L'any 1946 morí mon pare. Jo era una xiqueta, però encara me'n recorde perfectament del seu soterrament. Era un dia de tardor, a Quart de Poblet. Havíem passat tota la nit al costat del taüt, obert i a terra, a l'habitació dels pares, a casa. Tota la nit amb el so monocord dels responsos, els rosaris i les converses a mitja veu. A la vesprada vingué el rector, feu una xicoteta oració, llançà una arruixada d'aigua beneïda i isquérem tots cap a l'església. La caixa la duien al muscle parents i amics de la família. Tots darrere de la creu caminant en silenci pels carrers. Els hòmens es llevaven la gorra al nostre pas, les dones es persignaven mentres resaven, murmuriant, un respons: "Dale Señor, el descanso eterno...". A l'església, la missa va passar com un somni, abraçada a ma mare i mig marejada per la forta olor del fum blanc amb el qual el rector va encensar el taüt. Mirava absorta la caixa davant de l'altar, el reflex, a la llum dels ciris, de les gotetes d'aigua beneïda amb la qual havia tornat a arruixar-la el rector. A l'eixida de l'església, el rector va acomiadar el difunt i vàrem anar, en comitiva, fins a la placeta que obri el carrer del cementeri. Allí, els hòmens del poble donaren el condol als hòmens de la meua família: el meu germà que a penes si tenia onze anys i els tios, germans i cunyats de mon pare. Després, ja un grup més reduït, ens enfilàrem pel camí del cementeri davall del llarg sol de la vesprada. Primer la caixa, al muscle de familiars i amics, i darrere, presidint, el meu germà i el germà major de mon pare. Al final del grup anaven ma mare, la meua germana major Rosa i jo, de la seua mà. Rosa ja m'havia explicat que la malaltia de mon pare ens deixava en una posició difícil, i que tots havíem de col·laborar per a tirar la casa endavant. El remat havia sigut la despesa del funeral. Per sort, a mon pare li corresponia el nitxo on estava soterrada sa mare, ma aguela, que havia mort feia dos anys. Així, si ficaven mare i fill al mateix nitxo, ens estalviaríem una bona quantitat. Arribàrem al cementeri ja entrada la vesprada, a eixa mitjan claror que fa que es puguen distingir bé les coses, però sense massa detall. Tot i això, el que vaig veure, el vaig veure amb tota nitidesa i els detalls se m'han clavat a la memòria com el foc. A mesura que s'acostaven al nitxo obert de ma aguela, a la paret del fons del cementeri, vaig percebre una figura estàtica vora la boca oberta del forat, com si fora un tauló que el soterrador haguera deixat recolzat contra la paret, a l'espera de fer-lo servir. Aleshores, vaig veure la seua cara, la boca mig oberta i els ulls tancats en un gest com si dormira, i em vaig adonar que era la meua aguela, vull dir, el seu cadàver. En obrir el nitxo, l'havien tret de la seua caixa i l'havien posat de peu, com esperant per a rebre el seu fill a l'habitatge definitiu. Estava quasi perfecta, si no fóra pel color cendrós de les seues mans i la falta d'expressió del rostre. El que va passar després va ser qüestió d'un moment. Els hòmens que duien el taüt al muscle, seguint les indicacions del soterrador, deixaren la caixa a terra i obriren la tapa. Allí es trobava el cos del meu pare, rígid, els cabells a penes descompostos pel moviment del trasllat. En un segon, el soterrador, acompanyat d'un xaval que li feia d'ajudant, agafaren el cos de ma aguela i el ficaren a la caixa amb el seu fill. El ficaren d'esta manera: al damunt, encarats l'un a l'altre, ma aguela de boca avall però girada, la cara als peus i els peus a la cara. Va ser una maniobra ràpida. Al moment, tancaren la tapa del taüt i el soterrador digué: "Ja està". Tornaren a alçar la caixa i la ficaren al forat mentres jo, ben fascinada, seguia les maniobres per a anar tapant, amb rajoles i guix, la boca del nitxo on descansarien, ara sí esperant l'eternitat, mare i fill, per sempre junts.