====== SENDA ======
* Deriva del llatí semita: camí estret ([[DCVB]]). A l’àmbit de l’horta, planerament, “una senda és un camí per el que no pot passar un carro” (O. Sanmartin). Al [[Llibre Padró]] es pot trobar la intencionalitat de diferenciar camí i senda. Per lo general, a les rutes del [[PLA]] se les anomena camins i a les de l’horta sendes. Aixó, per supossat, no era una regla estricta: un dels grans del Pla és la Senda de [[GODELLA]]. Esta distinció es compren en quant els camins del secà solien ser camins de pas de bestiar, en canvi a l’horta, on el pam de terra és molt més valuós, les sendes eren estretets, entre camps. Cal dir també que, segons es desprèn del Llibre Padró, només hi havien 6 veïns amb carro. ([[SANCHIS]], p.85)
La Senda.- [la ‘senda] ( 39.482824. -0.436846 → 39.477931, -0.426499) La Senda arrancava des de prop de la Plaça de Sant
RAFAEL, creuava el Camí de
VALENCIA i anava paral•lel al camí fins a Mislata, on arribava al carrer major d’eixe poble. El camí era l’accés als camps situats a la Partida de la Senda. Hui en dia, el seu traç es correspon, més o menys, al del Carrer Marqués de Solferit.
Partida de la Senda.- [la ‘senda] ( ≈ 39.479938, -0.432400) Comprenia la zona d’horta situada a l’esquerra del Camí de
VALENCIA en l’entrada des de Mislata, fins a l’Aqüeducte d'
AIGÜES Potables i la Séquia de
MISLATA. La importància econòmica de la zona s’entén si se considera que eren poc més de 22 hectàrees, 267 fanecades, dedicades a cultius d’horta i fruitals. Des dels anys 60 i 70 tota l’extensió de la partida, fins al Nou Llit del
RIU, es troba edificada.