XIV Passejant per rutes amigues (2023). La Séquia de Quart. (no es feu)

Iniciem el nostre camí al Parc de Sant Onofre i anem seguim la Sequia de Quart pel nostre poble: 1.- El Roll de Gràcia. El Roll de Gràcia és el primer que pren aigua de la Séquia de Quart, abans inclús del Partidor de Sant Onofre. “Prenia l’aigua amb una pedra foradada, al terra de la Séquia de Quart, que es tapava amb un tap de suro, un poc més gran que el tamany d’un puny” (P. Sancho). Rega la zona de les partides del Roll de Gràia, el Barranquet i el Pont Catxo, pràcticament des de l’avinguda de Sant Onofre fins al Riu. Cal tindre en compte que en esta extensa zona hi ha moltes parcel·les no cultivables. Per a dur aigua a les hortes de vora el Riu, hi havia una séquia en alt que saltava sobre la Séquia de Mislata.

2.- El Partidor de les Llengües o de Sant Onofre. El Partidor de la Séquia Quart,-Benàger, dit també de Sant Onofre per trobar-se a la vora de l’Ermita del Sant, te com a funció dividir les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d’aigua: la Séquia de Quart pròpiament dita i la de Benàger. Per a aixó s’utilitza la tècnica de les llengües, és a dir, una paret o tallamar dins del caixer de la séquia que divideix les aigües i unes comportes a l’entrada de cadascú dels braços per regular la quantitat d’aigua de cada séquia. El caixer actual al voltant del partidor està construït des del 1790, encara que les posteriors reformes varen revestir amb ciment les parets i afegiren engranatges per a les comportes de ferro i fusta. Al trobar-se poc desprès de que la séquia creue el Camí de Madrid, prolonga l’obra des murs de rajola i canreus de pedra que suporta el pont del camí per a augmentar d’amplària el caixer i acollir tot l’entramat de comportes, torn i l’espigó central. Superat el partidor, la Séquia de Quart va derivant cap a l’esquerra fins a dividir-se en el Braç del Molí i del Dimarts. Mentrestant, la Séquia de Benàger mantenint la cota, va cap a Aldaia i Alaquàs, a la vora del Camí de Sant Onofre. Les aigües que passen pel partidor regen hortes dels termes de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya. Uns vint metres aigües amunt de la partició d’aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia que deriva per l’esquerra de la sèquia mare cap a la població de Quart, i la pressa d’aigua de la Séquia de Faitanar, que abans estava a terme de Manises, abans de l’Aqüeducte dels Arquets.

3.- La Pedra de Fang i Foc. És la pedra que esta col·locada al llit de la Séquia de Quart, poc després Partidor de Quart-Benàger i que, amb un forat d’uns 8 cm, donava pas al Braç del Molí, mentre la resta d’aigua anava cap a la Séquia del Dimarts. Tenia el privilegi de no poder tancar-se mai. Tal era la importància d’este privilegi, que és una de les primeres sancions reflectides a les ordenances de la séquia, castigat amb 3 lliures en 1700, està relacionada amb el tancament d’este braç. GRINYO (1, p. 87), considera que el nom de sang està relacionat amb la neteja de l’escorxador, de foc per la prevenció dels incendis en la vila La realitat és que esta pressa d’aigua era especialment delicada, ja que la determinació de la quantitat d’aigua que tenia que anar a cada reg havia dut, al llarg d’una història de sequies i carències, a disputes que havien acabat amb ferits i morts. D’ahí li ve el nom de Sang i Foc: desolació, lluita i guerra entre regants. El tio Xarnego, que fou jutge de pau i síndic de la Séquia de Quart en moltes ocasions, era especialment sensible a eixa història de disputes. Per aixó, quan cobriren la Séquia de Quart, estigué, amb el tio Rafaelet el de l’Aigua calculant amb molta atenció la partició de l’aigua, molt preocupat perquè les obres realitzades no dugueren controvèrsia: “-Què és la Pedra de Sang i Foc!!” (R. Segarra).

