Tots coneixíeu Ramon, el meu home. Era una bona persona. El malnom de la seua família, Catxet, li venia al pèl al seu caràcter, com una clau al pany. Era tranquil i mesurat, no li agradava ni discutir ni fer-se notar, i mai l'haureu sentit parlar malament de ningú. Pel matí, a l'horta i, per la vesprada, a casa. De més jove es passava un ratet pel casino, però quan morí el nostre Nofre, amb el dol, no el tornà a xafar mai més. Heu de saber que el meu marit va morir a l'hivern de 1969, quan tenia 81 anys d'edat. Com ens passa a tots els vells, la vellesa punyetera, arrossegava malalties des de feia molts anys. El sucre li va fer perdre l'oïda feia molt de temps i les cataractes li tenien la vista molt emboirada. A més a més, li havien aparegut unes llagues al peu dret, d'eixes que no es tanquen mai i que li anaven supurant constantment. El Pepe, el nostre fill, procurava totes les vesprades netejar-li la ferida. El meu Pepe havia sigut ajudant sanitari fent la mili i s'encarregava de la cura de ferides i cremades per a tota la família. A més, i el que és més important, és el nostre practicant particular, encarregat de posar les injeccions que calgueren a germans, cunyats i nebots. Duia una bossa de tela i a dins un estoig metàl·lic on guardava, com si fóra un tresor, les dos peces de vidre que formen la xeringa, dos o tres agulles d'injectar i unes pinces per a agafar objectes. A la casa on arribava ja sabíem que havíem de tindre preparat un casset amb aigua calenta a punt de bullir per a que totes les peces de la xeringa quedaren ben desinfectades. Però, eixe dia de febrer, el Pepe es quedà ben preocupat per son pare. El va alarmar la seua respiració, que era cada vegada més treballosa, i la febre, que començava a pujar-li. Tenia la sospita que podia patir una pneumònia o una altra cosa pitjor. Jo, de seguida, cridí el senyor José, el metge del poble, per a que el visitara a casa i el resultat va ser un diagnòstic de pulmonia. Com a tractament, el senyor José li receptà quatre dosis de penicil·lina, d'eixes que van en unes botes per a injectar-les. El mateix dia de la visita, abans de sopar, el meu Pepe li punxà la primera dosi a son pare i en Ramon reaccionà molt bé, sopà amb tranquil·litat i es gità amb la febre més controlada. L'endemà el meu home estava més animat. Encara que respirava un poc fatigat, no tenia el front tan calent i feu el dinar amb bona gana. A mitjan vesprada el Pepe, que ja havia vingut a fer una ullada pel matí, abans d'anar a treballar, s'acostà a casa a fer-li la cura diària del peu llagat i a injectar-li la segona dosi de penicil·lina. Al poc de la injecció, s'adonà que son pare no es trobava bé: —Mire, mare! De colp ha baixat el seu ànim —em digué. La veritat és que la respiració tornava a ser més fatigosa i els ulls se li tornaren a posar vidriosos per la calentura. En Ramon a penes sopà i demanà anar-se'n al llit. El Pepe, després de gitar son pare, se n'anà a sa casa molt preocupat, tant que, a les dos de la matinada, s'alçà del llit i se'n vinguà a ma casa. Com que duia claus no em vaig assabentar fins que el vaig trobar a la vora del nostre llit. Jo el vaig veure amb els ulls pesats, adormida encara, i li diguí: —Pepe, què fas ací? Ell, amb la veu baixa, només va poder contestar: —Mare, el pare està mort. No sé què em va passar pel cap, el cas és que vaig comprendre de colp el que havia passat i no se m'ocorregué cap altra cosa que baixar del llit, agenollar-me i començar a resar el rosari, com si estiguera davant del Santíssim! Al cap de poc, el meu fill m'alçà de terra i, agafant-me pels braços, em tragué de l'habitació. Des d'eixe moment, els meus fills ja s'encarregaren de tot. De bon matí vingué el senyor José per a signar el certificat de defunció. El meu Pepe se li acostà i li parlà molt seriós. No estava enfadat, sinó més bé decebut pel que havia passat: —Senyor José, mire com estem! Li vam posar la penicil·lina que semblava que anava tan bé i, a la segona "punxada", la medicina l'ha mort. El metge el mirà amb eixos ulls irònics que de vegades posava i li amollà: —I què vols! A estes edats, les coses van com van. Anem provant, anem provant i, al remat... si no et cura, et mata!'