Mislata i Xirivella. Més de 53 hectàrees creuades com una creu per la Senda de Xirivella de nord a sud i el Braç FORÀ, d’oest a est. La Séquia i el Camí de SAMARRA, marcaven el final de la partida i del terme. Curiosament, a la sentencia de divisió del terme entre Quart i Aldaia, esta partida corresponia a Aldaia, ja que el límit de la Senda de SILLA no estava previst en la proposta del Monestir de Poblet (COLL, p. 82) de deslindes de termes de 1798. Més bé, anava en una línea més paral•lela a l’actual N-III seguint la Séquia del Braç Forà. Per alguna raó, que no tenim documentada, s’intercanvià esta partida amb la zona del Pont Nou, més propera al nucli d’Aldaia, i s’afegí al nou terme de Quart tot el que s’avarcava des de la intersecció de la Séquia amb la Senda de Silla fins al límit en Xirivella.

Camí de la Nòria.- [el ka’mi de la ‘nɔrja] (39.472480, -0.440078 → 39.472414, -0.436149) Este xicotet camí, a la Partida de la Nòria, enllaça la Senda de Silla amb la Senda de Xirivella. En estos moments, i sense cap justificació, es troba obstruït per unes portes, a la banda més propera al CEMENTERI Municipal.

Alqueria de la Nòria.- [lalke’ria de la ‘nɔrja] (Ø 39.471046, -0.435945) Al centre de la Partida de la Nòria es trobava l’alqueria del mateix nom. Esta Alqueria controlava les terres de la Partida de la Nòria a l’extrem sud-est del terme. A hores d’ara hi ha una construcció de difícil accés al lloc on abans deuria haver estat l’alqueria. De lluny sembla una construcció prou moderna.

Partida de la Nòria (Sant Onofre).- [la ‘nɔrja] (≈ 39.481355, -0.449278) Apareix al Llibre Padró (f. 56). Es troba entre les partides del DIMARTS i la del Roll de GRÀCIA. Era una xicoteta partida (a penes 14000 metres) que ocupava el que hui és la banda esquerra del principi de l’avinguda, anant cap a l’ermita. Al centre es trobava una xicoteta sènia que alçava l’aigua del Braç del MOLÍ per a dur-la al Mas de Sant ONOFRE traves d’un aqüeducte fet de mamposteria.

Aqüeducte de la Nòria.- [lakwadukte de la ‘nɔrja] (.39.481894, -0.449958 → 39.482137, -0.451715) Apareix a la cartografia de l’IGN (7) com “acéquia de manposteria”. Era una xicoteta séquia en altura de no arribava a 100 metres de llargaria. Agafava l’aigua del Braç del MOLÍ per mig d’una xicoteta sénia i la transportava per regar l’hort i jardins de l’Alqueria de Sant ONOFRE. Està documentada la construcció de la sénia i l’aqüeducte a traves de les disputes judicials que mantingueren els propietaris de l’aleshores Alqueria de BOSCH amb el monestir de Poblet, pel pagament de dels drets feudals, entre 1758 i 1763 (Privilegis p. 232). Fou enderrocada a finals dels 60 per a permetre la construcció d’habitatges.