4.- El Braç del Dimarts És un dels dos braços en els que es divideix la Séquia de Quart, prop de l’antiga Alqueria de Sant Onofre. Després de donar aigua al Braç del Molí, es forma el Braç del Dimarts, que continua cap al sud pel límit que separa les zones d’horta i secà. A l’altura del motor de la Mare de Déu de la Llum, s’obri en tres braços, Bracet, Mig i Forà, que giren cap a l’est per regar tota l’horta que limita amb Aldaia, i camps del poble veí. La séquia continua cap al sud per a alimentar el rec del Divendres, ja al terme d’Aldaia. 5.- El Braç Forà Esta séquia és realment “Forà”, vol dir, es troba a la rodalia del terme de Quart, marcant el límit pel sud amb el terme d’Aldaia. Es conserva com a paraula aguda, encara que en alguns textos es refereix a la “sequia Forana” i en les converses dels antics se li anomena també “el braç de fora” o de les vinyes. Naix, amb el Bracet i el Braç del Mig, de la partició de la Séquia del Dimarts i va regant cap a l’est les partides del Braç del Mig i la seua pròpia. Després segueix pel terme d'Aldaia, on rega més de 1000 fanecades. Segons l’acord de partició de termes de 1798: “ … y continuará sirviendo de Línea divisoria el brazo último de los tres que está a mano derecha inmediato al Mojón derruido llamado de las Viñas o Forá…”;. El que és cert és que marca el límit entre els pobles fins que arriba al Camí de Silla on la frontera baixa pel camí pel al sud fins el Camí de Samarra i la séquia continua direcció est fins l’antiga Alqueria de la Nòria, on gira cap al sud, entrant a Mislata, molt prop del límit amb Xirivella. És dels tres braços en que es divideix la sèquia del Dimarts, el més allunyat al poble. Avança cap a l’est i des del seu inici fins al Camí de Silla, marca el límit amb el terme de Aldaia. A partir de la Senda de Silla va regant tota la zona Nord de la Partida de la Nòria o El Blanc. Es seu tram final va paral·lel a la Senda de Xirivella, però actualment no es pot seguir per les ampliacions de carreteres i l’apropiació dels camins que han fet algunes empreses agrícoles.

6.- El Bracet i el Braç del Mig Este braç naix de la divisió de la Séquia del Dimarts en tres braços: Bracet, del Mig i Fondo. La sèquia del Bracet és la que circula més al nord de les tres, d’oest a est. A partir de la divisió en braços, rega cap al nord-est, creua la carretera i rega desde el Cementeri fins al Molí d’Animeta. Poc després, arriba a la Séquia de Faitanar, i la creua per dalt. Hui en dia el tram final de la sèquia està abandonat, les terres que regava formen part del poligons industrials i el seu recorregut a la Partida del Bracet està cobert, en un principi per muntanyes de terra de les obres del Metro i, despres, per fem i males herbes Ara tota la seua zona de rec està urbanitzada, coberta per les obres del Metro o a punt d’urbanitzar proximament. Desaiguava a la Séquia Faitanar. És un dels tres braços en que es divideix la Séquia del Dimarts. És el del Mig, entre el Bracet i el Braç Forà. Discorre cap a l’est entre els altres dos braços. Al poc, en altra divisió, fa nàixer el Braç Fondo, mentre va pujant poc a poc cap al nord-est. Rega primer a la banda sud de la A-3, i després creuava esta antiga pista de Manises per regar el que ara és, en la seua major part, un polígon industrial. A la banda nord de la A-3, ja no hi queden vestigis, i a la part sud, el seu caixer es troba molt deteriorat 7.- El Rollet Es troba a la cartografia de l'IGN (7) de 1928. Era una xicoteta séquia que partia del Braç del Molí, prenia l’aigua prop del pou de Sant Onofre, i regava les hortes de la Partida del Rollet, i estenia els seus ramals pel nucli urbà. Un dels seus braços omplia la Cisterna.

