Categoria: 1j.-L’Alitrà i les hortes alteres (2017)

L’objectiu d’esta ruta són els camins i les hortes que es troben al punt més nord oriental del nostre terme, la zona on Quart de Poblet fa frontera amb Mislata i amb València. A finals dels seixanta, la construcció del Pla Sud va canviar tot el paisatge i el sentit de camins i séquies. Fins eixe moment, el reg d’estes terres obligava a elevar el nivell de les aigües de la séquia del Camí de València per a que  l’aigua arribara a esta zona. Són hortes alteres, això vol dir que les partides de l’Alitrà, l’Alter i els Fondos es troben en una elevació de terreny emparada pel meandre del riu.

Iniciem la nostra ruta a la Plaça de la Creu, antic centre urbà fins a 1500. Baixem cap a la Plaça de Sant Rafael (1) per arribar a L’Assut del Repartiment, conegut popularment con La Cassola (2). La construcció del Nou Llit del Riu, deixava el problema de les preses d’aigua, els assuts de totes les séquies  des d’ací fins a València. La solució va ser una gran bassa que prenia l’aigua del riu i una xarxa de canalització que portara l’aigua fins als antics caixers: Favara (ara dreta i esquerra), Rascanya, Rovella, i Or.

Continuem pel carrer que baixa vora riu, fins a l’encreuament amb el carrer Sant Llorenç. A l’esquerra hi ha una caseta (3) que en realitat és l’inici d’un doble sifó que, a través de dos canonades per baix el llit del riu, porta l’aigua de la Séquia de Mislata i la Séquia de Quart a l’altra banda. Nosaltres no podem seguir-les, així que haurem de pegar la volta pel pont d’accés a Mislata. Hem d’intentar trobar el punt, vora a la carretera que va al Camp de Tir, on la séquia de Mislata torna a aparèixer en superfície. Prop es trobava l’antic Assut de Favara, ara desaparegut baix el munt d’escombraries que s’alcen al Camp de Tir.

A la vista tenim l’Alqueria (4), una casa blanca, de planta quadrada amb més de cent anys d’història dominant les hortes.

Caminem per les sendes, ara carreteres d’asfalt, per les partides de L’Alter, Els Fondos i L’Alitrà. Hem d’intentar arribar al grup de cases que es troben, a la distància, darrere del Hospital Militar. Les séquies que trobem, bevien dels tres braços alteros; el Braç Fondo, ara desaparegut al Nou Llit del Riu, el Braç de l’Alqueria i el Braç del Canyar (5), molt més al nord.

Quan arribem al grup de cases, busquem l’ombra d’una gran morera. Estem descansant front a L’Alqueria dels Tarongers o de La Palmera (6), un indret amb més de 200 anys d’història documentada. Encara que no viuen permanent, és fàcil trobar per allí membres de la família propietària que ens poden contar mil històries i detalls de l’espai i la història d’este centre patrimonial del nostre poble.

La séquia que circula davant l’Alqueria dels Tarongers és el Braç de Franc. Si el seguim en direcció al riu trobarem una joia de la hidràulica del nostre poble: el Partidor dels Moros (7), un tallador d’aigües al caixer de la Séquia de Mislata i que divideix l’aigua per fer nàixer el Braç de Franc, que encara rega terres del nostre poble darrere de l’Hospital Militar.

Si continuem més enllà del Partidor dels Moros, creuarem amb el camí que fa de ruta del Parc del Túria, que és la nostra proposta per tornar al poble. Al moment de prendre el camí podreu trobar, un poc més enllà, el traç de l’antic caixer del Riu. Seguiu-lo amb la mirada i trobareu les grans pedres que formaven l’antic Assut de Rascanya (8), entre Quart de Poblet i València. Si aneu amb un poc de compte, val la pena xafar esta gran construcció, imaginant-la plena d’aigua i verda de molsa i tarquim.