RIU

Derivat del llati rius: rierol, rec, canal (DECLC)
El Riu.- [el ‘řiw] (39.516957, -0.412062 → 39.477005, -0.428099) (Ø 39.484268, -0.434785 → 39.485824, -0.421626) El Túria o Guadalaviar és per als quartans, per antonomàsia, el Riu. El traçat del seu llit no ha canviat als últims 300 anys fins al Pla Sud del 60. La seua activitat econòmica era el gual i el baixament de fusta de les serres de Conca Tota l’historia del poble es troba ligada al riu i en especial, amb l’aigua que ha sostingut la seua economia agrícola fins a el desenvolupament industrial. És per aixó que la relació amb el riu venia, en bona part, marcada pel regim estacional de sequies i inundacions. L’ús de l’aigua del riu, transportada a traves de la xarxa de séquies, ha marcat, de la mateixa manera, les relacions entre els habitants del poble. La figura històrica del síndic de la séquia, huí realment devaluada, suposava un veritable element de poder en quant que regulava l’ús d’un element tant valuós com l’aigua de rec en època de carestia.
El Camí del Riu.- [el ka’mi del ‘řiw] (39.484759, -0.445699 → 39.486559, -0.444681) Als capbreus de Fluixà (1746, 32) hi ha un referència al “Camino que abaja al Rio”. El més probable que siga el Camí de PATERNA. Tot i aixó, podem contar tres vies directes per anar des del poble antic al riu: el Camí de Paterna que arribava al PONT; des del CASTELL a través de la CASA-que-es-passa que arribava als camps vora riu; i a la Plaça Sant RAFAEL, ja fora de l'antic nucli urbà, que arribava al gual del riu.
Partida del Riu.- [el ‘řiw] (≈ 39.485959, -0.443308) Apareix al Llibre Padró (54), comprèn totes les terres baixes, a nivell del riu, que es trobaven a la riba dreta des del llit del riu fins a la séquia de Mislata, que circulava paral•lela al riu, però en altura. Eren terres de rambla, i, de vegades, una riuà podia dur-se la collita, o el camp amb terra i tot (Privilegis 414).
Partida prop al Riu.- [a ‘propel ‘řiw] (≈ 39.485959, -0.443308) Apareix al Llibre Padró(103), coincideix amb la Partida del Riu, les terres entre el Riu i la séquia de MISLATA, a la riba dreta.
Partida del Gual del Riu.- [el ‘pas del ‘řiw] (≈ 39.483524, -0.437655) Així apareix al llibre dels Privilegis (414). Per la descripció es troba a la Plaça de Sant RAFAEL. Es diu de secà, però seria de terra rambla, que al 1815 ja no existia perquè se l’havia dut el riu.
Nou llit del Riu.- [el ‘řiw now] el riu nou (39.484268, -0.434785 → 39.477005, -0.428099) El 14 d’octubre de 1957 tingué lloc la gran riuà de València, quan quedà inundada bona part de la ciutat. A Quart de Poblet, la crescuda, com de costum, inundà la zona d’horta que s’estén entre el poble i Paterna, derruint el vell pont i enfangant les instal·lacions dels assuts, especialment l‘Assut de FAVARA. Després de les inundacions, de tràgiques conseqüències, es plantejà la necessitat de fer una obra, un nou caixer artificial, que desviara les aigües de la capital. La Comissió encarregada adoptà, en 1958, la denominada Solució Sud, el PLA Sud, de desviament del caixer a l’altura de Quart de Poblet per dirigir el riu cap a Pinedo, dos kilòmetres i mig al sud dels seu desembocament natural. Esta solució, que suposava un nou llit de dotze kilòmetres i mig de llargària, alterà profundament tota la distribució geogràfica de bona part de l’horta de Quart: desaparegueren terrenys de cultiu, assuts, trams de séquies, i es dissenyaren talús, carreteres, i ponts que amb les noves necessitats d’industrialització acabarem per modificar tota la fisonomia del l’est del terme municipal.
Partida dellà del Riu.- L’expressió ja apareix al capbreus de Navarro (1664, f. 24v.) i en nombrosos documents notarials, fins i tot al Llibre Padró (f. 118v.). Fa referència, lògicament, a la part del terme de Quart que es trobava a la ribera esquerra del Túria. És per aixó que als capbreus, l’expressió “dellà lo riu” es complementa amb alguna altra dada que situe el lloc amb més precisió: Senda de BENIMAMET, FILA de Moncada… Des d’antic eren al voltant de 65 hectàrees de terra horta, una 753 fanecades repartides entre les partides de la FILA, el SALTERI, Senda de Benimamet i rambles de TORMOS i de FAVARA. Hui en dia, a penes queden la meitat disponibles per al cultiu.