8.- El Braç del Molí És un dels dos braços principals que s’obrin de la sèquia de Quart. S’inicia poc desprès del Partidor de Sant Onofre, i baixa prop del Pou de Sant Onofre, on pren l’aigua la Séquia del Rollet. Al poc, arriba a l’Aqüeducte de la Nòria, on els Dijous, es feia parada per subministrar aigua a l’Alqueria de Sant Onofre. Travessa fins a l’antic pas a nivell i baixa, pel Camí de Madrid fins al Casino, anat pel marge esquerra de la carretera. Allí, s’enfila pel Carrer Baró de Càrcer fins el principi del Carrer Pizarro. El Dijous, es feia una ampla parada per a que pujara de nivell i donar aigua al rec del Dijous. Una comporta el permet baixar pel desnivell del Carrer del Molí per donar força a les moles. La sèquia el recorre de dalt a baix per la dreta, un tram d’uns 40 metres a un desnivell del 37% per donar força al Molí. Després de donar força al Molí, l’aigua continuava regant les hortes de la Partida de l’Administració i finalitzava arribant fins a la Partida de l’Alter. 9.- El Rec del Dijous i el Braç de les Eres La Partida del Dijous tenia dret de rec el dia de la setmana que indica el seu nom. Aleshores es feia una parada al Braç del Molí, per l’actual Carrer de Baró de Carcer, per tal que la séquia anara guanyant altura i l’aigua arribara, a traves d’una xarxa de séquies i braços de regs, a tota la zona. Esta xarxa va ser, poc a poc, desmantellada a partir de finals del s. XIX a mida que la urbanització de la zona guanyà espai a les hortes. 10.- El Molí i el Roll del Buc A Quart, és el Molí per antonomàsia. Conegut com el Molí de la SENYORIA, Molí dels FRARES, o Molí del Real, estava regit pels monjos de Poblet fins 1835, que nomenaven al moliner que s’encarregava del treball i del manteniment. Tots el habitants del poble estaven obligats a moldre el seu forment i el moliner es quedava, com a pagament, un sac de cada 8. Amb la desamortització, passà a anomenar-se Molí del Real, i fou adquirit per una família de València, la qual, després de fer diverses inversions en l’edifici i la maquinària, el deixà definitivament abandonat cap als anys 60. Es troba, actualment, dins del nucli urbà de Quart, prop de l’encreuament dels Carrers Majoral de Quart i Gerardo Padini, amb entrada actualment pel número 10 d'este últim. “Es tracta de l’únic Molí que hi ha hagut al llarg de la història sobre la sèquia de Quart. L’edifici antic està situat sobre el caixer del Braç del Molí, i aprofita un cert desnivell del terreny (15 m.) per a provocar una caiguda considerable d’aigua per mitjà d'un salt, circumstància que permet la construcció d'un cup, que és un element peculiar en tota l’horta de la Vega de València. Encara que sembla clar el seu origen islàmic, la construcció actual deu ser dels s. XVI-XVII, i en particular a partir de la seua desamortització, la segona meitat del s.XIX, quan passa a mans privades i es reforma tan la seua arquitectura, construcció d’una casa adjunta, xemeneia, façana; com la seua maquinaria, on es substituïren les peces de fusta per engranatges de ferro. Tot l’edifici, amb la seua maquinaria inactiva des de fa molts anys, es troba necessitat d’una urgent rehabilitació” (ETNOLOGIA, ficha 737). Prenia l’aigua del Braç del Molí a l’altura del Carrer de les Monges. Com a hipótesi pel seu nom, hem de pensar que passava per una zona baixa, un xicotet barranc o una depresió del terreny. Regava les partides de l’Administració, el Figueral i Sifó de Bolos. El roll passa per la zona des d’antic, i hi ha referències a esta séquia als capbreus de Fluixà de 1744 (f. 62). Encara queden un nucli de cases, de la zona al voltant del Carrer Murillo, a les que regava els horts interiors. Després girava cap al sud, a l’altura dels actuals carrers d’Alexandre VI i Jesus Morante Borrás, deixant els seus sobrants a la Séquia de Mislata. 11.- El Bracet del Camí Real Apareix nomenada a les ordenances de la Séquia de Quart de 1709 (GRINYÓ1, p. 104). Era la séquia que agafava l’aigua del Braç del Molí, després d’accionar les moles del Molí. Discorria paral·lel a la part baixa del Camí de Madrid, a l’entrada del poble, per la Partida de la CASERNA, fins la casella del mateix nom, que era quan girava, per baix del Camí Real, cap a l’Alter. Segons les ordenances de la séquia, l’aigua d’estos recs estava fora de tanda i s’ordenava que regara primer el del camp més alt, i si perdia el seu torn, tenia que esperar a que s’acabara el rec per a fer la parà. També s’especifica que, al Braç del Camí Real no es podien fer parades excepte Divendres i dissabte, on calia augmentar el nivell d’aigua per regar els camps més alts. Una part d’ell encara deu permanèixer baix de la vorera esquerra, segons s’entra al poble des de Mislata 12.- La Cassola Nomenat popularment com Assut de la Cassola. El desviament del Riu pel PLA Sud, plantejava el problema de com resoldre la pressa d’aigua de totes les séquies que tenien l’assut al llit inutilitzat. La solució va ser aprofitar una xicoteta pressa d’aigua de la fàbrica Turegano just on començava el desviament del nou Riu, que prové d’una altra presssa més antiga, per a prendre aigua i mitjançant canalitzacions subterrànies, dur-la al trams de les séquies que, pel nou traçat, havien quedat aïllades o sense connexió a les dues vores del nou llit. 3.- Séquies de Faitanar i Mislata La Séquia de Faitanar circula pel nord del casc urbà del poble pràcticament en paral·lel amb la Séquia de Mislata, des del Barranc de Manises fins a la Plaça de Sant RAFAEL, on les dos giren cap al sud, la de Mislata cap l’antic Molí de Cabot i la de Faitanar, recte cap a Xirivella, i les hortes de Patraix i Sedaví per desaiguar a l’albufera. Prenia la seua aigua, no d’un assut al Riu, sinó d’una obertura al fons de la Séquia de Mislata que, abans de les obres del Pla Sud, es trobava a Manises, a la baixada del camí cap al pont vell entre Manises i Paterna. “Era del tamany d’un plat de ceràmica, i de vegades, algun jovenet o llaurador passava i tancava el forat amb un plat vell i se liava una gresca tremenda (P. Sancho” Amb el Pla Sud i les ampliacions urbanístiques en Manises es traslladà la pressa d’aigües a la Séquia de Quart un poc abans del Partidor de Quart-Benàger, al punt on pren aigua el Roll de Gràcia. 14.-Els salts del Roll de Gràcia 15.- L’horta de l’Associació de l’Animeta.