II Passejant per rutes amigues. Les hortes alteres.

L’objectiu d’esta nova ruta és visitar els camins i les hortes que es troben al punt més nord-oriental del nostre terme, la zona on conflueix la frontera de Quart de Poblet amb la de Mislata i València. Estes terres es trobaven, abans de la construcció del Pla Sud, a la ribera dreta del Túria. Es diuen alteres per ser altes, ja que es troben en una elevació del terreny que obligava, perquè arribara el reg, a retindre l’aigua de la séquia del Camí de València fins que aconseguira el seu màxim nivell.

Iniciem la nostra ruta al parc de la plaça de Sant Rafael (1). En projectar-se el Nou Llit del Riu, es van trobar amb el problema de la presa d'aigua de totes les séquies que hi havia a partir de la desviació del riu. La solució la tenim allí, entre la plaça i el riu: l’Assut del Repartiment, conegut popularment com a La Cassola (2). Entre els posts de la tanca podrem veure l’estructura de l’obra: una gran bassa amb comportes, que porten l’aigua a l’entrada de totes les antigues séquies, fins a l’Assut de l’Or, a la Ciutat de les Ciències de València.

Continuem pel carrer que baixa vora riu, fins a l’encreuament amb el carrer de Sant Llorenç. A l’esquerra hi ha una caseta (3) que en realitat és l’inici d’un doble sifó que, a través de dues canonades per davall del llit del riu, porta l’aigua de la séquia de Mislata i la séquia de Quart a l’altra banda. Nosaltres no podem seguir la séquia fins a l’altra banda, així que haurem de pegar la volta pel pont d’accés a Mislata. Hem d’intentar trobar el punt, vora la carretera que va al Camp de Tir, on la séquia de Mislata torna a aparéixer en superfície. Prop es trobava l’antic Assut de Favara, ara desaparegut davall del munt d’escombraries que s’alcen al Camp de Tir.

A la vista tenim l’Alqueria (4), una casa blanca de planta quadrada, amb més de cent anys d’història, que domina les hortes.

Caminem per les sendes, ara carreteres d’asfalt, per les partides de l’Alter, els Fondos i l’Alitrà. Hem d’intentar arribar al grup de cases que es troben, a la distància, darrere del Hospital Militar. Les séquies que trobem bevien dels tres braços alteros: el Braç Fondo, ara desaparegut pel Nou Llit del Riu; el Braç de l’Alqueria, i el Braç del Canyar (5), molt més al nord.

Quan arribem al grup de cases, busquem l’ombra d’una gran morera. Estem descansant davant de l’Alqueria dels Tarongers o de la Palmera (6), un indret amb més de 200 anys d’història documentada. Encara que no hi viuen permanentment, és fàcil trobar per allí membres de la família propietària que ens poden contar mil històries i detalls de l’espai i la història d’este centre patrimonial del nostre poble.

La séquia que circula davant de l’Alqueria dels Tarongers és el Braç de Franc. Si el seguim en direcció al riu, trobarem una joia de la hidràulica del nostre poble: el Partidor dels Moros (7), un tallador d’aigües al caixer de la séquia de Mislata i que divideix l’aigua per fer nàixer el Braç de Franc, que encara rega terres del nostre poble darrere de l’Hospital Militar.

Si continuem més enllà del Partidor dels Moros, creuarem el camí que fa de ruta del Parc del Túria, que és la nostra proposta per a tornar al poble. Al moment de prendre el camí podreu trobar, un poc més enllà, el traç de l’antic caixer del riu. Seguiu-lo amb la mirada i trobareu les grans pedres que formaven l’antic Assut de Rascanya (8), entre Quart de Poblet i València. Si aneu amb un poc de compte, val la pena xafar esta gran construcció i imaginar-se-la plena d’aigua, verda de molsa i tarquim.