XVI Passejant per rutes amigues (2025). “ Els camins del sud a Aldaia i Xirivella”

La ruta que proposem te com objectiu donar a conèixer les terres al llevant i al sud del nostre terme municipal, les que fan la frontera de Quart de Poblet amb Mislata i Xirivella. Són terres que al llarg dels segles han sigut de les hortes més productives de Quart de Poblet banyades per la séquia de Mislata i els Braços del Mig i Forà. Altre objectiu és anar coneixent les sendes o camins més importants que connectaven el nostre poble amb els pobles i els llocs del sud nostre. 1.- Despedida del dol. Iniciem el passeig en el punt on, fins fa poc, es despedia el dol. El diccionari Alcover Moll senyala: «Dol. 3. Acompanyada; conjunt de persones que acompanyen un cos mort en portar-lo al cementeri; cast. duelo, acompañamiento”. Així, este és el lloc on el costum marcava que es donava el condol i la comitiva es dissolia, i ja la família acompanyava el taüt fins al Cementeri.
2.- Les Eres i la via del tren. Continuem pel carrer de Numància, antic carrer de la Font, pel que era des de principi del segle XX, el camí del Cementeri. A la banda esquerra, després de passar la rotonda que marcava l’antic pas a nivell de la via del tren, s’estenia la partida del Bracet, regada per la séquia que va pel mateix camí que estem fent. 3.- El Camí del Cementeri i Senda de Samarra. Anem per un dels camins que eixien del poble cap al Sud, la Senda de Samarra. El seu nom és molt antic, i pot referir-se a la pesa de roba de llana, pròpia de pastors, de la qual deriva samarreta o al cognom d’alguna família que s’assentara en estes terres. 4.-Cementeri Parroquial. Ha segut, al llarg de quasi tot el s. XX, el cementeri per antonomàsia. S’inaugurà a 1911, encara que abans ja estava en funcionament. Seguint la legislació, calgué ubicar-lo lluny del centre urbà. Es troba a la Partida del Rollet, en la intersecció del Camí de Samarra amb el Camí Vallador. El cementeri, en principi gran per a les dimensions del poble d’aleshores, anà des dels anys 50 ampliant-se successivament fins al 2005 que no té llicències per a noves ampliacions. Des del principi, el cementeri es dissenyà com a dos patis rectangularsunits amb ninxos als seus perimetres i amb un espai central on es podrien també practicar tombes a terra. Així, les grans famílies del poble feren els seus mausoleus seguint la línia de ninxos en un espai preferent. Posteriorment algunes tombes a terra es convertiren en lloc de soterraments múltiples per baix de nivell de terra. D’eixa manera, les distintes èpoques van reflectint-se en construccions funeràries i làpides.

5.- Les partides del Braç del Mig i del Braç Fondo. Des de dalt del pont que creua l’A-3 podem vore la magnitud de la ferida en l’horta que ha suposat la construcció d'infraestructures modernes. Són terres, camins, séquies afectades de forma irreversible i que ens allunyen de la compressió d'una forma de vida lligada a la terra. 6.- El Braç Forà. Esta séquia, també anomenada Forà, Forana i Foran, és realment “forà”, vol dir, es troba a la rodalia del terme de Quart, el més allunyat del poble, marcant el límit pel sud amb el terme d’Aldaia. Es conserva com a paraula aguda, encara que en alguns textos es refereix a la “séquia Forana” i en les converses dels antics se li anomena també “el braç de fora” o de les vinyes. Naix de la partició en tres (Bracet, Mig i Forà) de la Séquia del Dimarts, en la rotonda que hi ha després del tunel cap a Aldaia. Segons l’acord de partició de termes de 1798 entre Quart i Aldaia: “ … y continuará sirviendo de Línea divisoria el brazo último de los tres que está a mano derecha inmediato al Mojón derruido llamado de las Viñas o Forá…”. El que és cert és que marca el límit entre els pobles fins que arriba a la Senda de Silla, despres de pasar el Cementeri. 7.- Camí de la Nòria. Es tracta d’un camí perfectament orientat est-oest que ve des del terme d’Aldaia fins a Mislata. Segurament, es tractava d’un camí de pas de bestiar. 8.- Pou del Crist de la Providencia. Abans d’arribar passarem vora les ruïnes d’un pou vell on uns taulellets indiquen que es tracta del pou del Cristo de la Providència, fundat per la Societat “El Porvenir” al 1931.  9.- Senda de Xirivella.- És un camí orientat del nord-oest cap al sud-est i es creuava, a l’altura per la que pasem, amb els camins de ramat que venien de Manises i Mislata per anar, més enllà de Xirivella, cap les pastures de l’Albufera. Antigament, amb molta seguretat, partia de la zona de les Eres, prop d’on ara es troba la Finca Roja. Amb la instal·lació de la via del tren l’inici del camí es desplaçà al Camí del Cementeri. Des d’allí fins a Xirivella, tot era horta, en una vista només interrompuda per algun edifici singular com, per exemple, el Molí d’Animeta.
10.- Alqueria de La Nòria i Partida de La Nòria. La Partida de La Nòria té el nom d’una antiga alqueria desapareguda que es trobava on ara estan les oficines dels vivers, a l’extrem sud-est del terme municipal, fent frontera amb els termes de Mislata i Xirivella. Igual que altres partides de La Nòria del poble, el nom li ve perque, segurament tindrien eixe mecanisme hidràulic per abastir d’aigua alguna zona més elevada. L’alqueria estava vora el Braç Forà i sabem que tenia una bassa de rec. La Partida ocupa més de 53 hectàrees d’horta . La Séquia i el Camí de Samarra marquen pel sud el final de la partida i del terme. Curiosament, a la sentencia de divisió del terme entre Quart i Aldaia de1798, esta partida corresponia a Aldaia, ja que la prosposta de límit era seguint el Braç Forà. Per alguna raó, que no tenim documentada, s’intercanvià esta partida amb la zona del Pont Nou, més propera al nucli d’Aldaia, i s’afegí al nou terme de Quart tot el que s’avarcava des de la intersecció de la Séquia amb la Senda de Silla fins al límit en Xirivella. 11.-Senda de Silla. També nomenada Senda de Picanya. Segurament, el seu inici estava al carrer de la Vega i, amb la construcció de la via del tren, canvia l’inici a mitja altura del Camí del Cementeri. Ara tot eixe tram està desaparegut i queda com vestigi el carrer entre la Coca-cola i l’empresa Kimer. Continua per la cara oest de la partida de la Nòria, i és frontera entre els termes de Quart i Aldaia al Sud del nostre poble. Després creua pels camps de Xirivella, cap a Picanya, Paiporta, Catarroja i Silla. 12.- Cementeri Municipal. Inaugurat al 2004 sol anomenar-se, normalment, el Cementeri Nou. Cap a l’any 2000, els problemes de funcionament del cementeri parroquial, donaren a l’ajuntament l’oportunitat d’establir un cementeri de gestió municipal, construint-lo de nova planta, vora el Camí de Samarra, a la zona del Braç Forà i al límit amb el terme d’Aldaia. ,