Si aneu al Cementeri Parroquial de Quart i busqueu pels nichos de baix del primer carrer de la dreta, que són dels més antics del cementeri, podreu veure la làpida del nicho d'un home, la seua dona i la filla. Si us fixeu en la data de la defunció de l'home, el 22 d'agost de 1936, podeu fer-vos una idea de la causa de la seua mort. Efectivament, Rafael és un del centenar de presos de la Presó Model de València que varen ser ajusticiats a Quart de Poblet els primers mesos de la guerra. Cada una d'eixes morts, com les que vindrien després per la guerra i la repressió, és una història pròpia, marcada per l'horror i la tristesa. A Rafael l'executaren tres vegades abans de morir. Rafael era un antic guàrdia civil que exercia de carter a València. Vinculat a la Comunió Tradicionalista, el 18 de juliol havia estat de vigilància al Col·legi de Santa Anna, a l'Avinguda del Port, prop de sa casa. La seua missió havia sigut traure les monges per darrere del col·legi i dur-les a un lloc més segur, a la Casa de Socors. Després, a casa seua, va patir dos escorcolls la mateixa nit. Al segon escorcoll, a les quatre de la matinada, se'l dugueren detingut. Després de passar per alguns comités a prestar declaració, anà finalment a parar a la Presó Model. El 20 d'agost de 1936, per la nit, el tragueren cap a Quart de Poblet, a les Travesseres, per a matar-lo vora una olivera que al llarg de molt de temps mantingué els impactes de les més de cent execucions que allí es realitzaren. Li dispararen a la mà i al ventre i el deixaren com a mort. Però Rafael es despertà a mitjan nit i anà arrossegant-se fins que arribà a la séquia de Mislata i, seguint-la, a una alqueria on demanà ajuda. El de l'alqueria, espantat, anà al poble a donar avís. El tornaren a detindre i el tancaren al mateix ajuntament, ferit i en males condicions. Com que, en aquell moment, no hi havia a Quart de Poblet cap dels representants més importants del Comité, li tocà signar l'ordre de detenció a un dels regidors que pogueren trobar, Onofre. Eixa mateixa nit tornaren a dur Rafael a les Travesseres on, com estava tan malament i després de tirar-li a les cames, el tornaren a deixar per mort. Va ser l'endemà al cementeri quan, a l'hora de fer-li la foto per a l'informe del jutge, s'adonaren que encara estava viu i li dispararen el tret de gràcia. Aquell mateix dia s'acostà la seua dona al cementeri, a temps d'evitar que el soterraren a la fossa comuna i, de pressa i corrents, va comprar un nicho per al seu marit. El mateix lloc on temps després descansaren les restes de la muller i, finalment, de la seua filla. No s'acaba ací la història. Al final de la guerra, un germà de Rafael que era tinent de la Guàrdia Civil s'acostà a Quart de Poblet a investigar el que havia succeït i va trobar el document com la signatura d'Onofre, el qual no havia tingut pràcticament cap altra intervenció al llarg de tota la guerra. Eixa signatura li va valdre que el denunciaren al tribunal militar i, després d'un judici sumaríssim, fóra afusellat a Paterna.