sanchosanmartin.es
XVII Passejant per rutes amigues (2026). El secà-nord, el Pla de Quart que fa frontera amb Manises
Iniciem la nostra excursió al nord de la partida de la Venta de l’Amparo, vora la tanca de la Base de l’ONU que ens separa de l’antiga partida del Carreró de les Piteres. Hores d’ara, aquesta partida es troba dins del recinte. Es pot observar la disposició d’aquesta partida com a receptora d’aigües i capçalera del barranc de la Saleta.
Comencem el camí avançant cap al nord i deixant a l’esquerra l’extensa partida de la Canyada (1). Aquest camí continua cap al nord, a la Pinadeta de Manises i la seua Mallà, però nosaltres agafarem la primera desviació cap a l’oest, pujant pel conegut com Camí de la Galerota (2), que recorre el sud de la partida amb aquest nom. El terme Galerota deriva, probablement, de galera, que era un carro gran, de quatre rodes, tirat per mules i utilitzat per transportar grans càrregues.
Als anys quaranta, el cultiu majoritari, com en tot el Pla, eren les vinyes, les garroferes i el cereal de secà. Actualment, encara que es troba quasi sense urbanitzar, moltes de les seues parcel·les no tenen cap tipus de conreu i mantenen, de manera silvestre, les centenàries garroferes. Pel camí podem observar el fenomen de la progressiva substitució dels cultius. Als llocs on s’ha mantingut l’activitat agrícola, els antics camps de garrofa, oliva, ametlla i raïm (foto aèria) han donat pas als cultius de regadiu, com ara el taronger i, fins i tot, el caqui persimón.
Avançant, ens desviem per un camí en direcció nord-oest. Per ací arribarem a l’últim tram al poble del Camí del Mas de Nadal (3), que travessa els camps en direcció a una vivenda del mateix nom situada al terme de Manises. Aquest camí és una travessera que permet l’accés des del nord del Pla de Quart fins a les terres d’Aldaia, Alaquàs i Torrent. Actualment, molts trams són inaccesibles, bé pel seu estat d’abandó, bé per situar-se entre camps vallats. Separa, a la nostra dreta, la Partida de Camusero i, a l’esquerra, la Partida de la Galerota. L’origen del nom Camusero (segurament Camussero) és confús i pot referir-se a la pell preparada d’ovella o cabra, la camussa; aleshores, el camusser seria l’artesà dedicat a obtindre camusses.
A poc a poc, anem pujant a les cotes de major altura del terme, motiu pel qual la zona també s’anomena “la Muntanyeta de Quart”. Des d’ací, el terreny baixa cap al sud, conformant el Pla de Quart. Observant la composició del terreny, simplement pel color de la terra i l’abundància de pedra, podem deduir que no ens trobem als habituals terrenys d’horta o del secà del sud. Es tracta, majoritàriament, d’una zona de “crosta calcària del Plistocè inferior, constituïda per nivells blancs i rosats” (QdP Història, Art i Geografia). A partir d’ací i fins a Manises hi ha dipòsits d’argila blanca que s’aprofitaven al poble veí per a la ceràmica, mentre que el fang roig, més propi del terme de Quart de Poblet, era la matèria primera de les terrisseries.
El nostre destí, avançant cap al nord-oest, és arribar al Camí de Xest (4), que reconeixerem de seguida per la seua amplitud i per ser una ruta quasi rectilínia en direcció est-oest. Aquest camí antigament partia des de prop de l’Ermita i travessava el que hui és el polígon d’Elcano i l’aeroport. De fet, fa cent anys, el camí s’utilitzava com a pista d’aterratge de l’antic aeroport de València. El seu destí, al poble de la Foia de Bunyol, marca la separació de termes entre Quart de Poblet i Manises. Així, caminarem cap a ponent fins a trobar una desviació a l’esquerra, vora una gran construcció que fou, fins fa poc, una de les millors granges de vaques del país, ara traslladada a Requena.
Baixem pel camí, vora el mur de la granja, i avancem per la Travessera de Romeu (5), una de les rutes de bestiar que portaven els ramats procedents de Conca per Riba-roja fins a les terres de l’Albufera i la Ribera. Deixem a l’esquerra la partida de Romeu. En aquesta partida, ja al 1750, hi havia un Maset de Romeu, un nom familiar procedent, probablement, de Torrent.
Arriba un moment en què ens trobem en una zona erma, mig barrancosa, i a la dreta del camí ix una senda no asfaltada per la qual continuarem el nostre passeig. Estem entrant una altra vegada a la Partida de la Canyada (6). Baixant pel camí trobarem el mur en ruïnes d’una parcel·la en elevació: són els efectes de la DANA de 2024, que va arrasar tota la zona. Ara ens trobem darrere dels terrenys de la fàbrica de cervesa, l’antiga Amstel, a la partida de la Pinadeta, i caminant pel seu Camí de la Canyada, cobreix una zona amb relativa humitat que era aprofitada per a les pastures dels ramats. Continuarem deixant el mur a la dreta fins arribar, entre les fàbriques del polígon, a la via de servei de l’A-3, que serà el nostre punt d’arribada.- Foto aèrea de la zona. En blanc, la ruta aproximada.
